Durant la dècada del 1970, el moviment veïnal va lluitar per evitar que aquella antiga fàbrica passes a convertir-se en un bloc de pisos de formigó i aconseguí que la fàbrica es convertís en una escola, un institut, una llar d'infants, un centre cívic, un institut i una plaça.
Ara, els polítics del districte es volen carregar allò que es va convertir en un espai veïnal, venent-nos que és un sacrifici necessari, mentre es malgasten diners en comprar un reixat per la plaça de les dones del 36 convertint la plaça en un espai d'ús privat (+ info). Tenint un barri tant massificat en illes de pisos com és el Camp de'n Grassot i Gràcia Nova, seria descabellat carregar-se la nostra plaça la qual fem un ús diari per tots els veïns de la zona i molt menys, treure l'espai d'esbarjo que disposen els infants de les quatre escoles properes a la plaça, dos d'elles adjacents a la mateix plaça.
I l'alternativa quina és preguntaran? Tant descabellat sembla, l'alliberar espais privats per reconvertir-los en públics? Considero que l'expropiació d'un edifici en desús o en venta és la millor solució per aconseguir nous espais amb la conseqüent compensació econòmica, però sempre evitant que entri en joc l'especulació. Jo no seria tant partidari d'emplaçar un nou espai sota lloguer, per evitar problemes futurs.
En conseqüència, dono suport a la iniciativa que pretén declarar La Sedeta, espai públic no urbanitzable. O rectifiquen o el barri tornarà a sortir al carrer per defensar La Sedeta! Desperta Ferro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada