dilluns, 22 de febrer del 2010

Parlar de frau o com esquivar el problema real

Aquests dies passats, van aparèixer als mitjans (aquí, aquí o aquí), arran d'una compareixença de la senyora Assumpta Escarp, les dades relacionades amb l'ús del metro de Barcelona i altres aspectes derivats. La presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va fer un repàs a les xifres que ens va deixar l'any passat.

Un d'aquests aspectes derivats eren les dades relacionades amb el nombre de persones que van decidir no pagar durant l'any passat. La xifra és, almenys des del meu punt de vista, força elevada. Unes 13.200 persones es van colar diàriament al metro de Barcelona. La qual cosa suposa el 1,1% del total de passatgers que utilitzen aquest mitjà de transport.

A la roda de premsa, la senyora Escarp va exposar les dades i, alhora, va explicar que durant aquest any s'emprendrien accions per tal d'evitar aquest frau diari. Incrementar la presència de membres de vigilancia i seguretat, instal·lar més càmeres de videovigilància, augmentar el preu de la multa, permetre als membres de seguretat demanar el bitllet validat, canviar els accessos que faciliten que la gent es coli per altres que els ho dificultin, fer un desplegament econòmic i de personal per tal d'explicar les conseqüències de no pagar...

Curiosament, tenen una facilitat per proposar mesures contra el frau inigualable. Tanmateix, ni es plantegen els motius que, potser, poden portar a la gent a actuar d'aquesta manera.

No es plantegen que és possiblement l'increment repetit dels preus dels transport públic(?) el que motiva a la gent o, possiblement, impedeix a la gent pagar el preu dels bitllets. Tanmateix, no arriben a replantejar-se els pressupostos municipals (o no volen, clar!) i apostar per un nou model de transport públic, a un preu a l'abast de tothom. Ja poden anar buscant solucions, però no solucionaran el problema d'arrel, que no deixa de ser el preu abusiu que té el transport públic de la ciutat comptal.

Una nova mostra de l'allunyada que viu la classe política (o això volen) dels ciutadans.

Davant del que és un atac al transport públic, cal reclamar un transport públic a l'abast de tothom. Per un transport popular. Lluny de l'actual que no serveix per res més que per abusar novament de la classe treballadora, imposant unes taxes i tarifes elevadíssimes.

Moltes han estat les accions reclamant un transport públic digne i protestant contra els preus abusius:
  • Reclamació de la gratuïtat del transport públic per part de l'assemblea d'aturats de Barcelona.
  • Accions a diverses parades reclamant un transport públic assequible, prèvies a la manifestació del 30 de gener.
  • Manifestació a Barcelona el 30 de gener.
  • Des del SEPC també han denunciat l'increment de tarifes d'enguany [1] [2] [3].
  • La CUP critica la situació del transport públic de Girona.
  • A València, també reclamen una rebaixa de preus del transport públic.
  • L'AJ de Poblenou ha dut a terme accions en aquest sentit a principi d'any.
Podem veure doncs com des de l'Esquerra Independentista i diversos moviments socials, l'opció d'un transport popular és a primera plana de les seves reclamacions.

Fem veure als polítics que no hi estem d'acord! Reclamem un transport popular i digne, a l'abast de tothom. Sense que el tamany de la butxaca importi!