Sí, més enllà de l'independentisme hi ha vida. En aquest país, a vegades, sembla que la independència ho sigui tot i no existeixi res més. I són molts els i les independentistes que es perden, enrocats en aquesta posició.
No ens hem d'autoenganyar: la independència no ens arreglarà tots els problemes. Ens en solucionarà uns quants, sí, i el primer l'opressió nacional que patim com a poble. Però la independència no és el remei màgic que curi tots els mals que patim, ni totes les injustícies que es donen en l'actualitat.
La independència ens podrà possiblitar gestionar els nostres recursos i ser sobirans en les nostres decisions (bé, això s'ha de veure encara), però que aquest objectiu no ens cegui tota la resta.
El dia 1 després de la independència no haurà desaparegut la injustícia social, la problemàtica de l'habitatge, ni la pèssima distribució de la riquesa. Ni desapareixeran els pobres del nostre país, ni tindrem plena ocupació, ni la banca deixarà d'especular. Ni l'homofòbia haurà acabat, ni les dones cobraran el mateix que els homes, ni la corrupció acabarà.
Per això hem de seguir treballant, aquí i ara, des de dins del sistema, des de tots els àmbits (moviments socials, sindicats, estudiants...) per construir una societat millor i així, el dia de la independència ja tinguem molta feina feta.
Per això, els de l'esquerra independentista ho tenim clar. Independència i socialisme. No som d'esquerres. No som independentistes. Som d'esquerres i independentistes, i un no té sentit sense l'altre.
"Dibuixarem no sols la ratlla al mapa,
també l’esbós d’un canvi més profund:
començarem així una nova etapa,
ningú allà baix, ningú allà al capdamunt."
també l’esbós d’un canvi més profund:
començarem així una nova etapa,
ningú allà baix, ningú allà al capdamunt."
4 comentaris:
Estic d'acord, però hem de conscients que l'aplicació d'un model econòmic socialista serà més plausible a uns Països Catalans independents que en la presó de pobles que és l'Estat Espanyola. Simplement és una qüestió estratègica. Per molt, que un partit anticapitalista com Des de Baix arribes al poder a Catalunya no podria aplicar el seu ideari, perquè qui talla el bacallà és Madrid. Seguiria sent una dictadura del capital. Així que si es presentés un partit Independentista i Socialista serè el primer en votar-lo 100% convençut, perquè primer declararia la independència i després aplicaria el model socialista.
La independència no solucionarà tots els problemes però sí un bon grapat.
Sé que potser m'equivoco, però crec que aquest hauria de ser el camí. Així que és una decisió complicada.
Ja et dic que hem de fer una birra per comentar les eleccions.
Estic d'acord que l'aplicació d'un model socialista és molt més viable fer-ho des d'una òptica pròpia com a estat lliure.
Però intentava no anar tant lluny amb la meva reflexió. El que intentava explicar és que hi ha molts àmbits que podem actuar des de dins de l'actual sistema, dins de l'Estat espanyol. Evidentment que moltes coses ens venen estipulades des de Madrid, però tenim cert marge d'acció. És aquí on volia anar a petar.
El que no vull és que els catalans ens oblidem dels problemes que també tenim (ja n'he donat exemples al text). Certs problemes que podem fer-hi front en la situacio que estem com a poble. Que no els abandonem fins que siguem independents, perquè és una lluita continua. Segurament més de conscienciació de la gent que de fets efectius, però és una lluita que cal seguir fent.
No em valen les fórmules independentistes buides de contingut que només fan que proclamar independència als quatre vents però que s'obliden dels altres problemes (també reals) que tenen els catalans i catalanes.
Estic d'acord amb tu, al final, serà independència i, després, socialisme. Però com va escriure en Titot una vegada al seu bloc: una cosa és el gest i l'altra la posició. En el gest (independència) ens hi trobarem tots, la posició (socialisme) cadascú, la seva.
D´acord, no tot quedarà solucionat, però serem nosaltres els qui portem les regnes i si volem, podrem anar arrenjant el que durant tants anys ens han anat espatllant.
D´acord, no tot quedarà solucionat, però serem nosaltres els qui portem les regnes i si volem, podrem anar arrenjant el que durant tants anys ens han anat espatllant.
Publica un comentari a l'entrada