SKA-P!

Avui torno a desmarcar-me de la política instantàniament per publicar referent a una notícia (que jo considero emocionant) que he vist.

SKA-P es torna a juntar! Això significa que treuran un nou CD cap allà Octubre i que pels volts de Novembre faran una minigira!


Només dir que ja estic esperant el dia que vinguin a Barcelona per anar-los a veure. Seria la hòsita!

Aprofito per recomanar aquest grup a qualsevol que pari per aquest blog. Són un grup que reclamen una millora social i que denuncien totes les injustícies de la nostra societat d'avui dia.
I a més, ho diuen sense pèls a la llengua; com ha de ser!


Ací queda
siau!

Calfred [Text de'n Xavi Sarrià]

Aquí teniu el text extret de Llibertat.cat on en Xavier Sarrià, component del grup valencià Obrint Pas, ens recorda el que visqué en l'assassinat de Guillem Agulló. Aquell calfred que en Xavi Sarrià ens relata que sentí fa 15 anys quan es va assabentar de l'assassinat del seu company, puc assegurar que me l'ha transmès i m'ha glaçat la sang.

No penso mai cessar d'assistir en tots aquells actes en record d'aquest company independentista en la mesura que em sigui possible, perquè mai el penso oblidat. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.

Xavi, gràcies per aquest text, i desitjo que obri els ulls a aquelles persones que no volen veure a aquests grups neonazis que ataquen i assassinen amb tota impunitat a les persones que no pensen igual que ells.

Els anys passen i ens pesen a tots. Aquest dies durant els actes que hem celebrat en record del nostre company Guillem Agulló no he pogut evitar pensar-ho. Encara recorde exactament aquella trista telefonada i aquella sensació com un calfred que em va recórrer el cos de dalt a baix.

Aquells eren uns temps difícils per a tots nosaltres. L´independentisme acabava d´enfrontar el fatídic 92 i tot just es recuperava de les ferides que va rebre. Els ànims estaven baixos. Però nosaltres érem joves i teníem ganes de menjar-nos el món. Als nostres 16 anys ja corríem pels carrers del barri del Carme i freqüentàvem la seu del carrer Estrella on conspiràvem en l´Assemblea d´Estudiants Nacionalistes. Organitzàvem, construíem, lluitàvem. I en divertíem. Sobretot ens divertíem. I ho fèiem amb aquella diversió que només sap assaborir un adolescent.


Però aleshores va arribar aquell dia. Aquell 11 d´abril del 1993 va caure com una roca sobre les nostres il·lusions. Havien mort un dels nostres. Havien assassinat un company. Al Guillem, aquell amb qui compartíem cerveses al Vito Lumbaghi. Aquell que havíem vist a la seu de Maulets. Aquell que també anava pel Kasal Popular del carrer Flora, just al costat del nostre institut. El Guillem havia estat apunyalat a Montanejos en una excursió de Setmana Santa. L´acompanyaven amigues nostres. Elles ens ho explicaren tot. Dos nazis l´agafaren pels braços i un altre li clavà una ganivet al pit. Així de cru. Així de trist. S´acomiadaren fent una salutació hitleriana i desaparegueren durant dies.


Allò ens va encendre. A nosaltres i a milers de joves d´aquest país. I ens va encendre de tal manera que vam multiplicar les protestes, les manifestacions, les concentracions, els murals i els concerts arreu del territori. Ens vam esforçar a fer visible el nostre rebuig davant les difamacions de la premsa i el silenci còmplice de les institucions. Perquè ens temíem el que acabaria passant. Uns mesos més tard es va fer el judici a Castelló. Nosaltres hi vam anar i ens vam manifestar pacíficament a la porta. La policia nacional va carregar, ens va colpejar i ens va dissoldre. De tornada a casa també va retenir el nostre autobús i ens va enviar a tots a comissaria. A les poques hores, i sense cap acusació concreta, ens va deixar anar. Malauradament no vam ser els únics en ser alliberats sense càrrecs. Només un dels assassins de Guillem fou condemnat en aquell judici farsa. Li caigueren 14 anys. Només en complí 4.


Aquest és el calfred que he sentit aquest dies. El calfred de la ràbia. El calfred de la impotència. El calfred de l´emoció. El calfred d´aquesta història que, malgrat els anys que han passat, ens cal de mantenir viva entre tots.

Carme Chacón!

"Chacón ha acabat el seu discurs amb "Viva España" i "Viva el Rey"."

Aquestes paraules, a Racó Català, m'han deixat glaçat.I no pel fet que digues això que, si és el cas que ho pensi, bé per ella, però es que ara entenc encara menys com Esquerra Republicana pot pertànyer a un Govern en el qual hi ha un partit que té com a candidata per a Madrid a la snyora carme Chacón.

Jo, digueu-me estrany o què, però a les paraules: Esquerra Republicana de Catalunya hi dedueixo una ideologia d'esquerres, paral·lela en aquest cas a l'independentisme (més moderat o menys, tant se val), i alhora una ideologia republicana (ho diu el nom cony!)

Si us plau, és que no m'entra al cap!!!

Almenys a mi no m'entra al cap la imatge d'en Carod, Puigcercós, Benach, Portabella, Bertran al costat de la senyora Chacón mentre ella crida a grito pelao: VIVA ESPAÑA y VIVA EL REY!

No, no puc imaginar-m'ho.

Ací queda
siau!

Avui no paraules, Guillem Agulló, per tu!

Ara fa dotze anys de l'assassinat del Guillem
i encara que molts de vosaltres segurament
apenes ho recordeu perquè ereu massa jovens de segur que haureu sentit parlar de ell.
perquè han estat molts els actes que s'han fet per recordar-lo
per recordar quant havia estimat la seva cultura, la seua llengua, el seu país,
per recordar que va ser un jove implicat i combatiu que com tants de nosaltres
l'únic que desitjava, era viure en llibertat
aquestes foren les raons que el portaren al seu assassinat
en mans d'aquells que no pensen com nosaltres.
però malgrat que ens portaren la seua presència, el seu somriure i les seves paraules
mai ens podran arrebatar les seues ganes de lluitar i els seus ideals que també són els nostres.

Moltes gràcies, una vegada més, per no oblidar:

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!

Discurs de Belen Agulló, 2005

Concrentació en commemoració de l'assassinat de Guillem Agulló (11 d'abril)

Demà dia 11 de abril de 2008 hi haurà una concentració pacífica a la plaça de la Vil·la (antiga plaça Rius i Taulet) a les 20:00 de la nit. Aquest actes serà una commemoració dels 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló que era un jove antifeixista i independentista de Burjassot (València) on li arrabataren la vida en un atac feixista per l'ultradreta valenciana a Montanejos. L’Ateneu La Torna, L’Assemblea de Joves de Gràcia i Endavant (OSAN) de Gràcia són els convocants d'aquest acte perquè la figura d'aquell noi de tant sols divuit anys no caigui en l'oblit

Ens agradaria recordar també aquella manifestació convocada poc després de la mort de'n Guillem per denunciar el seu assassinat i mostrar el seu dolor i indignació d'aquell fet que va comptar amb la presencia de centenars de persones sota una sola veu. Desitgem que demà torni a ser un èxit i seguir sentint el nostre menyspreu als feixistes que no ens deixen viure en llibertat.


Des d'aquí animem a tots aquells ha assistir a aquesta concentració o a qualsevol de les nombroses concentració en record de'n Guillem. I des de gràcia volen cridar: "Guillem Agulló, ni Oblit ni perdó."

Demà ens veiem,

Salut i força al canut!