L'últim combat

Utòpics, idealistes, ingenus

2011-01-18T19:19:00.002+01:00

Possiblement la cançó que més m'ha entrat del que és el nou disc de Pau Alabajos Una amable, una trista, una petita pàtria.

Utòpics, idealistes, ingenus

D'acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.

Però estem farts
de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona
sota els nostres peus.

D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.

Almenys vivim amb la
consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible
per tal de canviar el món.

D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou,
ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules,
ara passem a l'acció.

D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent,
ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l'esperança
i seguim avançant.

Hipocresia a l'espanyola

2010-11-14T10:00:00.001+01:00

Nou capítol de l'hipocresia espanyola en el seu màxim exponent.

Aquest migdia, els carrers de Madrid s'han omplert per protestar contra els atacs als campaments saharauis d'al-Aaiun per part del govern marroquí i per reclamar la llibertat del Sàhara i la retirada del Marroc d'aquell territori.

De nou, i amb aquesta ja van unes quantes vegades, un conflicte extern treu al carrer a tota l'esquerra progre espanyola que li agrada posar per la fotografia i per deixar clar que són els més implicats en la defensa dels drets dels pobles. Però quins pobles, senyors i senyores?

Estem amb el dret a l'autodeterminació de tots els pobles o estem hi en contra. No es pot apel·lar a aquest dret en uns casos i negar-ho en altres. Si és un dret, l'és per a tothom per igual. Les mitges tintes només demostren una cosa: una gran hipocresia.

Si fins i tot, hi han assistit membres del PP, UPyD! Si us plau, que no em facin riure. Que es treguin tots aquesta mascareta de demòcrata celestial i de progre, i que mostrin la seva veritable faceta. Aquella que quan es parla de Catalunya abaixen la mirada i callen. O aquella que quan es parla de Catalunya és per negar-li tots els drets que ara reclamen per al Sàhara.

M'agradaria veure a tots aquests amb senyeres i estelades a la mà, cridant "Catalunya lliure" o "Prou ocupació espanyola".

Estan a favor del Sàhara per pura imatge de cara la galeria. No volen que el Sàhara sigui independent, volen sortir a la foto del diari de l'endemà per a remarcar la seva imatge progre i multicultural. Res més. De cara, són solidaris amb el Sàhara, i d'esquena, són còmplices de l'ocupació i l'opressió espanyola de la nostra terra.

Pura hipocresia. Hipocresia a l'espanyola.

Empresonar idees

2010-11-12T09:57:00.000+01:00

Alguns el volen empresonar per això:

Per mi, només té un nom: Estat d'excepció.

Més enllà de l'independentisme

2010-11-11T00:30:00.003+01:00

Sí, més enllà de l'independentisme hi ha vida. En aquest país, a vegades, sembla que la independència ho sigui tot i no existeixi res més. I són molts els i les independentistes que es perden, enrocats en aquesta posició.

No ens hem d'autoenganyar: la independència no ens arreglarà tots els problemes. Ens en solucionarà uns quants, sí, i el primer l'opressió nacional que patim com a poble. Però la independència no és el remei màgic que curi tots els mals que patim, ni totes les injustícies que es donen en l'actualitat.

La independència ens podrà possiblitar gestionar els nostres recursos i ser sobirans en les nostres decisions (bé, això s'ha de veure encara), però que aquest objectiu no ens cegui tota la resta.

El dia 1 després de la independència no haurà desaparegut la injustícia social, la problemàtica de l'habitatge, ni la pèssima distribució de la riquesa. Ni desapareixeran els pobres del nostre país, ni tindrem plena ocupació, ni la banca deixarà d'especular. Ni l'homofòbia haurà acabat, ni les dones cobraran el mateix que els homes, ni la corrupció acabarà.

Per això hem de seguir treballant, aquí i ara, des de dins del sistema, des de tots els àmbits (moviments socials, sindicats, estudiants...) per construir una societat millor i així, el dia de la independència ja tinguem molta feina feta.

Per això, els de l'esquerra independentista ho tenim clar. Independència i socialisme. No som d'esquerres. No som independentistes. Som d'esquerres i independentistes, i un no té sentit sense l'altre.

"Dibuixarem no sols la ratlla al mapa, també l’esbós d’un canvi més profund:començarem així una nova etapa,ningú allà baix, ningú allà al capdamunt."

Santiago Sierra, art coherent

2010-11-06T10:00:00.001+01:00

"Estimada señora González-Sinde,

Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión, los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.

Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio. Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.

El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.

¡Salud y libertad!"

Aquesta és la carta que ha enviat l'artista Santiago Sierra a la ministra de Cultura espanyola, González Sinde. L'artista ha rebutjat el Premio Nacional de Artes Plásticas i, en conseqüència, els 30.000€ que suposava el premi.

Sincerament, no coneixia l'artista fins avui i he estat llegint en què consisteix la seva obra. Obres basades en la protesta contra el sistema injust actual, contra el poder abusiu, contra la banca... Totes elles, per tant, amb un fort contingut social i reivindicatiu.

És per això que ha rebutjat el premi, per pura coherència amb els seus actes, amb les seves obres. I realment, em trec el barret. No tothom, i menys artistes, un col·lectiu sempre menyspreat a nivell de subvencions, es nega a acceptar 30.000€ de premi. Poca gent hi ha així de coherent en aquesta vida!

Chapeau Santiago, chapeau!

Vostè és el que no serveix!

2010-11-03T10:00:00.000+01:00

"Los movimientos de Batasuna no sirven ni valen"

Paraules de Jose Luis Rodríguez Zapatero, l'home que hauria de gestionar el procés de pau a Euskal Herria, i que es dedica a girar, reiteradament, l'esquena a tot intent de superació del conflicte.

Batasuna ha repetit, per activa i per passiva, que aposta per un procés democràtic sense cap mena de violència. Han afirmat, fins i tot, cosa que mai havien fet abans, que la violència d'ETA, la kale borroka i les extorsions no tenen cabuda en el procés que han engegat. Han signat acords multilaterals amb altres formacions sota les condicions de rebuig a tot tipus de violència. Han declarat la seva intenció de superar el conflicte polític mitjançant una negociació pacífica, regida pels principis Mitchell. Han demanat a ETA una treva amb caràcter indefinit i incondicional, que pugui ser verificada internacionalment.

Però tot això no serveix de res, oi?

El que no serveix de res és l'actitud de l'Estat i dels agents polítics espanyolistes que es neguen a reconèixer els passos que està donant l'esquerra abertzale per a la pau. Una actitud altiva i prepotent que només serveix per perpetuar una situació de violència i repressió a Euskal Herria.

No serveix de res tot el que està fent l'esquerra abertzale?

Jo només sé que ara a Euskal Herria l'únic que continua amb la violència és l'Estat espanyol, que segueix perseguint idees i projectes, amb repressió, presó i tortures.

I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!

El segle XXI segueix sent homòfob

2010-11-02T18:40:00.004+01:00

Tothom fa veure que és molt progressista i obert de ment, però a l'hora de la veritat vivim en un món plagat d'homofòbia repugnant.

Avui li ha tocat al senyor Berlusconi, ja reincident en aquest tipus de declaracions, que, "ni corto ni perezoso" com dirien en castellà, ha deixat anar: "Val més ser un apassionat de les noies guapes, que ser homosexual". I així de tranquil s'ha quedat l'home.

Però no, no és cosa d'en Berlusconi aquesta actitud homòfoba, cada dia, si sabem parar bé l'orella i obrir bé els ulls, trobarem multitud d'actituds contra els homosexuals.

Que se senti a tort i a dret com li diuen "maricón" a algú en sentit despectiu, com si ser homosexual comportés una connotació negativa inherent; la típica frase de "maricón l'últim!" n'és només un exemple. Que a dia d'avui, el fet que una persona sigui homosexual encara desperti murmuris i burles. O que encara hi hagi vigents lleis contra els homosexuals en molts països.

Però també en el món de la política catalana. Que aquest diumenge vingui a Barcelona, el major homòfob del món, el Papa, i aquí ningú s'enrecordi que, no fa tant, va tractar els homosexuals de malalts mentals o d'amenaça mundial. O que un polític que s'asseu actualment al Parlament català, en Duran i Lleida, defensés els locals que tractaven l'homosexualitat com a una malaltia curable.

Amb el canvi de segle no vam deixar enrere l'homofòbia. El segle XXI segueix sent homòfob. Haurem d'esperar molts anys més per aturar aquesta discriminació?

L'ONU es posiciona contra el bloqueig a Cuba

2010-10-28T10:00:00.001+02:00

L'Assemblea General de l'ONU va posicionar-se ahir 26 d'octubre, per dinovè cop, a favor de l'aixecament del bloqueig que manté els Estats Units sobre l'illa de Cuba, des de l'any 1962.

Dels 192 països que integren l'ONU, 187 han votat a favor d'eliminar bloqueig, 3 han s'han abstingut (Illes Marshal, Palao i Micronèsia) i 2 han votat en contra d'aixecar-lo. Curiosament, quan he llegit quins han estat els dos països que han votat en contra, no m'ha sorprès veure-hi escrits els noms d'"Estats Units" i "Israel".

