Reflexions electorals (II)

Avui seguiré la tònica general que s'ha donat després de les eleccions europees del darrer dissabte. Avui parlaré de l'abstenció.

Segons dades provisionals del Ministeri d'Interior, l'afluència de votants va ser del 46%, és a dir, el 46% de les persones amb dret a vot a tot l'Estat Espanyol van fer-lo efectiu. Traslladant les dades als Països Catalans, les dades de participació arriben al 42,3%, dada que s'agreuja més si ens centrem únicament a Catalunya (37,54%).

Crec personalment que la participació d'aquestes eleccions són un pur reflectiment de la realitat que no només es dóna a les eleccions, sinó que en el dia a dia també té la seva influència. Centraria la baixa participació política en aspectes bàsics:

- Sensació d'inutilitat del gobern europeu. És possiblement el motiu, o uns dels motius, més importants i de més pes que han fet que la gent es quedés a casa enlloc d'anar a votar. Aquest distanciament amb les institucions europees, fruit moltes vegades de la desconeixença del que allà es vota i es decideix, ha provocat en una gran majoria de la gent el sentiment d'inutilitat del vot, com si anar a votar per eleccions europees no servís de res.

- Insatisfacció amb la política de país. A Catalunya, especialment, aquestes eleccions venien marcades per un clar sentiment d'insatisfacció envers la política catalana. Inmersos en un etern procés de negociació del finançament, els catalans han arribat a la conclusió que la política no és res més que engany, que els polítics no fan res més que parlar i parlar, i poc actuar.

- Allunyament envers la classe política professional. Casos com de corrupció (notícia les últimes setmanes) s'afegeixen a la sensació popular que la classe política actual és un altre món. Un món allunyat de la vida diària d'una persona de carrer que va a comprar el pa i la verdura al mercat de sota casa. Un món que intenta (m'atreviria a dir, a cada procés de propaganda electoral) apropar-se al ciutadà (estic fart de veure polítics que no fan res més que anar a mercats, pobles petits, casals d'avis, i un llarg etcètera, curiosament, només en període d'eleccions). Només cal veure aquest fet reflectit en l'Oriol Junqueras, conegut historiador, que ha despertat simpatia entre els votants. De fet, m'atreviria a afirmar que un bon grapat de persones han votat ERC moguts pel sentiment de simpatia cap en Junqueras. I que potser sense ell al capdavant, no haguéssin votat aquesta formació.
En aquest sentit la meva opinió segueix sent la de recolzar les candidatures populars on els seus representants són persones que viuen el dia a dia, que s'han de jugar la feina pel que pensen, que lluiten a petita escala pel que troben just.

- Sensació d'estafa general. M'ha sorprés en aquestes eleccions la quantitat de gent que m'ha comentat, mig enfadats: "És que els polítics són uns mentiders!". Sensació que comparteixo totalment cap a la classe política actual. Pocs són els polítics que compleixen fins l'última coma el que prometen o ofereixen. De fet m'atreviria a dir, que cap dels partits del marc actual ho fan, malauradament, és clar. Per tant, entenc aquesta reaccció i entenc la conseqüent acció d'abstenir-se en el vot. Val a dir, que molta(!) gent davant d'aquesta sensació, ha optat per votar al PSOE, curiosament el que està al gobern, per impedir que el PP guanyés. Home, si dius que estàs insatisfet amb la política actual, és una mica, com a mínim, extrany que votis el partit que goberna.

-Passotisme pur. El que predomina actualment en aquesta societat és un pur passotisme. Tant en temes polítics, socials, educatius, etc. La gent no està per preocupar-se per aquestes coses. "A mi m'és igual! Ja faran el que vulguin, encara que anés a votar, no serviria de res!" són el tipus de frases que imperen actualment a la societat. Que realment és el que volen els polítics, una població que estigui calladeta que es preocupi de tenir prou diners per arribar a final de més i ja està. Penso que és prou trist que ni les persones mateixes que són les implicades s'intentin enterar una mica de què va la cosa i lluitar si és el que creuen convenient. Personalment em fa mal als ulls veure com gent està més pendent de si es mor el tio de la sèrie de tele que està enganxada que no pas del que passa al seu país.


Caldria realment, per part dels polítics en major part, recapitular sobre el tema de l'abstenció, que com ja he dit no és pura anècdota. Pensar a veure què és el que estan fent malament perquè la població no vagi a votar.
Cal recordar que votar és un dret que durant molts anys a l'Estat espanyola ha estat privat, i que ara siguin els que cridaven pel dret al vot que no vagin a votar, com a mínim, fa mal de veure.


Reflexionem-ne!