CiU diu que no és independentista. Finalment han deixat de jugar a la puta i la Ramoneta i já s’han posicionat, amb ells que ningú esperi la independencia. Ep, però de momento, diuen. Es veu que encara no és el moment de ser independentista.
Jo, no puc arribar a entendre’ls. Quan els preguntes un per un, molts et diuen que sí que són independentistas, però quan s’uneixen es veu que perden el nord.
No entenc com un independentista català pot arribar a pactar amb el PP o el PSOE quan així els interessa. Perdoneu-me, però això no és ser independentista. Això és anar de guai per la vida i acabar baixant-se els pantalons davant els espanyols de sempre.
Tampoc entenc com volen portar-nos a la independência, d’aquí a uns anys, com diuen. Deuen pensar que si primer aconseguim el concert econòmic i anem guanyat més competències, un dia, de cop i volta, podrem demanar la independência a Madrid i ens la donaran. Permeteu-me que ho dubti. En un moment on l’auge independentista el reconeixen fins i tot, els nacionalistes espanyols, estan desaprofitan l’oportunitat única d’apostar clarament per l’autodeterminació.
Potser hi té alguna cosa a veure que faltin ben pocs mesos per les eleccions catalanes i vulguin tenir l’electorat (complet) content. I és clar, “dret a decidir” és l’expressió perfecta per acontentar-los a tots. Als que volen més, els prometen una mica. I als que no ho volen, no s’estiren del tot en les promeses. Chapeau! Una feina perfecta.
També em fa gràcia quan admeten i afirmen que la independència s'ha de negociar amb els espanyols. De debò sou tan ingenus de creure que us la donaran ells, quan el senyor Zapatero sortí fa poc a dir que les quotes d'autogovern de Catalunya havien arribat, ja, al seu màxim exponent? O no teniu ni idea de política o és que realment no voleu el que dieu.
Tan de bo guanyeu les eleccions i estigueu contents, que quan desperteu del vostre son autonomista, nosaltres ja fa temps que haurem fet la feina.
Jo, no puc arribar a entendre’ls. Quan els preguntes un per un, molts et diuen que sí que són independentistas, però quan s’uneixen es veu que perden el nord.
No entenc com un independentista català pot arribar a pactar amb el PP o el PSOE quan així els interessa. Perdoneu-me, però això no és ser independentista. Això és anar de guai per la vida i acabar baixant-se els pantalons davant els espanyols de sempre.
Tampoc entenc com volen portar-nos a la independência, d’aquí a uns anys, com diuen. Deuen pensar que si primer aconseguim el concert econòmic i anem guanyat més competències, un dia, de cop i volta, podrem demanar la independência a Madrid i ens la donaran. Permeteu-me que ho dubti. En un moment on l’auge independentista el reconeixen fins i tot, els nacionalistes espanyols, estan desaprofitan l’oportunitat única d’apostar clarament per l’autodeterminació.
Potser hi té alguna cosa a veure que faltin ben pocs mesos per les eleccions catalanes i vulguin tenir l’electorat (complet) content. I és clar, “dret a decidir” és l’expressió perfecta per acontentar-los a tots. Als que volen més, els prometen una mica. I als que no ho volen, no s’estiren del tot en les promeses. Chapeau! Una feina perfecta.
També em fa gràcia quan admeten i afirmen que la independència s'ha de negociar amb els espanyols. De debò sou tan ingenus de creure que us la donaran ells, quan el senyor Zapatero sortí fa poc a dir que les quotes d'autogovern de Catalunya havien arribat, ja, al seu màxim exponent? O no teniu ni idea de política o és que realment no voleu el que dieu.
Tan de bo guanyeu les eleccions i estigueu contents, que quan desperteu del vostre son autonomista, nosaltres ja fa temps que haurem fet la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada