Magradaria centrar el primer article de reflexions electorals a Euskal Herria. Des que es va crear la Llei de Partits espanyola, molta gent d'Euskal Herria no ha pogut votar. Any rere any, eleccions rere eleccions, l'aparell logístic espanyol destrossava les esperances dels habitants d'aquell petit país.
Aquest any, o millor dit, en aquestes eleccions, l'esquerra abertzale ha pogut gaudir d'una semi-democràcia (que es pot convertir en autèntica tupinada) i ho ha pogut fer gràcies a l'aparició de la candidatura popular Iniciativa Internacionalista-la Solidaritat entre els Pobles. Que ha obtingut uns magnifics resultats a Euskal Herria.
I dic ben orgullós Euskal Herria, sí. I ho dic perquè, sorprenentment per mi (el 2001 em queda molt llunyà en el temps, tot just tenia 10 anyets), he vist com Iniciativa Internacionalista la Solidaritat entre els Pobles ha tret uns més que bons resusltats a Nafarroa. I ho dic orgullós perquè m'hi uneix un llaç familiar. La meva àvia portava 8 anys sense poder votar a cap de les successives eleccions que des del 2001 han anat passant. Perquè ella com tants d'altres a Euskal Herria han pogut triar en aquestes eleccions el que ells volien, sense cao mena d'imposició ni de prohibició.
I és que, enmig del pessimisme davant de la gran (grandíssima) abstenció que hi ha hagut, jo estic content. No per l'abstenció, que serà motiu d'un altre article, sinó que sóc feliç perquè he pogut comprovar que l'esquerra abertzale no està, ni molt menys, morta. I és que 133.000 vots no estan gens malament.
I estic content de veure que hi continua havent gent que pensa com jo al país basc. Gent que continua optant per un país lliure, per un país propi, per un país sense imposicions. Gent que està en contra de l'estat opressor. I gent que opta per un nou model social a la nostra societat.
Se m'han despertat unes ganes increibles de seguir veient l'esquerra abertzale a les eleccions que vindran. Impossible actualment? Potser, però vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada