El segle XXI segueix sent homòfob

Tothom fa veure que és molt progressista i obert de ment, però a l'hora de la veritat vivim en un món plagat d'homofòbia repugnant.

Avui li ha tocat al senyor Berlusconi, ja reincident en aquest tipus de declaracions, que, "ni corto ni perezoso" com dirien en castellà, ha deixat anar: "Val més ser un apassionat de les noies guapes, que ser homosexual". I així de tranquil s'ha quedat l'home.

Però no, no és cosa d'en Berlusconi aquesta actitud homòfoba, cada dia, si sabem parar bé l'orella i obrir bé els ulls, trobarem multitud d'actituds contra els homosexuals.

Que se senti a tort i a dret com li diuen "maricón" a algú en sentit despectiu, com si ser homosexual comportés una connotació negativa inherent; la típica frase de "maricón l'últim!" n'és només un exemple. Que a dia d'avui, el fet que una persona sigui homosexual encara desperti murmuris i burles. O que encara hi hagi vigents lleis contra els homosexuals en molts països.

Però també en el món de la política catalana. Que aquest diumenge vingui a Barcelona, el major homòfob del món, el Papa, i aquí ningú s'enrecordi que, no fa tant, va tractar els homosexuals de malalts mentals o d'amenaça mundial. O que un polític que s'asseu actualment al Parlament català, en Duran i Lleida, defensés els locals que tractaven l'homosexualitat com a una malaltia curable.

Amb el canvi de segle no vam deixar enrere l'homofòbia. El segle XXI segueix sent homòfob. Haurem d'esperar molts anys més per aturar aquesta discriminació?