Avui us vull parlar d'Enric Prat de la Riba que a l'any 1906 va escriure "La Nacionalitat Catalana" del qual et deixa amb un regust de confort o pena en aquells que sentim la nació catalana. He de dir que el llibre el vaig rebre perquè me'l va regalar la meva novia per Sant Jordi i ara m'he decidit començar-me'l a llegir.Segons el poc que he pogut llegir (1 capítol) m'en he adonat que és un llibre de llegir a poc a poc i amb bona lletra. És com un còctel d'informació i sentiments que potser hi ha coses que no entens a la primera però després veus que és un geni. Potser no tothom comparteix aquesta visió però jo crec que és un gran llibre.
En aquest primer article sobre aquest llibre volia escollir una cita de la introducció del llibre que es veu el talant d'aquest geni d'aquella època:
La pagesia Catalana
[...]Quan Ferran el Catòlic, amb la unitat espanyola, va fer omnipotent la monarquia, virtualment varen restar destruïdes les llibertats populars: no érem encara a Villalar, al cadafal de Lanuza ni al Decret de Nova Planta, però fatalment havíem d'arribar-hi; perquè només la voluntat del rei les sostenia i, si la voluntat del rei les aguantava, la mateixa voluntat podia derrocar-les. Quan Felip II va fer de Madrid la Cort d'Espanya, virtualment va ésser consumada la subjecció de Catalunya al pensament i la direcció del poble castellà: llarga va ésser la resistència, però des de llavors la invasió ha seguit fatalment, i encara avui continua en el si de la nostra pàtria renaixent.[...]
No em digueu que no té raó, aquells fet ens va condemnar el que ara estem vivint! Demà n'agafaré un altre que vaig llegir ahir i no he trobat, que és encara més més espectacular en l'explicació de la situació que encara vivim avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada