Un clar exemple d'aquest complexe són els corredors de la Diagonal que es creuen una bicicleta més, quan corren pel carril bici quan només tenen 8 metres de vorera per a vianants. Seran les ralles blanques que els recorden a les línies d'una pista d'atletisme? Jo no ho sé, però quan vas amb bicicleta és molt molest anar fent ziga-zaga als corredors, envaint l'altre carril o aprofitant aquells 8 metres que ells desaprofiten.
Encara és més divertit el cas amo-gos del Passeig de Sant Joan on l'amo té el complexe bicicleta estacionada, car es planten en mig del carril bici perquè el gos faci les seves necessitats i tu ja et mouràs no vagi ser que el gos es desconcentri. Eh! La culpa no és del gos, sinó de l'acomplexat que l'acompanya.
També hi han els vianants que apareixen del no-res i passen per davant teu i has de menjar-te'ls o menjar-te l'arbre de la dreta. En aquest cas també existeix la variant d'aquells que travessen el carril bici sense mirar si venen bicis. I després et criden mil improperis per haver-los esquivat tant ràpid. Quant entendran que en el carril bicis i circulen bicis?
He arribat a pensar que en les voreres que hi ha carril bicicleta el millor és anar per la banda dels vianants que segur que trobes menys vianants que si vas pel de bici.
Us deixo amb aquest vídeo de com no ha de ser un carril bici a Barcelona:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada