Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català

Nova estocada espanyolista al nostre país. L'enèssim atac ara va dirigit a la llengua catalana, en concret, a l'ús d'aquesta com a llengua d'acollida pels nouvinguts. La Defensora del Poble ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat (crec que podrien declarar els recursos d'inconstitucionalitat com a bé d'interès nacional, per les vegades que l'útilitzen) contra la Llei d'acollida de Catalunya. En particular, contra l'article 9 de la norma que determina que ha de ser el català la llengua usada en les activitats per als nouvinguts al nostre país.

I és que el titular d'ahir de la notícia a l'Avui deixava ben clar l'esperit anticatalà i espanyolista que destil·la aquest recurs presentat pel Defensor del Poble (té gràcia el nom), deia: "Cava del Llano: "La definició del català com a llengua pròpia, no en justifica l'ús preferent" ".

No sorprèn, amb tot això, descobrir quins són els orígens d'aquesta senyora i quin va ser el seu passat familiar.

Resulta doncs que en aquest Estat que vivim, quan en un nació existeix una llengua centenària, que és la que utilitzen majoritàriament els seus habitants, que té una tradició literària i cultural molt marcada, en definitiva té una llengua pròpia, figura que els que han de venir-hi de fora han d'aprendre una altra? Tornem com sempre al mateix de sempre, per desgràcia.

Tenim una llengua que s'està morint a causa d'un bilingüisme fals, que sempre favoreix, com en tot en aquesta vida, als més forts. Si no podem ni prioritzar la nostra llengua, la llengua catalana, davant d'altres estrangeres (no ho oblidem!), què ens queda?

Una vegada un va dir: "Ens la volen acorralar al reducte folklòric" i és que així és. No s'aturaran fins aconseguir ofegar el català, fins que vegin tota la Península monolíngüe (o no estan fent ja el mateix a Euskal Herria?). No podem tolerar (i espero que els polítics no ho facin) un nou atac tan flagrant cap als nostres drets com a poble.

L'opressió cap a la nostra llengua continua i continuarà, fins que no aconseguim un país lliure. On la nostra llengua, la llengua del meus pares, avis, besavis i rebesavis, ha de ser i sigui respectada com el que és: la llengua pròpia dels Països Catalans.