Un carril per a vianants, ja!

Sí, sí, això vull. Reclamo un carril per a vianants com déu mana, amb les seves línies blanques, molts dibuixets amb el símbol de vianants per remarcar que és per vianants a l'asfalt, i que quedi clar, un carril només per vianants. Que hi hagin carrils per a vianants unidireccionals i no bidireccionals com les voreres. I perquè no crear línies continues i discontinues perquè els vianants puguin fer avançaments als vianants més lents, ja que alguns van més lents perquè els falta una bona revisió al mecànic. I més endavant, qui sap si reclamaré també la creació d'aparcaments per a vianants i tot! Qui sap si també hauran de portar casc com a mesura de protecció per protegir-los dels mals ciclistes. Hom pot pensar que estic ben foll, però no és res més que donar visibilitat a aquells vianants que tenen el complexe bicicleta.

Un clar exemple d'aquest complexe són els corredors de la Diagonal que es creuen una bicicleta més, quan corren pel carril bici quan només tenen 8 metres de vorera per a vianants. Seran les ralles blanques que els recorden a les línies d'una pista d'atletisme? Jo no ho sé, però quan vas amb bicicleta és molt molest anar fent ziga-zaga als corredors, envaint l'altre carril o aprofitant aquells 8 metres que ells desaprofiten.

Encara és més divertit el cas amo-gos del Passeig de Sant Joan on l'amo té el complexe bicicleta estacionada, car es planten en mig del carril bici perquè el gos faci les seves necessitats i tu ja et mouràs no vagi ser que el gos es desconcentri. Eh! La culpa no és del gos, sinó de l'acomplexat que l'acompanya.

També hi han els vianants que apareixen del no-res i passen per davant teu i has de menjar-te'ls o menjar-te l'arbre de la dreta. En aquest cas també existeix la variant d'aquells que travessen el carril bici sense mirar si venen bicis. I després et criden mil improperis per haver-los esquivat tant ràpid. Quant entendran que en el carril bicis i circulen bicis?

He arribat a pensar que en les voreres que hi ha carril bicicleta el millor és anar per la banda dels vianants que segur que trobes menys vianants que si vas pel de bici.

Us deixo amb aquest vídeo de com no ha de ser un carril bici a Barcelona:

Marx parla de capitalisme i socialisme

(per saber-ne més: aquí)

No podem créixer infinitament en un món finit

És l'hora d'aturar el creixement sense límits, aturar la despesa desmesurada. Estem destrossant el nostre món. Pensem que és infinit i basem la nostra economia, producció i manera de viure en aquesta tesi. Una tesi totalment errònia. No podem continuar així, bé, sí que podem continuar així, podem seguir destrossant el planeta fins que no ens quedin recursos possibles.

És l'hora del DECREIXEMENT! Ara toca reciclar, estalviar, reduir, buscar alternatives, innovar, energies renovables, acabar amb el consumisme... Moltes paraules que sonen a utopia o impossibilitat, però cadascú pot aportar el seu gra de sorra.

Per la ciutat o pel poble, utilitza la bici, deixa el cotxe. Una dutxa de 4 minuts, no 20. Paper, plàstic, vidre i orgànic; separa les deixalles. Reutilitza materials, objectes. Apaga la llum quan no sigui necessària. No gastis per gastar, sigues conscient en el consum. Utilitza el transport públic en detriment del privat. Inverteix en banca ètica, inverteix en banca sostenible. Quan vagis a comprar porta el teu carro, no calen més bosses de plàstic. Respecte el medi ambient, no embrutis la natura quan vagis a la muntanya.

Cada dia pots col·laborar en el decreixement. El decreixement col·lectiu ha de venir des del decreixement individual. Si esperem que sigui la resta els que canviïn no aconseguirem res.

Tots som importants en aquest procés! No ens quedem de braços plegats, el futur dels nostres fills està en joc. No girem el cap, afrontem-lo!



PD: Relacionat amb aquest tema, he trobat per internet una proposta, que es basa en les "ciutats en transició", és a dir, plasmar un nou model de vida que, des de la realitat local i veïnal, treballa per rebaixar la dependència del petroli i buscar un model de vida més sostenible.

És prou interessant el que promou. Podeu llegir una entrevista, entrar al seu web i llegir una notícia on explica la repercussió de la idea, fins i tot, a prop nostre. Ja són gairebé 300 municipis que han adoptat aquesta teoria i l'han posat a prova a la seva vil·la. Prenguem el seu exemple!

Totes les idees són bones per millorar i augmentar la sostenibilitat del nostre model de vida i de societat. Amunt!

Contaminació informativa, sempre contra els mateixos

El Real Instituto Elcano ha publicat avui un baròmetre dedicat a estudiar la situació política internacional vista des del punt de vista dels espanyols. L'estudi, realitzat a 1200 persones per via telefònica, tracta diversos temes de la política internacional actual, com la valoració dels polítics mundials, valoració de la cimera de Copenaghen, la crisi financera... Força preguntes sobre temes varis però m'ha sorprès sobretot una pregunta concreta, que és aquesta:

¿Cree Vd. que Hugo Chávez ha colaborado con ETA?

Fins aquí arriba la contaminació informativa a l'Estat espanyol. Arriba fins al punt que a una pregunta telefònica d'un enquestador, sense opció a argumentar ni objectar, sobre si la suposada relació d'ETA amb Chávez, un 43% dels enquestats gosa afirmar que aquesta existeix. I l'impressionant del cas és que no s'està parlant d'un tema que ja porta anys a l'escena. No! Les acusacions de l'Audiència Nacional a Chávez de col·laboració terrorista amb ETA, van sortir a la llum el dia 1 de març, per tant, fa menys d'un mes!

Un exemple més de com la contaminació informativa arrela a la consciència de la gent d'una forma estrepitosament ràpida. Es demostra alhora, i potser el més important, que la intenció de criminalització del moviment bolivarià per part de la dreta (i la hipotètica esquerra actual) espanyola s'articula clarament per mitjà dels comunicadors de masses, que tenen el poder i la credibilitat guanyada, de tal manera que el que ells diguin va a missa.

Recordem eh! Un 43% dels espanyols (seguint aquest baròmetre) afirma que existeix una relació entre Chávez i ETA. Quan segurament l'única cosa que coneixen del procés bolivarià i, en concret d'aquest cas, és el que els expliquen a la tele, sense que ells es preocupin en contrastar les informacions. I és més, és una afirmació sense sentit perquè el propi Chávez ja es va mostrar en el seu moment a disposició de l'Estat espanyol en la lluita contra les actituts terroristes.

Em veig impotent en casos com aquests, on la contaminació informativa entela la vista de les persones. On el rigor informatiu i la búsqueda de la realitat brillen per la seva absència. Impotent de veure com la dreta se'n va a casa cada dia més contenta criminalitzant sense parar el moviment bolivarià i el seu líder, i de retruc, el model de país pel qual està treballant des de fa 11 anys.

Apaga la tele i pensa, collons! Això et farà lliure!

Enquestes, immigració i Anglada

(clicar la imatge per obrir el pdf)

Aquesta imatge resumeix els resultats de l'enquesta-estudi sobre la candidatura PXC que ha fet el diari el Periódico de Catalunya.

D'entrada, és despreciable pensar que un 24,1% dels catalans podria arribar a votar PXC, un partit feixista i xenòfog, que ha decidit presentar-se a les eleccions catalanes. I un 7,5% possiblement el votarà, és a dir, estem davant de la possible entrada al Parlament d'aquest personatge intolerant.

Més enllà dels resultats, però, m'agradaria remarcar una qüestió relacionada amb la pròpia pregunta de l'enquesta. La pregunta diu: "Si en las próximas elecciones se presentara Plataforma per Catalunya, un partido que los inmigrantes sin papeles no deberían tener ningún derecho, ¿lo votaría?". La pregunta que es fa no és la correcta, perquè PXC no és simplement un partit que aposta per a que els immigrants sense papers no tinguin drets, sinó que va més enllà. Per ell, hi ha massa immigració i s'ha de fer fora als immigrants. En comptes d'adoptar mesures per a la inserció social dels nouvinguts, se'ls ha de fer fora. Això és PXC, no el que diu la pregunta.

Si mostrem el partit de l'Anglada com una simple mesura de control dels immigrants, ens estarem equivocant i estarem propiciant que el feixista Anglada entri al Parlament. Provocarem que un partit xenòfog i racista tingui veu pròpia a la cambra representativa catalana, i jo personalment no vull un feixista al meu Parlament. No vull ser un nou exemple de passivitat davant actituts d'extrema dreta.

A part d'aquests resultats, el diari en publica uns altres relacionats amb el tema de la immigració:

(clicar la imatge per obrir el pdf)

La imatge mostra la realitat de la immigració a casa nostra. La immigració està considerada com a dolenta pel 48% dels catalans, segons aquesta enquesta encarregada pel diari.

Aquesta enquesta demostra l'arrelació que està tenint a la població catalana la creença que la immigració en sí és dolenta. De fet, són els partits com el de l'Anglada els que fan que aquesta opinió creixi a les nostres llars. el problema no és la immigració sigui dolenta en sí mateixa. La mobilitat de les persones no ha de ser pas dolenta per ella mateixa. El problema que hi ha és, segurament, les polítiques socials i educatives que es prenen en relació amb els immigrants.

Cal una política que fomenti la interelació immigrants-natius, cosa que actualment no es fa i provoca que es generin guetos marginals a les nostres vil·les. Cal que fomentem la adaptació al seu nou país, començant per la llengua i acabant per les costums, passant pel propi compliment de la llei. Efetivament, no podem permetre que els supermercats que són propietat d'immigrants puguin obrir fins a altes hores de la nit, provocant una competència deslleial per la resta de comerços. Però això no és problema de la immigració com a tal, sinó de l'administració d'aquesta.

Per tant, no ens equivoquem senyors. La immigració no és dolenta. Ans al contrari, la diversitat cultural sempre serà una riquesa afegida pel país. Cal administrar-la amb saviesa, i aquí és on el tema trontolla.

No criminalitzem la immigració. Adaptem-la a la nostra vida, i denunciem els xenòfogs i els feixistes!

Quan acusar els catalans es converteix en hobby

L'estratègia del PP davant el conflicte armat d'Euskal Herria no té límits i cada cop la diuen més grossa. Aquests últims dies ha sigut el torn d'en Mayor Oreja, que ha deixat anar una de les perles made in PP.

Senyors, ara figura que ETA i ERC són socis! Sí sí, això és el que diu. La qüestió divertida del cas és que aquí a les nostres terres, últimament s'està dubtant que Esquerra estigui treballant realment per la independència catalana. Per tant, resulta encara més divertit pensar que ERC sigui sòcia d'ETA. Siguem realistes senyor Mayor Oreja, si us plau.

D'altra banda, veiem com aquestes declaracions, que podriem pensar que són fruit d'una enrabietada personal o d'una reacció irracional de l'eurodiputat, en realitat, són les creences majoritàries (per no dir generals) del Partit Popular. S'ha vist com, davant de les acusacions sense fonaments del senyor Oreja, la direcció del partit no només no ha desmentit les acusacions sinó que recomana a la nació espanyola a escoltar les paraules del senyor Mayor Oreja. Tanmateix, aquesta estratègia és més antiga que la pròpia ETA.

Aquesta actitut demostra, novament, l'estratègia principal que té el PP en la política estatal. Un dels seus pilars polítics bàsics és la lluita contra el terrorisme etarra. Però no una lluita real, no. S'ha vist repetidament que la voluntat dels populars està molt lluny d'acabar amb l'activitat armada d'ETA, ja que això li va de perles electoralment. Cada vegada que acusen els socialistes de dialogar amb els etarres, o els abertzales, el seu partit guanya un important percentatge electoral. Un percentatge de ciutadans que no s'adonen que l'estratègia del PP és pur populisme, pura voluntat de poder i no de resolució del conflicte.

I el problema principal continua estant en la influència bestial que tenen els mitjans de masses sobre la gent. I aquesta és la gran bassa que tenen els partits polítics, uns mitjans de comunicació al servei del titular i no de la informació verídica i demostrable. Ahir, tot l'Estat espanyol va poder llegir titulars de l'estil "Mayor Oreja diu que ETA i ERC són socis". I la qüestió greu és que la credibilitat que la gent dóna a aquestes declaracions. De fet, estic segur que a les espanyes no s'ha emès la reacció del portaveu d'ERC, en resposta a les greus acusacions espanyoles.

Tanmateix, m'agradaria anar més enllà. Veiem com repetidament, s'acusa a membres abertzales o, simplement basques, d'enaltiment de terrorisme o d'activitats de col·laboració amb banda terrorista. Em pregunto si fer unes acusacions així, com les que ha fet Mayor Oreja, han de restar impunes. És un delicte recordar un ciutadà basc i no hi ha delicte davant d'una acusació sense arguments i que, bàsicament, és una fal·làcia intencionada. Ja no només hi ha impunitat judicial, sinó que aquestes actituts restem impunes políticament, sense que ningú demani ni assumeixi responsabilitat. Es torna a demostrar que acusar els catalans és totalment gratuït, i no només això, sinó que anar en contra dels catalans dóna més vots. Apel·lem a la llibertat d'expressió i d'opinió per certes coses i la neguem per altres qüestions?

Tornem a veure, doncs, com des de Madrid està totalment permès fer les acusacions que els convinguin. No només ningú els ho negarà, sinó que, a sobre, els donaràn suport.

I en aquest país volen que ens hi quedem? Però si són ells els que no ens hi volen! Adéu, Espanya, adéu!

Ja tenim aquí Gràcia Decideix!

Gràcia Decideix ja comença a fer les seves primeres passes com aquella criatura que camina sol després de les ensenyances de la seva mare (en aquest cas, la mare han estat les 2 onades anteriors i, l'esperit i la flama d'Arenys). Ja podem dir ben alt i orgullosos que Gràcia avança per donar veu als sense veu, per donar aire aquells que són ofegats, per donar resguard als que creuen en la llibertat, i per sobre de tot, perquè el poble pugui exercir el seu dret a decidir el seu futur. I aquesta democràcia real, aquest dret a la autodeterminació, ha hagut de venir del poble per culpa de la passivitat de la classe política a l'hora de defensar els nostres drets intrínsecs com a poble.

La plataforma Gràcia Decideix dins de Barcelona Decideix ha començat a fixar les bases per celebrar una consulta conjunta amb els altres districtes de la ciutat en un data encara sense determinar (a finals d'any o principis del 2011). Ja hem rebut les primeres bones notícies des del consistori del districte on han confirmat que cediran espais municipals per utilitzar-los de col·legis electorals que facilitarà molt la feina als voluntaris en l'organització del referèndum.

Finalment, informar que la plataforma Gràcia Decideix ja ha començat a buscar complicitats entre els vilatans del districte (i de fora) per trobar els voluntaris suficients per tirar endavant la consulta. No ho dubtis, fes-te voluntari! Necessitem ser el màxim nombre de voluntaris per poder fer el major nombre de difusió a peu de carrer que és el més important, fomentant sempre la participació tant del Sí com del No.

Segur que caurem, però ens tornarem aixecar fins dominar el caminar. Ara no és el moment de fer un pas enrere i tornar a gatejar, sinó avançar a pas ferm i sense vacil·lar, per demostrar que el poble català vol decidir el seu futur. I perquè amagar-ho, vota Sí a la independència, els teus fills en el futur ho agrairan.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.

República Catalana: Visions de futur

Jo mai he amagat el meu republicanisme, encara que no fer un èmfasi especial en aquesta lluita perquè donava per fet que quan primerament el Principat de Catalunya i més endavant tots els Països Catalans aconseguim l'alliberament nacional s'apostaria sens cap mena de dubte per una república (ja fos federal o no, però una república). Però recentment vaig descobrir un independentista liberal que apostava per mantenir la monarquia mantenint la casa reial. Aquesta possibilitat que desitjo que no prosperi, m'ha fet reafirmar que a l'endemà de la independència ens haurem d'asseure tots en una taula a decidir quin model d'estat volem i aquest serà un dels temes.

Avui, després d'un dia dur de feina, he estat veient La Noria de T5 (sí, sé el que ha fa Telecinco en contra la llengua catalana, però he pecat) que malgrat el que pugui semblar des de fora és un programa amb grans seccions de política que són molt interessants, encara que a vegades surrealistes. Aquest cop es discutia sobre la monarquia, la casa reial i sobre l'actual rei espanyol on hi han participat el bufó Jaime Peñafiel i el república i senador del PNB Anasagasti. No cal dir que m'ha permès reafirmar-me en la meva convicció de perseguir una república catalana on el Cap d'Estat sigui escollit per la ciutadania a través de la seva corresponent votació. Una de les qüestions que més m'ha encès han estat els quasi 9.000 milions d'euros que els ciutadans de l'estat espanyol paguen amb els seus impostos a mantenir la vida a la casa reial. Però el que m'encén no és només el reguitzell de néts i vestidets adients per cada moment del dia i de la setmana que necessiten, sinó la falta de transparència d'aquests pressupostos. La casa reial no té cap obligació de mostrar en què es gasta els nostres diners i quan reparteix a casa membre de la família reial com es fa en la majoria de les cada cop menys monarquies europees. Són els nostres diners i com la resta de pressupostos de l'estat haurien de quedar escrit exactament a on se'n va exactament aquests 9.000 milions d'euros.

També ha recordat que a la víspera de la campanya cap de l'inici de la campanya en les eleccions al Parlament Basc de 2009 en Joan Carles, en una inauguració d'un Biblioteca, li va dir a en Patxi López: "Patxi, a ver cuando ganas a éstos, que llevan casi treinta años en el Gobierno." I ho va rematar dient-li al membre del PP Basagoiti: "Vosotros lo que tenéis que hacer es apoyar a Patxi". El més trist de tot no és que tingui antipatia amb els nacionalistes bascos que era bastant lògic, sinó que ho expresses públicament, car en aquell moment ja està fent "política de partits" i això no ho pot fer com a cap d'estat que és.

Per anar acabant vull fer una reflexió sobre el mapa d'Europa del principi de l'article on podem veure en blau les repúbliques i en vermell les monarquies europees. Demostra que la república és la forma de govern més habitual a Europa i que només 6 països mantenen la monarquia. Totes elles tenen una transparència francament millor que l'espanyola. A l'estat espanyol la monarquia segueix sent la única institució intocable i blindada que no està permès posar en dubte la seva existència ni se'n pot fer broma (només cal recordar el segrest de la vinyeta dels prínceps d'Astúries del Jueves per part de la casa reial). Crec que sovint s'obliden que estem al segle XXI i no en una monarquia del segle XIX.

Ens farà falta mantenir la figura del rei en uns Països Catalans independents? Haurem de seguir mantenint els néts de'n Joan Carles o un hipotètics reis catalans? Necessitem que un espermatozoide accelerat decideixi quin ha de ser el nostre pròxim cap d'estat? Jo sincerament no ho vull això. Jo vull una presidenta de la república catalana que hagi estat escollit per tots els ciutadans i amb uns comptes transparents.

Endavant la cinquena república catalana!!!!

Visca la meva "festa nacional"!

A casa meva hem tingut des de temps immemoriables una tradició molt arrelada. I últimament he decidit començar a moure fils per a que me la declarin "Bé d'Interès Cultural". M'hi he decidit arran dels últims moviments de l'Esperanza Aguirre per a declarar la "fiesta nacional" com a tal.

I realment, la meva tradició no està tan allunyada de la de l'Espe. De fet, es desenvolupa al mateix terreny de joc. La veritat és que és ben simple: es tracta de veure com el torero rep una cornada del toro en plena corrida i ha de ser hospitalitzat.

Tot va començar fa uns anys, quan un familiar meu, tot mirant la televisió, va sintonitzar TVE i es va trobar amb una corrida de toros en directe. Com que no tenia res millor a fer, va decidir que potser aquell programa l'entretenia. Al cap d'una estona, el torero, entre capotes i estocades, va rebre una cornada bestial en tot l'angonal. La sang rajava sense parar i la seva cara de dolor i els seus crits eren impressionants. Davant de la televisió, el meu familiar gaudia de tal espectacle com si fós un nen.

Va ser a partir d'aquell dia que a casa meva ens hem reunit cada diumenge la família per presenciar el que considerem una festa: que el torero hagi d'acabar a l'hospital per una cornada del toro. S'ha de dir que no totes les vegades la festa és completa, sovint el torero només acaba amb contusions o petites ferides, és per això que, com a la plaça, a casa meva traiem els mocadors per protestar. El que volem és veure patir el torero, i com en gaudim quan passa!

El que anava dient, l'altre dia vaig anar, doncs, al registre de Béns d'Interès Cultural (BIC) a preguntar quins eren els passos adequats per a registrar la meva festa. En principi no havia d'haver-hi cap problema em van dir ("aquí Espanya és fàcil que te'l considerin Bé Cultural, mira l'Esperanza!" em va dir el noi). Tanmateix, em va enumerar varis aspectes que havia de cumplir la meva festa per a poder ser considerada BIC. Però no van ser problema:

1. Que fós tradició; No hi havia problema, han estat 7 generacions familiars les que hem seguit aquesta tradició. Fins i tot, hi ha documents que ho corroboren.
   
2. Que fós cultura; Home! A casa meva se'ns coneix pels de la festa dels toreros. Allà on anem se'ns coneix així i anem ben orgullosos. Forma part de la cultura familiar claríssimament. No poden negar que és cultura.
3. Que produeixi llocs de treball; Està clara el benefici laboral que té la meva festa. Tots els pacients d'hospital que aporta fa que s'hagin d'augmentar el nombre de metges i infermeres als hospitals del país.

Per tant, no hi ha problema per al meu propòsit. Ja està en tràmits la cosa, espero que vagi en bon camí.

Tanmateix, hi ha una colla de babaus que estan en contra de la meva festa. Argumenten que és una festa cruel, que el torero pateix, que no pot ser cultura una actitud tan cruel, que el torero no és una espècie diferent dels homes com per tractar-los així... Bajanades! Que coi volen? Limitar la meva llibertat personal? Reduir els llocs de treball que crea? Que la espècie torera desaparegui?

No aconseguiran abolir la meva festa. No podran. I dintre de poc, serà Bé d'Interès Cultural, i llavors ja no la podran tocar. Pa'chulo yo!

IMBÈCILS!

Contra l'especulació, solidaritat i lluita

Davant la repressió, solidaritat! Continuarem denunciant l'especulació a les nostres vil·les i ciutats. Perquè denunciar l'especulació és necessari. Porten anys destrossant els nostres espais, construint a tort i a dret. Únicament mirant pel seu benefici propi, tot esclavitzant als ciutadans a uns preus desorbitats i a hipoteques bestials.

A en Jona, protestar li pot costar 8 anys a la garjola. Però no ens faran callar. No volem el model de ciutat que ens imposen. I la repressió no ens aturarà. Construim unes vil·les i ciutats al servei dels ciutadans, dels veïns. Promovem un espai públic de debó, al servei de la gent. Unes vil·les per la gent, a l'abast de tothom, on el benefici sigui per tothom i no per engreixar les butxaques especulatives.

Silenciar el que no interessa? Fàcil, fàcil

El Departament d'Interior del govern basc va decidir ahir prohibir les mobilitzacions convocades pel dia d'avui com a mostra de protesta per la mort de Jon Anza. Unes protestes convocades pel moviment pro amnistia, que volien sortir al carrer per denunciar la guerra bruta que creuen que hi ha darrere de la mort d'Anza i per exigir als governs francesos i espanyols una investigació a fons per descobrir la veritat del cas.

El que demostra aquesta nova, i ja reiterada, prohibició és la facilitat i el poder que té el govern de prohibir el que els convingui. Sota l'excusa d'enaltiment de terrorisme i del caràcter delictiu de la marxa, poden prohibir el que més els convingui, podem callar totes les boques que vulguin.

D'acord que la mobilització es farà igualment, com ja han indicat els convocants de les protestes, però això no resta trascendència al fet de la prohibició. Una prohibició que no deixa de ser un atemptat a la llibertat d'expressió, ja no es pot ni sortir a reclamar justícia, ni expressar la pròpia opinió. Que el mort era un etarra? Sí. Però això impedeix que es reclami justícia i que s'aclari la seva mort? Què passa que al pertànyer a ETA ja no és persona? Ja no té família? Ja no té amics?

Estem parlant que la marxa destinada a protestar pels fets ocurreguts a Toulouse fa gairebé un any. Bé que fins ara tot són opinions, sí. No tenim res de clar encara sobre aquells fets. No tenim conclusions però tenim moltes preguntes. Què ha fallat en la investigació francesa per a no trobar el seu cos fins al cap d'un any? O per quin motiu ha fallat? Què va passar durant els 11 dies entre el 18 i el 29 d'abril, des que va desaparèixer fins que va ser trobat inconscient al carrer? Com és que l'hospital no va rebre la notificació de búsqueda d'un cos sense indentificar? Com és que l'hospital no va comunicar la presència d'un home ingressat no identificat? Què feien els Guàrdies Civils que van marxar d'un hotel de la mateixa ciutat quan es va denunciar la desaparició? Per quin motiu no es permet al metge de confiança accedir a tota la informació mèdica del cas?

Moltes preguntes i poques respostes. Reclamar respostes és enaltiment de terrorisme. Doncs jo les exigeixo, sí. I si això és enaltiment de terrorisme no seria l'únic que aniria a presó.

Reclamar justícia no és terrorisme, no és delicte. Delicte és reprimir la llibertat d'expressió i prohibir-la. Porten anys fent-ho, sembla ja tradició, però seguirem denunciant cada vegada que torni a passar.

Igualtat de sexes? També a la televisió, si us plau!

Actualment, la Sexta té un programa a la graella anomenat "Generación Ni-Ni". És, bàsicament, el que coneixem com a reality show, és a dir, un programa on es tanquen a vàries persones en un espai tancat i el programa es dedica a gravar tot i cada un de les coses que fan allà dins. En aquest cas, les persones que el protagonitzen són joves que comparteixen la característica que: ni estudien, ni treballen.

Personalment, i ja d'entrada, aquest tipus de programes, i en concret aquest, em resulten una pura estupidesa i crec que hauríen de ser eliminat de la graella televisiva.

No estic d'acord, ni crec correcte, el propi model de programa, un reality show, que no deixa de basar-se en obtenir audiència a partir de riure i observar com conviuen una sèrie de persones en un espai tancat. Em sembla un model de televisió depriment i ridícul, que almenys, no correspon amb la meva noció del que hauria de ser una televisió de qualitat. Per mi, aquest tipus de programes no deixen de ser tele-porqueria.
I crec que, concretament aquest, dóna una imatge dels joves que, en molts casos, no es correspon amb la realitat. Per sort, som molts els que, tot i correspondre més o menys a la generació dels que participen del reality, treballem i estudiem, i fem el possible per, en un futur, fer quelcom més que viure dels papes.

És per això que estic en contra d'aquest programa.

Però, deixant de banda aquestes consideracions, avui m'he topat amb aquest vídeo, que és un tall del propi programa:

Em sembla repugnant l'actitut d'aquests individus. Les imatges mostren el que jo considero una agressió sexual, ni més ni menys. Em sembla repugnant i despreciable que un programa de televisió mostri aquestes imatges. Com es pot permetre un programa mostrar aquestes imatges? Ens omplim la boca amb la igualtat de sexes, que si la llei de l'avortament, que si prou discriminació, que si igualtat laboral... I després ens mostren per la televisió, que veu milers de persones, unes imatges com aquestes?

No espero res per part de la cadena, perquè sé que no diran res (tant de bo, m'equivoqui). Però el mínim que hauríen de fer seria disculpar-se per les imatges que van emetre. Almenys jo, i crec que totes les noies, he vist en aquestes imatges uns valors que no vull a la meva societat i molt menys, uns valors que vull que es transmetin per televisió.


Gandhi va dir en el seu moment: "La grandesa d'una nació i el seu progrès moral pot ser jutjat per la forma que els seus animals són tractats"

No gosaria pas contradir en Gandhi, però si en aquesta frase canviéssim el terme "animals" pel "dones", no crec que alterés gaire el sentit de la frase.

Eliminem el 0,7?

Últimament, Anglada està de moda. Pel bo i pel dolent (més dolent que res), surt per tot arreu i és notícia a totes bandes. Avui ha estat entrevistat al programa matinal de TV3, Els matins. El programa d'en Cuní ha decidit concedir-li una entrevista. No vull entrar en criticar o deixar de criticar l'actitut de convidar-lo al programa, almenys avui no.

El que sí que volia expressar és el meu rebuig sobre una frase que ha deixat anar durant l'entrevista, just en el moment que se l'ha preguntat sobre quines serien les línies bàsiques del seu programa (com a candidat a president de la Generalitat que vol ser).

Tot i que l'entrevista en sí és prou interessant, la frase en qüestió és al minut 18:43.

Bàsicament, treurien la contribució al desenvolupament dels països pobres. Aquell famós 0,7%, que realment mai ha arribat a tal xifra, del PIB dels països contribuents. Això s'hauria d'eliminar. Bàsicament perquè l'egoïsme ens fa pensar que aquí estem prou malament com per poder eliminar aquest import.

Dues coses crec que se'n desprenen d'aquesta frase. Primer, realment, estalviant-nos aquest 0,7% que es contribueix (que acaba sent un 0,3% màxim), aconseguiríem que els joves tinguessin feina ben remunerada, millors pensions, sous més dignes? Perdoneu-me però ho dubto. Bàsicament, perquè aquests no són problemes derivats únicament de la falta de recursos, per tant, la reducció i eliminació d'aquesta despesa per ajudar els països pobres no ens duria a una millor situació econòmica pròpia. No crec que aquest sigui el nostre problema, senyors.

I segon, i més important, realment es pot ser tant egoísta per pensar que la nostra situació és suficientment dolenta com per deixar d'ajudar a països que no tenen ni aigua potable? Que no tenen hospitals en condicions? Que no disposen d'aliments suficients pels seus habitants? Realment podem comparar la nostra condició amb la seva? Per mi, sols el fet de plantejar la comparació és una injustícia i un egoïsme impressionant. Es moren de fam! Que moltes famílies d'aquí no arriben a final de mes, que alguns han de dormir al carrer? Sí, d'acord. Però arreglem nosaltres el d'aquí. No podem amagar les nostres penúries escudant-nos en els que estan pitjor que nosaltres.

I si ho fem, estem sent injustos i egoistes. I ep! que no serem del mateix país, però som persones igual que ells. Mereixen viure tal com nosaltres ho fem. I allà, ara, no viuen, malviuen!

Situació de la vivenda a casa nostra

No tinc res a afegir, només podria espatllar l'explicació que es dóna en els vídeos. Una explicació impecable i realista del que està passant amb el tema de la vivenda al nostre país.

Reflexionem-hi!

Amadeu Casellas lliure!

Finalment, l'anarquista Amadeu Casellas ha sortit de la presó. Després de 24 anys tancat a la presó, va sortir en llibertat el passat dia 9 de Març al migdia.

Una molt bona notícia i que, per suposat, s'hauria d'haver produït ja fa molt de temps. Cosa que no només dic jo, sinó que diu la pròpia Justícia. Perquè des del departament de Justícia, han explicat que l'Amadeu ha complert 8 anys més dels que ha passat a la presó.

Ara que algú m'expliqui com se li retornen 8 anys de vida i llibertat a una persona. Efectivament, no es pot.

Estem parlant que un terç de tot el temps que s'ha passat a la presó, no hi hauria d'haver estat! Quan es parlen de 24 anys a la presó, 8 ens semblen pocs, sí. Però 8 anys són MOLTS! Robar 8 anys a una persona és, per mi, més greu que robar milions de diners, molt més greu! Els diners no deixen de ser coses materials que pots recuperar (i que segur que acabes recuperant) si te'ls roben. Però i la vida? Qui li tornarà a l'Amadeu Casellas els 8 anys de vida? O potser és que per ser anarquista no li pertoquen ja? Potser seria aquesta última la pregunta interessant a fer-se.

Tanmateix, no ho oblidem, la qüestió no es queda aquí. Perquè ara ens diuen que són 8 anys els que fa que hauria d'haver sortit de la presó. Però que no ens enganyin. Li pertocaven 16 anys de presó per robar a bancs i no tenir cap delicte de sang? Personalment, ho dubto. Dubto que expropiar diners dels bancs per a finançar lluites obreres i socials comporti 24 anys de presó. Ho dubto i em sembla una aberració i una injustícia. Un exemple més que la justícia està polititzada totalment.

I sí, segurament hi ha gent que dirà: "bah! aquest noi està exagerant!" Ah si? Que li preguntin als pares i germans de Guillem Agulló si la justícia no està polititzada. Van matar el seu fill a ganivetades i l'assassí va complir 4 anys a la presó. Un assassinat que no tenia altra finalitat que la de matar un noi que pensava diferent. Per aquest assassinat, 4 anys de presó, 4! La meitat d'anys que ha complert de més l'Amadeu...

Amadeu Casellas, 24 anys per robar bancs. Pedro Cuevas, 4 anys per matar una persona.

Algú segueix pensant que la justícia no deixa de ser política? Jo, fa temps que m'he tret la vena dels ulls. No em tornaran a enganyar!

Que no volem més corrides, collons!

A veure quan els queda clar als diputats d'aquest país... NO VOLEM MÉS CORRIDES DE TOROS AL NOSTRE PAÍS!

L'altre dia, el diputat del PSC argumentava a un defensor dels animals que es posicionava en contra de les corrides de braus, que els antitaurins no eren superiors èticament, que com a persones tenien el mateix nivell ètic que la resta. Doncs perdoni, a mi em sembla que el que estan fent els diputats i diputades del Parlament és evidenciar que ells es creuen superiors.

El debat no hauria de ser ara entre els parlamentaris, no. El debat ja es va donar al carrer amb els centenars de milers de persones que van firmar contra el maltracte animal que es dóna a les places de toros. És allà on es va donar aquesta discussió. Allà va ser on el país va decidir què en vol fer de les corrides de toros. Ara, el que s'està fent al Parlament és canviar aquesta posició de força, s'està tapant la boca poc a poc a tots els que van firmar la ILP.

Per mi, no tenen cap potestat, en aquest tema concret, els diputats catalans.

Especialment, els grups polítics que estan utilitzant el vot unitari per a tota la formació. Qui són ells per imposar, en aquest tema especialment, el vot a algun dels seus diputats? Estic segur que milers de votants del PSC van firmar per l'abolició de la fiesta nacional, hi posaria la ma al foc.

Estem parlant d'un tema que, a excepció de ICV i potser ERC, no està contemplat en els estatuts ni en els programes electorals dels partits polítics. Per tant, que no s'enganyin! No tenen, en aquest tema, la potestat de dir: "ells m'han votat, tinc poder per votar el que em doni la gana!". No, en aquest cas, no! Es tracta d'un tema transversal, que no n'entén de dretes ni d'esquerres, que no n'entén de polítiques determinades. En aquest tema el que entra en joc és la ètica i la moral, enfront la marbàrie que s'hi comet.

Per tant, els diputats catalans, que utilitzen la seva pròpia moral al reflexionar sobre el tema, no estan legitimats per fer el que ells creguin, sinó el que el poble català vol. I aquí és on rau el problema, senyors. Aquí és on la ILP mor. És en el moment que el diputat en qüestió pren una decisió pròpia en nom dels milers de votants, quan mata una lletra de la paraula "democràcia".

Imaginem-nos ara mateix que la votació està empatada en vots positius i negatius. Però falta per votar un diputat del PSC. Aquest diputat es declara totalment antitaurí. Tanmateix, la disciplina de partit l'obliga a votar negatiu a la prohibició. Vol votar contra les corrides, però no pot (suposo que no queda impune que algú se salti la disciplina de partit imposada). Realment, això seria una votació democràtica? Sincerament, no ho crec pas.

Per tant, està molt bé que vagin compareixent taurins i antitaurins. Està molt bé que la gent es posicioni a favor o en contra. Però no oblidem una cosa, és la majoria de poble català que està en contra de les corrides (només cal repassar enquestes). Els diputats no tenen cap potestat per influenciar en aquesta voluntat. La decisió del país ja es va prendre fa mesos, si ara la tomben serà un atac a la democràcia i a cadascuna de les persones del nostre país.

Que no ens enganyin, Catalunya no vol corrides. És així, i per molt que vulguin desviar el fons de la qüestió cap a temes identitaris, culturals i històrics, no ens faran canviar d'opinió.

Si volen saber què vol el poble català que facin un referèndum (ara que tenim la superllei que ens permet fer consultes popular, ep! amb el permís de Madrid). Que facin un referèndum que veuran com es mengen les paraules!

Collons!

Cap persona és il·legal!

Ahir el Follonero va dedicar el seu programa Salvados a entrevistar el senyor Anglada (per si no el coneixeu, aquí podeu informar-vos una mica) i parlar sobre el tema de la immigració.

És impressionant la feblesa dels arguments de l'Anglada. Només té un recurs: "no volem els immigrants aquí". Aquest és el seu únic recurs i argument, i d'aquí no es mou, encara que caigui repetidament en la contradicció i la incoherència. No puc entendre com algú pot votar aquest senyor que té unes idees feixistes i racistes com aquestes. Em fa fàstic sentir-lo parlar i pensar que algú pot sentir complicitat amb aquestes idees.

Podeu veure el vídeo aquí, us asseguro que val la pena: http://www.misexta.tv/inicio/11_7/

No podem permetre aquest feixisme a les nostres terres. El racisme en pura regla no es pot permetre al nostre país.

Aquest dissabte dia 13 de Març es presenta la candidatura al Parlament del senyor Anglada, Plataforma per Catalunya (PXC), a l'Hotel Barceló Sants. A l'acte hi seran presents dirigents de l'ultradreta europea.

Per fer front a aquest acte feixista i racista: TOTS a la concentració del dia 13 d'aquest mes a les 17h davant de l'Hotel Barceló Sants. No podem permetre aquest atac a les persones. CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!

Campanya d'enviament de mails contra la PxC a l'Hotel Barceló Sants

Des de la Plataforma Antifeixista de Barcelona, iniciem aquesta campanya d'enviament de correus electrònics a l'Hotel Barceló Sants, per tal d'evitar la realització el 13 de Març de l'acte de presentació de Plataforma X Catalunya.

Aquí adjuntem un model de carta per tal d'enviar de forma massiva. Agafa aquest o fes-ne un de propi i envia'l a la següent direcció:

Hotel Barceló Sants: sants@barcelo.com

"A l'atenció de l'Hotel Barceló Sants:

El Dissabte dia 13 de Març, a les 18:00, el partit polític Plataforma X Catalunya, liderat pel Sr.Josep Anglada, té programada la presentació de la seva candidatura a les eleccions autonòmiques a la Generalitat de Catalunya en les instal·lacions del seu hotel de Sants Estació, amb la participació confirmada de diferents delegacions de partits feixistes i d'extrema-dreta de tota Europa.

Amb aquesta nota, voldria transmetre'ls el meu malestar i indignació per la cessió de les instal·lacions de l'Hotel Barceló Sants a Plataforma X Catalunya i al Sr.Josep Anglada per la realització de qualsevol tipus d'acte, ja que és de sobres coneguda la política racista, xenòfoba i excloent que practica aquesta organització allà on ha tingut presència. També m'agradaria recordar-lis el passat polític del Sr.Anglada com a dirigent del partit franquista Fuerza Nueva, així com la declaració d'intencions que es pot veure en aquest vídeo amb càmera oculta.

Per aquests motius, i per a conservar el bon nom de l'empresa, els prego encaridament que retirin la concessió de les seves instal·lacions i que s'anul·li l'acte de presentació que té previst realitzar PxC i el Sr.Anglada. La realització d'un acte d'aquestes característiques en les seves instal·lacions, els marcaria d'ara endavant com una empresa de connivència amb les idees del racisme i la xenofòbia.

Atentament."

FORA FEIXISTES DEL NOSTRE PAÍS!

Taurins i antitaurins, al Parlament

El dia 3 de març van començar al Parlament les sessions dedicades a la ILP per la prohibició de les corrides de toros. Les sessions s'han dividit primerament en 4 dies de compareixences de personalitats destacades del món de la cultura, de l'ensenyament, del toro, etc. En aquesta etapa del procés doncs, està dedicada a escoltar el testimoni i l'experiència d'aquestes diverses personalitats per a formar una opinió sobre el tema més elaborada, coneixent les posicions d'una banda i de l'altra.

He estat mirant la majoria de compareixences tant del dimecres com del dijous, i moltes són realment enriquidores i dignes de destacar, tanmateix, em va semblar especialment brillant i espectacularment concisa i contundent. Va ser la compareixença del filòsof català Josep Maria Terricabras.

AQUÍ podeu veure el vídeo. Realment us el recomano, tant els que estigueu a favor de les corrides com si no. És prou interessant per ambdos bàndols, us ho asseguro.

Em sembla brillant la capacitat que té de ensorrar tots i cadascun dels arguments protaurins. Es nota com, per exemple, el portaveu del PSC i PP es queden clarament sense arguments, de tal manera que el socialista s'inventa un contraargument sense cap mena de sentit.

Espectacular com demostra que, des de la racionalitat ètica de la que gaudim els humans, no e spot acceptar aquesta aberració i crueltat cap als animals, en aquest cas els toros. Simplement per ètica i moral. Tal qual!

Per molt que em diguin que és tradició, cultura, art... que si el toro és brau, que si no pateix, que viu embestint... Això són arguments? Va home, va!

Desitjo fermament que el Parlament català faci el que ha de fer. Que és ABOLIR aquesta crueltat que es dóna a les places de toros del nostre país!

CATALUNYA HA DIT PROU!

PD: La nostra estimada Esperanza Aguirre s'està dedicant ara mateix a elevar la "corrida de toros" a bé cultural a la comunitat de Madrid... Sincerament, em fot fàstic que realment així pugui passar. Quan evolucionarem...?

Debat entre candidats a rector de la UPC

Perquè volem una universitat on els estudiants tinguin veu i vot. Participem-hi!
Una universitat dels estudiants i no de les empreses! Siguem part de la universitat!

Per una universitat democràtica i popular.

Posem-ho en dubte...

Continua sent la manipulació mediàtica el pa de cada dia al nostre país i, sobretot, a l'Estat espanyol. No considero tampoc que els vídeos (ni aquesta notícia) aquests reflecteixin la veritat absoluta del que realment va passar, perquè per poder afirmar tal cosa cal anar més enllà dels mitjans, cal mirar-ho amb els propis ulls. Però el que estic segur és que la intenció de malmetre la imatge de Cuba és clara per part dels mitjans espanyols i dels polítics dels països occidentals.

És doncs, una nova mostra del poder que tenen els mitjans de masses de ensenyar la seva veritat, una veritat que creiem pura i real, però que en el fons no deixa de ser una manipulació intencionada per malmetre la ja mala imatge del país cubà.

Simplement tinguem informació dels dos costats. Que cadascú jutgi quins s'apropen més a la realitat. Jo, ja ho he fet.

Ens bombardegen diàriament amb notícies de molts colors. Cal relativitzar-ho tot o, com a mínim, certificar que el que es diu sigui realment el que succeeix. No ens creguem tot el que ens diuen.

Informem-nos!


PD: L'Estat espanyol és el primer que alça la veu davant el que consideren una injustícia en aquest cas. M'agradaria recordar que Jon Anza porta desaparegut prop d'un any, sense que els seus familiars ni els seus amics en sàpiguen res. Bé, sí, saben que no veuran el seu amic mai més perquè el més probable és que sigui mort. Una mort on els que ara critiquen a Cuba, van ser els que van provocar el tràgic i volgut final de Jon Anza.

També són els mateixos que varen dir no fa tant: "Por mi como si se ponen todos en huelga de hambre, con Otegi el primero y llegan hasta el final. Tendríamos un problema menos."
Ara posen el crit al cel quan ells estan desitjant la mort de dissidents polítics bascos. Hipocresia a la espanyola! Ens anem acostumant...

Punt de trobada nacional, vine i participa!

El proper dissabte dia 6 de març a les 5 de la tarda a l’Ateneu “La Torna” de Gràcia es realitzarà el primer PUNT DE TROBADA NACIONAL per a l’elaboració del programa marc de cara a les eleccions municipals de 2011.

Volem que el programa marc no sigui només el programa de la nostra organització, sinó que sigui producte de les aportacions i propostes de militants, activistes i persones compromeses en general de tots els sectors crítics amb el model econòmic, social i cultural imperant a les viles i ciutats dels Països Catalans.

És per això que volem comptar amb la participació de tots aquells activistes que participeu en moviments socials i lluites populars que, arreu dels Països Catalans configuren les viles i ciutats crítiques i lliures que volem construir.

És amb vosaltres amb qui volem discutir conjuntament els continguts d’un programa que volem que sigui realment d’unitat popular de cara a les eleccions municipals de 2011.

L’acte s’iniciarà amb una explicació del procés participatiu d’elaboració del programa marc de cara a les eleccions municipals de 2011 que hem anat definint col·lectivament les candidatures que conformem el projecte de la CUP. S’exposaran les característiques i els objectius dels grups de treball i de les jornades de treball-debat dels eixos programàtics.

A continuació es reuniran per separat les persones interessades en cadascun d’aquests eixos programàtics per tal de conèixer-nos i parlar de com encarar les tasques a realitzar. Aquests eixos són:

- Model territorial, econòmic i energètic als Països Catalans: cap a un model de desenvolupament sostenible
- Model Urbà: per unes viles i ciutats més afables i integrades en l’entorn
- Radicalització de la democràcia: per la recuperació de l’espai públic
- Economia i justícia social: per una economia al servei de les persones
- Cohesió social: cap a la igualtat d’oportunitats
- Promoció de la llengua i la cultura: eines de convivència i llibertat
- Model rural: cap a una revitalització del món rural
- Des de pobles i ciutats, per l'autodeterminació dels Països Catalans

Perquè totes tenim molt a dir, cal que participi TOTHOM!

Candidatura d’Unitat Popular
Secretariat Nacional
Àrea de Relacions Polítiques
relacionspolitiques@cup.cat

Recordeu:
Dissabte 6 de març, a les 17 hores,
a l'Ateneu Independentista La Torna de Gràcia (BCN)
C/ Sant Pere Màrtir, 37 (prop de les parades de metro de Diagonal (L5 i L3) i Fontana (L3)

Ramón Franco, l'home camaleònic

Avui m'ha arribat altre cop la revista Sàpiens a casa i he trobat un article molt interessant titulat Ramón Franco: El germà rebel del dictador escrit per Antoni Janer que m'agradaria comentar. Haig de confessar que desconeixia totalment la existència del passat rebel del germà del dictador Francisco Franco. A més a més, he descobert detalls molt interessants i bastant surrealistes sobre la figura dels dos.

Per introduir una mica la seva figura abans de la seva etapa "rebel", es pot dir que era conegut per haver viatjat en el primer avió de la història que va travessar l'Atlàntic sud des de Palos de la Frontera (o de Moguer), Huelva, fins a l'Argentina dins d'un hidroavió militar espanyol anomenat Plus Ultra. Posteriorment intentà repetir la proesa però aquest cop intentant travessar l'atlàntic des d'Espanya fins a Washington, però que per poc no acaba en tragèdia, ja que el seu avió perdé el rumb, encara que després d'una setmana de recerca per les diferents armades estatals, el trobaren amb vida. I en aquell moment com si d'un acudit d'una pel·lícula d'humor es tractés apareixen públicament en Francisco Franco i Primo de Rivera abraçats i plorosos de l'emoció en saber la notícia. Tanmateix, Ramón Franco va ser expulsar de l'aeronàutica militar i com si d'una rebequeria de nen petit es tractés es féu simpatitzant de l'esquerra, ingressà en la maçoneria i es féu república.

Després de ser empresonat i d'escapar-se de la garjola (inexplicablement, amb una corda i saltant per la finestra ¿rebé ajuda? ¿qui sap?) intenta bombardejar amb d'altres militars dissidents el Palacio Real per proclamar la República. Tot i així, no ho féu perquè suposadament veié nens jugant en un dels jardins.

Posteriorment, hi ha una de les escenes que més m'han sorprès i és quan el 29 de desembre de 1930 va ser fotografiat Ramón Franco abraçant-se a Macià a Bèlgica. Ja durant la II República es va presentar com a diputat a les Corts Contituents per Barcelona i Sevilla. En el cas de Barcelona anava dins les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya per petició de Francesc Macià - qui ho havia de dir! - i va ser escollit diputat en les dos circumscripcions.

Recull de cites interessants:

• De Francisco Franco al seu germà:

"a su querido y desgraciado hermano.. la posibilidad de que termines tu vida fusilado y abandonado por todos, antes la indiferencia, cuando no entre el aplauso del pueblo, que un día te calamó como aviador y que te repudia como revolucionario"

• Ramón Franco en un míting d'ERC a la plaça de toros de Barcelona:

a "los hermanos catalanes [...] la República andaluza estará siempre al lado de l República catalana" i que "para poder llegar a la Federación de repúblicas ibéricas, es precisa que las demás regiones imiten a Catalunya y se constituyan, ellas también, en República"

No cal que digui que subscric les paraules de l'historiador Paul Preston que posa en dubte la simpatia de Ramón Franco per la causa catalana. Com tampoc no comprenc perquè l'avi Macià demanà que aparegués aquest home a les llistes de la candidatura.

• Declaracions ingenues de Ramón sobre el seu germà Franco i la insurrecció que ja encapçalava:

"En mi opinión, no se trata de una rebelión para restaurar la Monarquía. Es una lucha sobre el orden social, sobre qué forma de República tendrá España. Confio en que suceda lo que sucediere, aun cuando triunfen las fuerzas de mi hermano, jamás considerarán una restauración del Rey."

Perquè hauria de voler restaurar la monarquia quan pot dur a terme una dictadura 36 durant anys per després tornar a escollir a dit un monarca per quan ell no hi fos.

• Ja al 1936, després d'haver-se convertit altre cop en un nacional digué:

"Concedo que [en España] cuando termine la lucha, será necesaria una dictadura fuerte. Pero una dictadora para la cual el bienestar de la Nación sea lo primero. Lo que España necesita es una dictadura de clase media, que luche contra el gran capital y contra los trabajadores revolucionarios."

Que fàcil que es canviar de camisa quan es veuen les coses magres. I així aplanant el terreny, perquè el germanet et perdoni i et situí en el bàndols dels feixistes, lluitant contra els que havien estat els teus camarades.

La seva vida s'acaba en un accident d'avió i per culpa de la seva ideologia camaleònica fou recordat de maneres diferents. Els diaris feixistes com l'heroi del Plus Ultra silenciant el seu passat revolucionari, i els diaris republicans amb rencor. Un exemple d'aquest rencor republicà va ser l'editorial de l'ABC:

"Con Ramón Franco son ya tres los traidores que mueren en accidentes de aviación... aunque para algunos de los que han vendido tan vilmente a su patria deseamos una muerte más a ras de tierra."

Finalment, com bé apunta l'historial Paul Preston en Ramón Franco només tenia afany de protagonisme.

Salut!

Evo Morales destinarà la meitat del seu sou a ajudar Xile i Haití

Evo Morales, president de Bolívia, va engegar ahir dimarts una campanya d'ajuda als damnificats pels terratrèmols d'Haití i Xile. Anomenada "Chile y Haití necesitan de ti", aquesta campanya està dedicada a recollir el màxim de diners possible entre la població boliviana per a col·laborar en la recuperació dels països afectats pels sismes d'aquests últims mesos.

