Dos menors, a l'Audiència Nacional per penjar un cartell de suport a la crema de fotos del Rei!!

L'altre dia es va donar al Morell una situació que més enllà de qualsevol opinió subjectiva va esdevenir estranya.

Dos estudiants menors d'edat de l'IES El Morell, es troben a l'espera de la resolució de l'Audiència Nacional, on van haver d'anar denunciats per haver penjat un cartell de convocatòria a la manifestació que es va dur a terme a Tarragona en suport dels encausats per la crema de fotos del Rei.

La curiositat de l'assumpte rau en el fet que els nois que volien penjar el cartell tenien el permís del centre, en concret, de la consergeria per dur a terme aquesta acció, que si no fos pels esdeveniments següents no hagués anat a més. Un cop penjat el cartell, el pare d'un dels alumnes que havien penjat el cartell (estrany no?) va veure'l i fent-li una fotografia prèviament, va denunciar-ho a la Guàrdia Civil.

El problema que ha portat malestar al centre i als àmbits més propers ha estat el fet que el centre denunciat proporcionés els noms dels alumnes que s'havien encarregat de penjar el cartell (repartit a centenars per tota la ciutat). Sembla ser, que a més hauria estat Educació la que hauria pressionat als membres alts del centre perquè donessin el nom dels responsables.

Actualment, els dos joves estan pendents de la resolució de l'Audiència que pot sentenciar si els deixa sense càrrecs o que és necessari la celebració d'un judici.

Ara, no sé si inconscientment o no, el meu cervell està comparant els actes que han dut a terme aquests nois, amb el que van arribar a fer els guàrdies civils l'any 1992 (article 30/05/08).

I em pregunto si realment el delicte de penjar un cartellet a l'entrada d'un col·legi és prou greu com per denunciar-ho...

Esperem que tot quedi en res!! I sinó ja us dic que estaré preparat per protestar-ho i manifestar-m'hi en contra!!

Ací queda!

Siau!

Aquest acord em preocupa

"No passarà, el senyor Camps no ho destruirà."

És aquesta notícia que va córrer ahir o abans d'ahir en que el govern català i el valencià havien arribat a l'acord a favor de la reciprocitat de TV3 i Canal 9, hem preocupa. Això significa que a finals d'any podrem gaudir de les notícies amb tendències Peperes del Canal nou però això no es preocupant perquè els valencians podran rebre notícies de Tv3 com han estat fent aquests últims anys. Aquesta notícia m'hauria d'alegrar però no sé perquè tinc un mal pressentiment que em produeix una desconfiança total cap al govern del senyor Camps.

Aquest mal pressentiment es fa més patent si recordem que fa uns mesos el senyor Camps havia dit que si TV3 no utilitzava el terme Comunitat Valenciana enlloc de País Valencià no hi hauria reciprocitat. Tinc gravada una entrevista al senyor Tresseras dient que aquest intent de Camps d'influenciar a la Tv3 no es permetria, però ara que... Cap notícia es fa ressó de si aquest nou acord el govern català s'ha baixat el pantalons o ha estat el govern de camps el que ha entrat en raó. Per aquest punt que tots eludeixen en la infinitat de notícies que hi ha publicades sobre aquesta notícia em fa realment por.

El més greu seria que dissimuladament com han fet amb la espanyolització de les notícies i esports, ho fagin ara amb la implantació del terme Comunitat Valenciana enlloc d'usar el terme País Valencià. Si arriba aquest dia, demanaré la dimissió d'aquest home que supodament ens representa per haver caigut sota les grapes del senyor Camps.

Espero que aquest malson no es cumpleixi, però si arriba, sentireu: "ja us ho vaig dir!"

Salut i força al Canut!

ESPANYA TORTURA!!

TESTIMONI D'UN DELS DETINGUTS A L'OPERACIÓ GRAZÓN DE L'ANY 1992!!!

LLEGIU-LO SI US PLAU!!

Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista des de fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de la comandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partir de la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant del jutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció que serveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general la pràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat de l'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, si arribés el cas.

La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 capa quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt amb d'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDT té a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al local un grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisà acompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrar el local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots i totes les persones que érem a dins.

En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a la porta de sortida on una altra persona em va comunicar la meva detenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatre més em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havien aplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicat i sense dret a un advocat durant quatre dies.
Va ser a partir d'aquell moment que van començar els maltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona, un cop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixaven de donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix temps em proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.

Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistien fonamentalment en forts cops al cap, a la cara, a l'estómac i als genitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", que consisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossa de plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fort produeix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.

Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap amb un llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en un primer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixement momentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, les amenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí en dir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, al mateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic que podria simular o ser una pistola.

Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 de juliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid.

Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donar res de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, i des del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixar de produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entre l'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara que moltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, des de l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració a l'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, les amenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. La cel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca i la pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrir la porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restes d'excrements humans a una banda de la cel.la.

Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics. A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap i l'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaces eren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la meva família i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra la meva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, tot ensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ells anomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dins l'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, i l'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", que no era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançant l'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altra part del cos.
Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era un factor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampoc d'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que més parlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, però hi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridar fort, amenaçant-me i insultant-me.

En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat a l'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altres trepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i a la cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistir més estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després del qual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatlla mentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.

En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altres companys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquests reconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant i que depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven del detall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.

Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure ni canviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donar de menjar.

En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva la Guardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.

Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant la Guàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declarava el que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien a torturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, el mateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans de sortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre una altra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i si declarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien a detenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquesta amenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'Audiència Nacional, abans de posar-me en mans de la Policia.

Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut de passar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixo detalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però puc assegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la meva declaració, més aviat al contrari, ja que és difícil d'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, la degradació i el patiment.

Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret que necessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica i com a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estat sense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.

Ramon Lòpez i Iglesias, Alcalá-Meco, 15 de juliol de 1992

Com cony pot passar tot això!! Quanta quantitat d'impunitat que hi ha en aquest país!! Això no té res de democràtic!!

1r Certamen "Premis de Blocs Catalunya" 2008

Tot i que des del dia 25 de maig ja vam ser acceptats com a participants en aquest concurs de blocs en català, encara no havíem donat a conèixer la nostra participació. Aquest certamen no tenim ni molt menys intenció de guanyar perquè no tenim la suficientment experiència en aquest món, però els dos editors d'aquest bloc em vist que ens podria servir per rellançar a aquest bloc a més persones de l'àmbit català.

Ara ja som inscrits en la categoria de Política on competirem amb blocs tant famosos com el de l'Èric Bertran, encara que com ja he dit no tenim grans espectatives, sinó una única: anar millorant dia a dia aquest bloc i poder arribar a consciència a algú del que està patint el poble català.

Els editors d'aquest bloc. Fins aviat!

Sebastià Salellas

Ahir, dia 28 de maig, ens va deixar l'advocat Sebastià Salellas. L'advocat gironí va morir ahir al matí a un hospital de Barcelona, on l'havien ingressat per l'agreujament d'una hepatitis i la infecció d'un paràsit que li ha produït la mort.

Sebastià Salellas va ser més que un advocat. Va ser un lluitador a favor de les causes que ell creia correctes. Es va convertir en l'advocat més important en defensa dels drets dels immigrants, de persones processades per pertànyer a grups alternatius i, sobretot, en defensa dels militans independentistes.

Unes de les seves defensen més destacades van ser en els casos dels detinguts del Raval (entrevista a VilaWeb TV) i el dels imputats per la crema de fotos del rei a Girona, així com la defensa de la Núria Portulas.

Sebastià Salellas, junt amb el seu fill Benet, van defensar els 17 independentistes que van portar l'Estat espanyol al banc dels acusats al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va concloure amb una condemna de l'Estat per no haver investigat les tortures durant les detencions de l'Operació Garzón el 1992. Anteriorment Salellas havia estat l'advocat de diversos independentistes acusats de pertànyer a Terra Lliure durant els anys noranta.

Suposa, doncs, la seva mort una pèrdua no solament d'un advocat qualsevol sinó d'una gran persona i d'un gran lluitador per l'independentisme i pels moviments alternatius.

Fins sempre, Sebastià!

[Poema] L'escut de Catalunya

L'escut de Catalunya

És la que Sant Jordi empunya,

bandera de color blanc,
és l'escut de Catalunya,
les Quatres barres de sang.

"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."

Sent Don Carles Rei de França i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança en ses terres els Normands.

Per sostenir sa corona demanà el Rei socors
al comte de Barcelona, el valent Gifré el Pilós.

Al saber la nova empunyà el comte l'arma i l'escut
i s'endú tot Catalunya cap a França resolut.

Així que França arribava amb la flor dels Catalans,
el Rei Carles reculava atropellat pels Normands.

Llençant-s'hi de seguida el brau Gifré,
amb ses valents va depurar l'envestida dels Normands,
forts i potents.

Quan ja vençut reculava l'enemic avall,
un llançó al pit se li clava i el fa caure del cavall.

A dins d'una tenda de França,
al compte ferit han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.

I al entrar a dur-li la nova que els Normands han perdut,
veu el Rei al comte jove mirant trist el seu escut.

- Si a vos sos deu la victòria,
perquè al Rei trist us mostreu?
- Si voleu honors i glòria,
comte Gifré demaneu!

- Grans mercès Rei de França, li respon Gifré el Pilós.

- No m'arraca el cop de llança que dessagna mon cos.
- Que m'arraca i cor m'ha lliga és veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui els honors que he merescut.

Llavors, el Rei, s'apropar al llit del valent
posar els dits en sa ferida i així li diu dolçament:

- Amb sang del cos a la guerra he guanyat el vostre blasó,
quan torneu a vostre terra brodeu-lo al vostre pendó.
Des d'avui, en vostre terra sereu comte independent,
sereu mon company en guerra i en pau l'amic més prudent.

I passant Quatre ditades del brau Gifré a l'escut d'or
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.

"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."

Expulsat d'un joc on-line per ser independentista

Ahir vaig ser banejat permanentment del joc en linia tribalwars per ser independentista. En l'àmbit dels jocs on-line, ser "banejat" significa ser expulsat d'un joc o comunitat per haver incomplit les normes. Ahir va ser un dia que van igualar la meva ideologia al nazisme. Ahir va ser un dia on he vist la meva ideologia trepitjada per la opressió feixista pels que manen al joc en español.

Va 4 dies ja que se'm va bloquejar el compte fins que dintre de 20 dies sigui eliminat el meu compte de joc que porto durant més 1 any i mig fent créixer. Pels que no ho sapigueu tribalwars és un joc on-line ambientat en l'edat mitjana i consisteix en anar conquerint pobles dels enemics... a la vegada que tu et defenses d'ells a temps real. Per això jo després de un any i mig jugant al joc i amb 700.000 punts que són uns 65 pobles conquerits vaig ser banejat pel nacionalisme español, per els fatxes que ens oprimeixen dia rere dia.

El motiu que m'han donat és el següent:

"La sancion es por el nombre de estos 3 pueblos:

E - Terra Lliure
A -Borgut- Visca la Terra Lliure
C - Cremem junts la corona

En ellos se ha incluido deliveradamente un contenido de ideologia radical, prohibido expresamente por la normativa de juego." És a dir ells consideren que demanar que la meva terra lliure és exaltar el terrorisme de la banda armada. Quan vaig decidir posar noms als meus pobles i en especial en aquest 2 primers, calculo molt bé les meves paraules perquè no hem poguessin banejar. Per això, jo hagués entès que posar "Visca Terra Lliure" sense l'article seria una exaltació al terrorisme o millor dit a la banda armada, però posant l'article simplement és dir que vull la terra lliure.

Posar terra lliure en el meus pobles, feia referència a la cançó de brams "Vull per demà" que acaba amb "Terra Lliure! Terra Lliure!" i no a cap banda terrorista. Per últim hi ha el sentit metafòric de Cremem junts la corona, que no crec que algú pensi que anem a incendiar a algú amb benzina i el assassinem, sinó que la nostre intenció es enderrocar la monarquia. Tot això per a ells és una ideologia radical, és a dir, segueixes

Primerament, pensava que era un simple error de desconèixer el català, però avui m'he adonat que ha estat un acte de covardia d'un jugador del joc. Un jugador que estava conquerint, al ser jo més bon jugador que ell, que em va denunciar perquè sabia que els noms estaven en català i perquè tinc pobles que es diuen "Amunt els separatismes" o "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó."entre d'altres. I com que els que manen són uns feixistes que sembla ser que no es poden tenir ideologies diferents a les que tenen al seu melic, fa que em senti impotent.

Avui mateix enviaré un missatge a la empresa alemanya que controla el joc per intentar evitar el que sembla ja evitable. Salvar el meu compte. Ja no lluito per evitar que prenguin el compte de més d'un any de vida sinó per defensar que l'independentisme no és igual que el nazisme i que això no és més que un atac dels feixistes espanyols que intenten eliminar l'expressió d'expressió i de pensament. Ja m'han regalat un compte amb quasi els mateixos punts, però jo no vull això. Jo vull que és faci justícia.

No podran amb mi, lluitaré fins al final perquè es fagi justícia. Amb aquests actes no aconsegueixen res més que crear més odi del que tinc cap a Espanya. Cada cop em donen més ganes de lluitar sigui pel mitja que sigui per la llibertat del meu poble, tot i així, mai estaré a favor de cap banda armada que atenti contra la llibertat que em priven a mi.

O ara o mai!

Salut i força al Canut!

El nacionalisme espanyol torna a erigir el Brau D'Osborne al territori català

"la immundícia cornuda espanyola"

Aquest cap de setmana quan tornava del meu poble a Barcelona vaig tornar a veure que s'havia tornat erigit de nou el Brau D'Osborne del Bruc (l'únic que resta al territori català). La primera impressió va ser la d'estranyessa perquè feia molt temps que no veia aquell símbol del nacionalisme espanyol dempeus, i no sabia qui podia haver estat capaç de tornar a erigir aquell símbol dels nostres opressors després d'un any abatut. Jo des de petit he vist aquell símbol del nacionalisme espanyol com una marca per a demostrar que aquest territori es seu i com a símbol de dominació del poble català, com també ho va ser sempre la Ciutadella de Barcelona. Per aquesta raó sempre m'agradat veure com la gent que estima la terra catalana vexava aquest brau del Bruc fins al punt de ser enderrocat. I avui mateix, m'he topat amb la solució al meu dubte.

Ha estat un article del diari on explicava que qui havia erigit el brau metàl·lic havia estat un ferrer de Masquefa (Baixa Anoia) amb l'ajuda de 10 persones més el 17 de maig. Però el que m'ha molestat no ha estat que hagi erigit el brau d'Osborne perquè l'enderrocarem de nou, sinó ma molestat les següents paraules:

"Per mi el toro és un tros de ferro. Sóc ferrer i la veritat és que m'agrada aquesta figura i dreta encara està millor". "El toro de l'Osborne no té res a veure amb la política, només és un tros de ferro i els que associen aquesta figura amb qüestions polítiques no arriben ni al 5 per cent de la població". "Jo també sóc català", afirma assegurant que hi ha "molta gent que està contenta que l'hagi aixecat".

"Ara m'és igual, que diguin el que vulguin i si el volen tirar a terra, que el tirin", remarca. Amb tot, no entén per què hi ha gent que s'entesta a tirar-lo a terra o sabotejar-lo perquè és una marca publicitària d'una empresa privada. "D'això se'n diu vandalisme", afegeix.

Ens menteix dient que ell ho veu com una peça de ferro i que ell no és nacionalista espanyol, sinó que li agrada veure-la erigida perquè fa goig. I jo penso que si per ell és una mera marca publicitària sense cap sentit polític ni estima d'orgull espanyol perquè ell ha d'aixecar-la? Quin sentit li troba si no és la de voler demostrar que això és espanya ens agradi o no. No crec que ho fagi per fer publicitat a una marca que li digué que fes el que volgués.

Dir la mentida que sol un 5% de la població associa el brau com un símbol polític o d'orgull nacional espanyol em sembla errònia i simplement llegint l'article del "Brau d'Osborne" (wikipedia en castellà) se'n adonarà la multitud de sentències de la gent per demostrar que aquell brau és un símbol de l'orgull nacionalista espanyol.

Aquí té raó quan afirmar que hi ha molta gent (és que hi ha bastant nacionalista espanyol dispersat per allí) que està contenta que hagi aixecat el brau de nou, que són persones de la seva mateixa mena.

I ja per anar acabant, arriba la gran mentida quan diu que nosaltres som uns vàndals (que no em desagrada l'adjectiu, si són accions del que crec) perquè enderroquem una tanca publicitària d'una empresa privada. I primer em remeto amb el que he dit abans: "I ell perquè l'aixeca, si es una tanca publicitària d'una empresa privada", si ni li va ni li ve. I després dir-li que el 1988 es va firma la Llei de Carreteres en que s'havien d'eliminar tota tanca publicitària prop de la carretera, però el brau d'Osborne no va ser enderrocat perquè el Tribunal Suprem va decidir que era un simbol d'"interés cultural i estétic", en altres paraules, un símbol del orgull de ser espanyol. Així que no ens venguis la moto que aquí Osborne ja pinxa poc (sol té els drets del brau).

Per qui vulgui enderrocar aquest brau aquí teniu la direcció: Autovia A-2 (altura del municipi del Bruc) quan veieu una immundícia cornuda espanyola que pretén embrutar la nostra terra, l'haureu trobat. I recordar que si fan falta mans aquí en tenim 4 per ajudar-vos!

Salut i força al Canut!

Assetjament policial!

El cap de setmana del 24 i el 25 de maig Endavant (OSAN) celebrava una Taula Nacional extraordinària al paratge del Desert de les Palmes, a Benicàssim. Des del mateix moment de l'arribada, els assistents advertiren la presència d'alguns elements dels cossos repressius de paisà i en cotxes sense identificació formal.
El dissabte nit, en acabar la primera part de la trobada, les persones assistents baixaven cap al poble per sopar quan al final del port de muntanya es trobaren un control de la Guàrdia Civil, en un lloc en el qual rarament es fa cap tipus de control donat l'escàs trànsit de vehicles. Ràpidament es pogué comprovar el caràcter exclusivament polític de l'operació: es procedí a l' identificació massiva de totes les persones foren o no les conductores dels vehicles i no es parà cap atenció en la documentació d'aquests. Durant el control alguns cotxes foren escorcollats, procedint-se a la confiscació temporal d'algunes llibretes i carpetes amb diferent documentació.Cal dir que hores abans un cotxe amb algunes persones que havien hagut de marxar abans fou detectat pels policies secretes que rondaven el lloc de reunió i patiren igualment el control, cosa que ratifica que no es tractava pas d'un control rutinari.
La jornada del diumenge es detectà de la mateixa manera presència policial al voltant del punt de reunió, arribant, fins i tot, a la intimidació quan els cotxes suposadament de la policia secreta paraven just davant, romanien una estona i després donaven la volta.
Un cop més, com passà setmanes enrere amb les trobades del SEPC a Atzeneta es pot veure l'assetjament policial que en els darrers temps està patint l'Esquerra Independentista al País Valencià, un assetjament que es deu al seu progressiu creixement i implantació a les diferents comarques i l'alerta que açò provoca en les forces repressives de l'estat.

[Extret de la pàgina web d'Endavant (OSAN)]

Realment vergonyós...

Potser acabaran entenen que els independentistes no som terroristes criminals, ni anem amb bats de beisbol pel carrer atemorint als del sector contrari, ni anem amb punyals a les festes majors per apunyalar el primer que pensa diferent, no anem apallissant a gent pel metro, ni ens dediquem a atemorir els fatxes...

L'únic que sé és que no ens faran retrocedir!! MAI!

Ací queda!

Siau!

El gran llegat que ens deixà Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells - nasqué a Sueca, País Valencià, Països Catalans (1922- 1992) - ha estat i seguirà sent una de les figures claus del nacionalisme valencià i de la definició dels Països Catalans. La seva professió era l'escriptura, però també ens ha deixat grans cites per part d'un gran orador dignes d'aquesta menció.

Aquí en teniu les que m'han semblat més maques.

"Ha de quedar clar que el valencià - el català que parlem al País Valencià - és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida, ens la volen acorralar al reducte folklòric; i no, aqui hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai."

Aquesta cita de Joan Fuster per mi és un gran crit a la unitat de la llengua. Em d'evitar que divideixin la nostre llengua, perquè utilitzen la dita tan castellana de: "Divide y vencerás". Em d'acceptar que tots parlem la mateixa llengua: uns li diuen català, altres balears, altres llemosí , altres valencià, altres català-valencià-balear, altres llengua materna, altres "parlar pla", altres mallorquí... però no hem d'oblidar que tots parlem una mateixa llengua, la preciosa llengua catalana. No caiguem en el seu parany, lluitem per la unitat de la llengua, per la unitat cultural que comparteixen els nostres pobles. La llengua és un dels pilars d'un poble, lluitem per ella.
Com diu aquest cèlebre pensador no deixem que redueixin la nostre llengua al reducte folklòric, si ho aconsegueixen ens destruiran com a poble.

"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres."

Aquí no calen gaires paraules. Lluitem pel que volem, tot el que facin serà en el seu benefici en depriment del nostre. Lluitem pel que és nostre i no deixem que decideixin per nosaltres. Evitem que ens deicideixin. El poble manà sobre la terra, i l'opressor no té res a dir. Tallem les cadenes de l'opressió.

"Estem farts d' haver de demanar perdó per existir."

Grans paraules. Vulguin o no, jo sóc català del Principat, dels Països Catalans i d'Europa. Jo decideixo que sóc, jo parlo català no espanyol. La meva nacionalitat és la catalana i no l'espanyola. Jo sento la selecció catalana i no la l'espanyola. Accepteu-ho jo sóc diferent, no formo part d'allò que se'n diu Espanya. Jo sóc diferent! Volem la llibertat i la independència de Catalunya i dels Països Catalans. I vull advertir que no em penso agenollar per pensar com penso, jo sóc així i ho seré sempre.

"No fem, de la nostra ignorància, un argument"

Els ignorants que no se'n adonen que existeix l'estat espanyol, que és un un estat opressor, que s'aprofita dels nostres diners, que porta abusant de nosaltres durant 300 anys, li regalen l'argument de: "la gent estima espanya, i catalunya és espanya." Doncs no Països Catalans desperteu, reveleu-vos contra l'estat opressor, la unió fa la força. Junts aconseguirem que la nostre terra sigui lliure.

“De la discussió naix la llum”, diuen. I l’experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.

Per mi, són unes sàvies paraules. Jo he intentat moltes vegades fer entrar en raó a molts nacionalistes espanyols del que som i sentim i perquè ho reclamem el que és nostre, i com sempre la discussió acaba com al prinicipi, amb la diferència que després veig més clar que no sóc igual que ells, jo sóc català.

Al capdavall tot aniria millor si ells renunciaren a ser nacionalistes i no ens obligaren a nosaltres a ser-ho

Ara sabies frases que no s'ha d'afegir res, perquè ho diuen tot.

• "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics."

• "Ser perseguit, és ja una victòria."

• "Hi ha "catalanistes" perque hi ha "espanyolistes".

• "Tinc dret a ser com soc, ni que només siga perquè m’han parit així. I aquest és el problema si tu tens la mateixa pretensió.

• "Forma part d’una bona educació saber en quantes ocasions cal ser maleducat."

Salut!

O ara, o mai! Independència o mort!

Franki, et volem a casa!

"Companys i companyes, amics i amigues, lluitadors i lluitadores totes, no és només per una bandera que m'han fet presoner. No volen que ens organitzem, no volen que opinem, no volen que pensem, no volen que critiquem ni que denunciem les agressions que patim per part d'un sistema capitalista que ens escanya i que ens oprimeix.

Una abraçada des del mòdul 6 de la presó de Brians-2.

Sempre amb vosaltres, FRANKI"

Fragment de carta llegida a la mani del 10/05/08 a Barcelona

Eurovisió o English-visió?

Continuant amb el tema d'Eurovisió, m'agradaria criticar un element que s'està convertint en els últims anys en una tònica que serà difícil de redreçar d'ara en endavant.

L'altre dia, veient la semifinal d'Eurovisió, on com ha explicat el meu company hi va participar Andorra, vaig corroborar una tesis que tenia al cap des d'anys enrere; Any rere any, els països que es presenten al festival cantant en llengua no pròpia van augmentant considerablement.

Segurament, tothom recorda el Eurpe's living a celebration de la Rosa de España! Doncs aquest és un pur exemple de la pèrdua d'identitat del país representat pels cantants. I això que Espanya es va presentar a Eurovisió amb una cançó en espanyol, on únicament el títol i la tornada eren en anglès. Imagineu doncs tots els països que canten les cançons íntegrament en anglès... Què els hi passa? No tenen llengua pròpia?

Sempre he pensat que la llengua és un dels trets característics d'una nació.Ho crec jo i ho creu molta gent, ja que davant la pregunta: Ets xinès?, feta a un espanyol, estic seguríssim que la resposta serà negativa i segur que un dels motius més rellevants que posarà en contra serà: No hablo chino, hablo español, como queires que sea chino!

I estic d'acord amb les persones que contestin això, igual que s'ha d'entendre que encara que un català sàpiga parlar l'alemany, no es convertirà en alemany de cop.

Amb això vull arribar i argumentar que realment la llengua d'un país és un tret característic d'aquest i que el diferencia dels altres.

Per això em fa ballar el cap l'actitud de països com Andorra, Armènia, Azerbaijan, Belarus, Bulgaria, Czech Republic, Denmark, France!, Macedonia, Georgia, Germany, Greece, Hungary, Iceland, Ireland, Israel, Latvia, Lithuania, Malta, Moldova, Netherlands, Norway, Poland, Russia, San Marino, España, Sweden, Ukraine. Sí, tots aquests són els participants a Eurovisió que tenen la cançó o part de la cançó en anglès. Jo personalment ho trobo patètic. I hi ha 43 països participants, aproximadament un 67% dels participants canten en llengua anglesa.

Deixant de banda la música folklòrika que pugui tenir cada país, l'únic element d'identitat que pot donar cada país a la seva cançó és la llengua que usa. Si tots fan servir la llengua angles, o gairebé tots, què els diferencia uns dels altres?

Llavors proposo un canvi: en comptes de dir-se eurovisió que es digui English-visió i que en comptes de votar països, es votin els cantants i el grup que canta.

Renunciar a la pròpia llengua és un acte que jo personalment no entenc i que, en conseqüència, mai faria. Tinc una llengua i la sento com a pròpia i sota cap concepte representaria el meu país amb una llengua que no la sento meva. Mai.

Però veig que la gent no pensa el mateix. Allà ells, d'aquesta manera és com moren llengües arreu del món, part importantíssima de les cultures mundials.

Ací queda!

Siau!

Un any més Andorra es queda fora de la final d'Eurovisió

Doncs Sí, una vegada més i ja en són 5 les vegades que Andorra queda fora de la final d'Eurovisió. Dit d'una altra manera, Andorra mai ha arribat a estar entre els 10 països escollits per anar a la final d'aquest certamen actualment surrealista.

Aquesta vegada a estat amb la cançó "Casanova" de la cantant catalana Gisela, la escollida per no passar a la final d'Eurovisió. Sé que la possibilitat que Andorra hagués arribat a la final és i serà gairebé impossible per culpa de com està organitzat tots aquest circ de trapezistes que li fa perdre la credibilitat a la finalitat d'aquest certament. El que em fa més gràcia és que encara es digui "Festival de la cançó d'Eurovisió", si fos per mi, ja haguera suprimit: de la cançó i posaria "Festival del big freak i de les amistats d'Eurovisió". Com ja he dit per mi és el Festival del "big freak" perquè al festival el que importa és qui fa més el ridícul, és a dir, ser el "gran friki". Que no s'enganyin aquells que encara diuen que Eurovisió es segueix premiant les qualitat musical, no senyor, això de cantar ja ha passat a la història tant sols us heu de passar pel youtube i posar Eurovisió 2008 i veure el panorama. El chikilicuatre és el personatge més decent dels concursants freaks, i això es dir molt. L'altre punt clau, és el que entra en joc per a la part final del certamen que és el moment del "amiguisme veïnal". Aquest amiguisme veïnal consisteix a que els màxims punts que es poden donar si no recordo malament 12, 10, 8,7,6... són donats als nostres amics veïns, i això es feia més patent abans quan enlloc de trucar per votar, anava tant sol per jurats (allò era criminal). Per això és més divertit veure el Festival per TVE (Televisió Espanyola), perquè el comentarista oficial de Eurovisió des que tinc memoria és el l'adiví Uribarri. Abans que donguin els vots ja t'ha dit on aniran a parar, i com sempre acerta. Per aquesta raó ja li van donar un cop d'atenció que això no ho podia fer perquè desprestigiava el certamen (visca la censura!). Però home, que esperem si Espanya forma part dels 4BIG( Els quatre estats que donen més diners al festival d'Eurovisió). A conseqüència d'aquest amiguisme fa que els països de l'est d'Europa sempre estiguin allí amunt, i si a la vegada ho barreges amb frikisme pervers ja tens la guanyadora.

Aquí queden 2 perles que m'agradaria remarcar que és el 4BIG, que com he dit són els 4 estats que donen més diners al certamen que són Espanya França, Anglaterra i Alemanya. Al ser del 4BIG passes a la final directament des de fa 3 o 4 anys, això ¿no són trampes?. Doncs per mi, sí, per mi es manegar (amañar) el concurs, si no els voten doncs no passen. A mi em recorda aquest fet a una universitat privada, si pagués doncs passes. Com sempre passa els diners ho compren tot.

Per últim, la meva crítica va dirigida a Andorra. Vull criticar les passes enrrere que ha fet Andorra en la defensa del català. Els primers 3 anys les cançons eren integrament o quasi integrament en català, que passa ara? L'any passat, ja tant sols era 1/2 de la cançó en català, i ja aquest any tant sols ha estat una frase de 3:12: "Vull escoltar que tu m'estimes". La próxima ja vec que serà tant sol integralment en anglès... Pot semblar una estupidesa que es parli català en una cançó però per mi es un signe de les polítiques que es porten en contra de la defensa de la llengua catalana. Ens falta consciència, els català a les balears s'està substituint per l'alemany, al país valencià perd davant del castellà, a la catalunya nord sembla començà tornar a néixer gràcies a les bressoles, a Andorra es venen, a l'Alguer ja s'ha tornat un estigma esporàdic i el principat tenim un president que es ven a Madrid i es baixa els pantalons no defensant els nostres interessos. Si volem formar un país lluitem pel que és nostre!! Aquí tenim un exemple de feblesa lingüística.

Tot i així, ho segueixo confessant jo sóc d'aquells que segueix veient aquest certamen per a veure qui fa més el ridícul.

Nois, ja sabeu on van els nostres impostos: a mantenir Eurovisió xD.

Salut i força al Canut

Deure independentista

L'altre dia un amic meu, em va preguntar per què coi portava cada dos per tres samarretes de caire independentista. La meva resposta va ser: perquè és el deure.

Sembla molt radical la resposta ho sé, sincerament tampoc arribo a aquest punt, però en un cert sentit sí. A no ser que declarem la guerra a l'Estat Espanyol (que ho veig poc viable) si el que volem és l'alliberament del nostre país de mans dels espanyols, si volem comformar un propi estat, s'ha d'aconseguir, sí o sí, una majoria independentista ferma que estigui disposada a voler canviar la nostra situació actual.

És per aquest motiu que jo em veig obligat o si més no, crec necessari que les persones que realment ho vulguin, és a dir, aquelles que s'han aconseguit treure la vena dels ulls transmetin aquesta idea a la gent que no ho ha fet.

Perquè cal entendre que els independentistes no som d'un altre planeta. No vam arribar a Catalunya en nau espacial i vam decidir posar-nos a tocar el que no sona al país veí. No va ser una inspiració divina, tampoc, el que ens motiva a aquesta lluita.

Crec que qualsevol català (remarco: català) i no parlo d'aquell que viu i treballa a Catalunya o per extensió als Països Catalans, sinó aquell que se sent català. Qualsevol català pot arribar a comprendre que la situació actual no és justa (ja en parlarem de les balances fiscals més endavant, com a pur exemple) que cal un procés de variació, de canvi. Realment no demanaré a una persona que viu i treballa a Catalunya però que se sent espanyola que s'avingui a la independència perquè seria incongroent, perquè ho ets català o ets espanyol. Perquè segons ho veig jo, no es pot ser de cap manera com diuen moltes persones: jo sóc espanyol i català; o s'és català o s'és espanyol. Encara que un carnet imposat digui el contrari.

És per això un deure per a mi, difondre la idea independentista i col·laborar en una creació d'una majoria independentista.

Aprofito per si a algú li interessa comprar roba combatent:

http://www.productesdelaterra.cat/

http://www.partisanowear.com/

http://www.resistenda.cat/

Ací queda

Siau!

Xiulets...

L'altre dia, dissabte concretament, el Barça va desplaçar-se a Múrcia per a jugar contra el Real Murcia Futbol Club en l'última jornada de lliga del campionat. Res d'extrany fins aquí, sense tenir en compte connotacions futbolítiques corresponents que no vénen al cas.

Doncs bé, va començar el partit amb total normalitat, bé amb total normalitat no. "Casualment" cada vegada que l'Oleguer tocava una pilota era xiulat per gra part del públic assistent de la Nueva Condomina.

Arran d'aquests xiulets he decidit escriure aquest article. Però no ho faré indignat, que ho estic sinó des del punt de vist més racional que em sigui possible.

Oleguer Presas és un jugador del Barça que va molt més enllà del món del futbol. Des que va arribar al primer equip del Barça mai ha amagat la seva ideologia independentista. Sovint se l'ha vist a diferents actes de caire social, cultural, etc. defensant uns ideals propis que diríem que formen part de la llista negra dels espanyols, mentida dels espanyols no, dels espanyols de dretes perquè no m'agrada generalitzar ni que em generalitzin.
Doncs aquesta actitud crítica davant de la situació dels Països Catalans i dels esdeveniments socials que se'n deriven, li comporta un rebuig total per part de un sector bastant nombrós de la població espanyola, el dissabte representada pel públic de Múrcia.

I el que jo em pregunto ara és: Què volen els espanyols? Realment volen una Espanya unida, sense ruptures, etc etc etc...? I es pensen que això ho aconseguiran, xiulant el primer que pensi diferent d'ells?

No tinc, he tingut, ni tindré cap intenció de fer esforços de restablir una bona relació amb Espanya, la qual no considero el meu país. Però no m'entra al cap, com volen els espanyols que el que ells consideren una part del seu Estat s'avingui a formar-ne part si els van xiulant cada dos per tres.

Potser el que es pensen és que d'aquesta manera podran silenciar els que pensen diferent, sincerament no ho crec.

És per això que crec que a sobre ens estant donant més motius com per no voler ser Espanya. Qui és el que es vol quedar on no el volen?

No ho sé, tot plegat em fa veure les coses més clares.

Ací queda
Siau!

La Selección Española! La Roja!

Ho sento, però no em puc estar d'exposar la meva ràbia davant aquest vídeo que vaig veure l'altre dia per las televisió.

http://www.youtube.com/watch?v=UB9dmJ84I4k

Em fot molta ràbia veure com el Xavi, que relament em cau bé, participa en un anunci de la Selección, la nuestra!

Em fa ràbia veure com surt darrere de l'"andalú" d'en Sergio Ramos. Em fa ràbia que es foti a l'altura dels espanyols rematats, com són els seguidors de la Roja.

Només conec el cas d'un esportista, del qual n'estigui del tot segur, que va decidir no participar a la selecció nacional espanyola tot i ser-hi convocat, Miquel Masoliver. Aquest jugador d'hoquei sobre patins, del Barça, ha estat l'únic que s'ha plantat davant el país opressor per negar-se a jugar amb la selecció estatal. I a sobre el comitè espanyol d'aquella disciplina li volia imposar una sanció que consistia en no permetre-li jugar durant dos anys. Em sembla vergonyósa l'actitut de la Federación i meravellosa la del jugador.

I no dic que el jugador no tingui el total dret a jugar amb la selecció espanyola, per mi que faci el que vulgui, però em fot veure com un català pot dir: "yo también soy de la peña de la selección", no ho puc evitar!

No puc estar-me de expressar el que sento davant d'aquest exemple de no reconèixer ni acceptar l'opressió del país veí.

Ací queda (una mica desordenat d'idees)

siau!

Llibertat Franki! (II)

Em trec el barret!
Sí, em trec el barret davant l'actuació que ha tingut la Coordinadora d'Assamblea de Joves de l'Esquerra Independentista davant l'empresonament d'en franki.
Crec que no ho podien haver fet millor.
Des d'ahir a les 10hores del matí, dos joves independentistes es van penjar d'una de les grues que es troben a la Sagrada Família. Ho van fer per penjar una pancarta de grans dimensions on s'hi pot llegir: "LLIBERTAT FRANKI!".
Tenen la intenció de quedar-s'hi fins els dissabte a l'hora de la manifestació, és a dir, uns quatre dies allà dalt.
Em trec el barret, deia, perquè crec que ha estat la millor fórmula que hi havia per donar a conéixer aquesta injusticia. Per fer que la gent s'enteri d'un fet que segurament sense aquesta actuació no se n'hagués parlat gens fora de l'àmbit independentista i alternatiu.
No hi ha millor manera que donar-ho a conéixer que penjar-te al que segurament és l'edifici públic més important de la ciutat comtal.
I dic això perquè acabo de veure com al programa "El Club", de l'Albert Om, n'han estat parlant amb la advocada d'en Franki i també amb un dels joves que estan penjats a la Sagrada Família.


Avui, a les 19.00h: CONCENTRACIÓ davant la SAGRADA FAMÍLIA en suport a en FRANKI!!!!

Dissabte 10 de maig, a les 18.00h: MANIFESTACIÓ a la PLAÇA UNIVERSITAT per la LLIBERTAT D'EN FRANKI!!!!!


Quedant-nos a casa no aconseguirem res! Sortim al carrer a cridar contra les injustícies!
Us hi espero!

http://www.llibertatfranki.org/

Ací queda!
Siau!

La meva posició covarda del antifeixisme!

Primer de tot, i abans de fer el meu manifest de covardia crec que tot lector hauria de veure eixe vídeo. Aquest vídeo retrata una manifestació antifeixista el dia 12 d'agost de 2006 a Wismar (Alemanya) que passa davant d'un centre feixista d'aquella mateixa ciutat. L'acció interessant comença al 1:26.


Aquest vídeo després de veure'l una i una altra vegada, vaig a arribar a plantejar-me sobre la meva concepció del antifeixisme i especialment, si jo a la pràctica sabria actuaria de la mateixa manera que aquells joves antifeixistes.

En un primer moment els vaig veure com uns superherois que s'havien presentat davant d'un elements amb bats de beisbol i guants amb ganes de posar-se a donar osties amb tot aquells que no pensen com ells. Tot i açí, la figura de la policia armats amb les pistoles em va fer desencantar de la figura de superherois de pel·lícula d'aquells antifeixistes per la imatge d'unes persones com tu que i jo que volen uns país lliure de feixistes des de la postura pacífica.

En aquell moment, em vaig plantejar si jo seria capaç d'estar allí entre aquells nois cridant "Alerta, Alerta, Antifaschistische". I en un primer moment diguera si... sens dubte. I ho segueixo reafirmant però Sí i sol si amb la presència policial. Sé que és un tret de covardia i ho reconec, però quan tragueren aquells bats preparats per trencar el cap a qualsevol que se'ls posa el davant vaig veure que jo no seria capaç d'estar allí sense la certesa que no em podien trencar la crisma. Sento dir-ho però amb la curpulència d'aquells homes i amb els bats que no semblaven precisament de fusta podien haver fet molt i molt mal.

Ara el que em preocupa més és el fet que aquest elements segueixen al carrer impunement que si atrapen algun d'aquells manifestants o qualsevol persona que no sigui del seu grat el poden fer una cara nova. Aquells elements (perquè no arriben a la categoria de persones) si que haurien de ser a la presó i no en Franki. Ells són aquells elements perillosos per la societat, ells són els intolerants.

M'agradaria també parlar de la meva visió de la lluita antifeixista des d'una posició pacifica. Jo no sóc d'aquells que creuen que la solució sigui contestar amb violència sempre, perquè sinó estem molt units poden acabar amb nosaltres perquè es caracteritzen per fer por (que és el que aconsegueixen en mi). Jo sóc d'aquells que creu que la solució neix en la denúncia social i el que creu encara una mica en la justícia (encara que hi hagin casos injustos com el del Franki i Puig Antich). I creu que quan hi hagi una consciència social serà l'hora d'actuar, perquè sense unió no hi aconseguirem la victòria.

Per últim, si que trobo necessari les manifestacions pacífiques com la d'eixos antifeixistes però sempre des de la unió i sempre des de la vessant pacífica. Mai antentaré sobre la integritat física d'un altre sinó hi ha cap altre sortida.

Sé que és una opinió covarda que molts no compartiran però sóc d'aquells que tenen el sentiment de la por molt a flor de pell, però que mai perd l'esperança d'aconseguir-ho per la via pacífica (integritat física).

També informar que segurament la meva opinió diferirà bastant en la visió sobre l'actuació antifeixista del meu amic i company d'edició d'aquest blogg, que segurament si ho creu convenient dirà la seva.

Fins un altre,

Alerta Alerta Antifeixista!

Llibertat Franki!

Des del dia 28 d'abril d'aquest any, en Franki [Francesc Argemí i Anglada] va ser empresonat per ordre judicial, acusat per, suposadament, intentar arrencar una bandera espanyola i per desafiar a l'autoritat i provocar desordre públic.


Primerament, que no en tenen cap prova que això passés realment (ell ho nega rotundament), i segona que, sincerament no veig cap problema al fet d'intentar arrencar una bandera de l'ajuntament i sobretot, la bandera espanyola, que jo i crec que també en Franki no considera com a seva. Per què hem d'admetre la presència de banderes que no són nostres als ajuntaments? I, potser inconscientment, relaciono aquest fet amb la crema de les fotos de la corona espanyola, dels reis vaja.

El que passa és que els hi fa por, autèntica por, que la gent del nostre país comenci a adonar-se de la situació real que està sotmesa la nostra nació, de l'opressió que pateix des de fa 300 anys!


I clar, d'aquesta manera, enviant a un jove de Terrassa a la presó, condemnat a 2 anys i 7 mesos, pensen que ens tindran calladets i ben monos a casetas sense fotre res... però s'equivoquen senyors, almenys en el meu cas, no em faran callar i espero que a molta gent tampoc!

Poden tornar a posar la vena als ulls dels catalans, però finalment aquesta vens caurà! Aquesta vena que jo m'he tret de fa temps i que he cremat.

Per això, aniré el dia 10 de maig a les 18.00 a la manifestació que s'ha convocat a favor de la llibertat d'en Franki! I espero no ser l'únic en aquesta lluita!


10 de maig a les 18.00h - Manifestació a favor de la llibertat d'en Franki! - Plaça Universitat


Ací queda,

Siau!

Txoria Txori

Hegoak ebaki banizkio

nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.

Bainan, honela

ez zen gehiago txoria izango
eta nik...

txoria nuen maite

Si l'hi hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat de ser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell.

Per mi eixe és un cant clar a la Llibertat. Ara penseu que aquell ocell és el poble català, basc, gallec, escocès , Irlandès , Occità, Gal·lès, Sharahuí, Tibetà o d'altres pobles oprimits. Aquells ocells que volaven lliures amb les seves ales i que volien volar amunt i amunt en llibertat, i que ara es veuen atrapats en una gàbia que no els poden deixar sortir per la força, ja que li han tallat aquelles ales de la llibertat. Deixarien de ser aquell ocell lliure. El retindrien contra la seva voluntat de volar, volar i volar i ja no seria aquell ocell que tan estimaven. Això és el que viuen aquests pobles que els han tallat les ales de la llibertat i que viuen oprimits per d'altres estats opresors ja sigui el francés, l'espanyol, el marroquí, el xinès o altre.

Simplement dir una cosa més:

Llibertat i Independencia per a tots els pobles que resten Oprimits!