"Si cada uno aportáramos un boliviano (la unidad monetaria del país) tendríamos diez millones de bolivianos (1 millón 434 mil dólares)" va dir el president bolivià.

La qüestió que m'ha semblat destacable és que, com ja diu el títol de l'article, el president Evo Morales destinarà el 50% del seu sou a colaborar en aquesta campanya. Alhora que tots els ministres i viceministres aportaran el 30% dels seus respectius sous.

Un president d'un país aporta la meitat del seu sou a una causa justa! Desgraciadament, no puc imaginar-me a Zapatero o al Rei destinant part del seu sou a causes que valen la pena. I dic, desgraciadament.

Tan de bó aquest gest fós un exemple per la resta de mandataris del món. On estan ara els que van a les reunions del G-7, G-15 o G-merdes?! Apostem per una globalització real? Per mi la globalització s'exemplificaria en aquests casos concrets! Ara és quan aquestes reunions dels líders mundials, dels presidents més rics del món tindria més sentit. Potser és que si es reunissin ara no seria per produir guanys sinó per mostrar una mica d'humanitat, i clar, sense benfici no hi ha pacte, no?

Però, faran ells el mateix que el president Morales? Estic segur que no. Tan de bo, però ho dubto fermament.

I d'altra banda, es veu com Evo Morales és l'exemple del que hauria de ser la classe política a tot arreu i, en concret al nostre país. Una classe política propera als ciutadans, una política de la qual els ciutadans se la puguin sentir pròpia i representativa dels seus interessos.
No ha de ser, crec jo, la classe política una classe social superior. Una cosa tancada en un Parlament i que ningú pot accedir ni sentir-se proper.
Cal que sigui la política una cosa propera al ciutadà, al poble. I aquest és l'error que s'ha comès en el nostre país durant anys. Un error que el senyor Evo Morales evita amb accions com aquesta última.

Lloable l'actitut del senyor Evo Morales. Molt lloable!

Quan la justícia fa política... (II)

El diari Gara ha fet pública la sentència del judici contra Arnaldo Otegi, que recordem que va acabar amb una condemna de 2 anys de presó.

M'ha semblat interessant reproduir les paraules que va expressar en la intervenció d'aquell acte, i per les quals se l'imputen els delictes d'enaltiment de terrorista. Són aquestes:

"(...) propusimos dos mesas y existirán esas dos mesas, no sabemos cuándo, pero existirán"

"Y, finalmente, en esas dos mesas, igual que en Sudáfrica, el futuro de este pueblo se construirá de conformidad, con compromiso, libertad, democracia y justicia. Reconociendo la territorialidad y la autodeterminación de este pueblo, pero eso no puede construirse sin lucha, sin organización y sin compromiso".

"Gatza lleva 25 años en prisión, Mandela salió después de 27 años. Pero Mandela no salió de la cárcel para conocer una Sudáfrica del pasado, Mandela salió de la cárcel superado el apartheid, con la democracia construida y conseguida la libertad. Y así saldrá también en este pueblo el Colectivo de Presos Políticos Vascos".

"Todavía no sabemos si será largo, corto o breve, lo que sabemos es que en Sudráfica lo consiguieron a los 27 años. Y lo que sabemos es que si luchamos, si mantenemos la sensatez, inteligencia y prudencia política que nos dijo Jon Idigoras, tal vez dentro de 27 años también se conseguirá en Euskal Herria a través de la negociación el escenario democrático nacional que le deben, que merece, que necesita. Se lo debemos a los presos políticos vascos, refugiados y tantos camaradas que hemos dejado en la lucha y lo conseguiremos. Vamos por el buen camino, estamos en el buen camino, se están creando las condiciones y vamos a gestionar esas condiciones dentro de la voluntad del pueblo. Territorialidad y autodeterminación, democracia y justicia".

"Y todos los represaliados vascos construyendo Euskal Herria con nosotros en casa, en la calle, en Euskal Herria. ¡Viva la izquierda abertzale! ¡Viva Euskal Herria!".


He llegit íntegrament la sentència de l'Audiència Nacional (aquí podeu llegir-la) i és exclusivament per la frase destacada en negreta el motiu dels dos anys de presó que se li han imposat. Si algú té interés en mirar-se la sentència, és a partir de la pàgina 13 on es tracta concretament el cas d'enaltiment terrorista per part d'Otegi.

Sincerament, no sóc cap entès en sentències judicials, però em sembla una decidió condicionada per prejudicis i opinions que podrien ser perfectament vistes des d'un altre punt de vista. Personalment, crec que se'n desprèn, clarament, el contingut polític que té el judici.

Cal recordar que el judici se li imputaven delictes d'enaltiment de terrorisme sense saber què havia dit exactament Otegi, perquè no entenien les paraules que va pronunciar perquè va fer la seva intervenció en euskera... Imputen a algú saber què a dit? Va home, va!

Malauradament, tenen el poder de fer el que ells vulguin, això és el pitjor.

Repeteixo, fàstic! Em provoca fàstic.

Quan la justícia fa política...

"L'Audiència Nacional ha condemnat aquest dimarts l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi a dos anys de presó i 16 d'inhabilitació per enaltir el terrorisme"

extret de l'AVUI el 02/03/2010

"Homenaje fascista a los muertos por Hitler. Un centenar de franquistas canta el Cara al Sol para honrar a los fallecidos de la División Azul. La Policía no impidió el acto"

extret de Público l'11/02/2010

De nou, la justícia continua sent aplicada de formes estranyament diferents. Participar en acte per un etarra comporta 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació. Enaltir feixistes, impunitat absoluta.

Fàstic!

Un rescat que va més enllà

Avui volia ensenyar-vos un vídeo que vaig conèixer ahir. Segurament, és un tema no gaire comú en aquest blog, però m'ha emocionat tant i m'ha fet reflexionar tant, que necessito compartir-ho.

Aquí el teniu (si us plau, val la pena mirar-se'l sencer, les tres parts):

En aquesta societat en què vivim on el més important és un mateix, els diners, les possessions, la posició social, etc... en una societat on tothom va a la seva bola i ningú es preocupa pel que té al seu costat, ni pel veí, ni molts cops pels amics. Aquesta és la societat que estem construint: una societat de consum i de l'un mateix. Una societat que tendeix a fer que cada persona es preocupi d'un mateix, a individualitzar-nos, a mirar-nos el melic constantment. En aquesta societat, per sort, encara hi ha gent com la del vídeo. Gent que anteposa la vida d'un amic, d'un conegut, a la pròpia. Gent que està disposada a deixar-ho tot per un amic. Moltes vegades, ens costa fer algun esforç per la gent que estimem, ens costa renunciar al que volem a vegades, per poder fer alguna cosa pel del costat. I hi ha gent que es deixaria la vida per altres. La vida!

Admeto que aquest vídeo m'ha deixat molt impactat. M'impressiona com la gent és capaç de donar-ho tot i posar totes les seves forces al servei d'un altre, encara que això pugui comportar els majors riscos possibles.

Espero que no sigui l'únic a qui aquest vídeo fa reflexionar, encara que només sigui reflexionar.

PD: Normalment, en aquest blog posem etiquetes als articles per a facilitar l'accessiblitat o la pròpia classificació. Estava pensant en quina etiqueta podria tenir aquest article que estic fent... No se m'acut altra que "humanitat", llàstima que no sigui a la llista.