M'ha fet gràcia fer el càlcul percentual que aquestes dades signfiquen. El 92'7% dels integrants de l'ONU creuen que el bloqueig dels Estats Units hauria d'acabar. Són dades que funcionarien com a mesura de pressió definitiva per a qualsevol país del món, però no pels EUA. Dinou resolucions totalment obviades per part dels nord americans, davant una situació que ja salta a la vista de tothom.

No té sentit que, 48 anys després, l'estat nord americà continuï amb aquest embargament, que començà com a reacció a les decisions preses després de la victòria de la revolució liderada per Fidel Castro contra la dictadura de Batista, i que ha perdurat fins ara, com a mesura de força per part dels EUA, però sense cap argument lògic que la legitimi.

No trobo més enllà de l'orgull propi (patriòtic gosaria dir), cap altra explicació per a sustentar aquesta decisió presa en unes condicions i en una època molt diferents a l'actual. No sé si és que Estats Units es pren això com un partit entre l'illa cubana i els nord americans, com una confrontació entre models o entre persones.

Però més enllà d'això, no hi trobo cap mena de lògica a aplicar als cubans tot aquest reguitzell de prohibicions i imposicions. I no ho dic jo, ho diu l'ONU!

Ve el Papa! Qui dius que ve?

2010-10-27T10:00:00.003+02:00

D'aquí deu dies, la ciutat de Barcelona es paralitzarà per rebre el Papa Benet XVI.

L'Ajuntament es gastarà un dineral en preparatius per l'esdeveniment i en seguretat pel pontífex. Els col·lectius catòlics preparen, amb excitació i impaciència, la seva rebuda. Els polítics només fan que valorar la importància que té la imatge que es projectarà de Barcelona, bla bla bla. Avui he vist que, fins i tot, al facebook, molts joves s'estan mobilitzant per a rebre'l com cal.

Però tenim idea del que significa el Papa? Tenim la més mínima idea de què és el que ha fet aquest senyor? Tenim idea del que es comet a la seva sagrada Església? Realment es mereix que el rebem com ho faran el proper dia 6?

Mireu aquest documental i responeu vosaltres mateixos les preguntes:

(Part 2, 3 i 4)

Jo tampoc t'espero.

Immigració al punt de mira

2010-10-26T14:03:00.001+02:00

Quan les coses van mal dades, els immigrants, els que més reben, com ja és costum al nostre país.

Una enquesta de RAC1 mostra que la principal preocupació dels catalans és l'economia, seguida de la immigració. Alhora, la majoria dels enquestats creuen que la immigració és perjudicial pel país i que el padró hauria d'estar vetat als immigrants en situació irregular. Així, tot d'una tacada i em quedo tan ample.

Em pregunto si aquesta gent, els enquestats, que s'atreveixen a criminalitzar i condemnar d'aquesta manera al col·lectiu immigrant, s'ha parat a analitzar la situació com cal? O simplement el més fàcil davant les dificultats és carregar al mort als més febles i així lliurar-se de responsabilitats? O potser es creuen que la immigració ve aquí per pur plaer? Potser no s'han qüestionat que venen aquí perquè a casa seva es moren de fam, i que potser nosaltres, en això, hi tenim certa responsabilitat.

I mentrestant, l'extrema dreta (PP i PXC) aprofiten el descontent general amb la immigració per treure'n rèdit polític. Posicions xenòfobes i racistes que haurien de provocar-nos fàstic a tots, però que aquí, per contra, desperten afinitats.

S'ha d'abordar el tema de la immigració, no podem girar la vista a un fet palpable a les nostres vil·les i ciutats. Però no crec que la solució sigui la criminalització i les prohibicions.

Perquè posats a queixar-nos, jo em podria queixar perquè un madrileny o un alemany treballi a Catalunya, oi? Està robant llocs de treball a catalans, no? O és que ha de ser negre o musulmà per poder-me queixar?

Vés que no sigui qüestió de prejudicis tot plegat.

Democràcies de fireta

2010-10-24T20:20:00.003+02:00

Em repeteixen que sóc jove, que encara he de viure molt. Que he d'aprendre. Que em cal viatjar. M'ho diuen i m'ho repeteixen, però jo ho tinc ben clar.

I no tinc cap problema en dir-ho: tenim una democràcia de fireta.

Així ho crec fermament: el sistema de democràcia representativa (electiva, li diria jo) no funciona. Bé, sí que funciona, funciona per defensar els més forts davant les reclamacions dels més dèbils. Funciona per perpetuar la subordinació dels pobles a la lògica neoliberal que impera a la nostra estimada Unió Europea. La subordinació de la democràcia als mercats capitalistes.

Només cal mirar què està passant aquí al costat, a l'altre vessant dels Pirineus. En Sarkozy vol aprovar una reforma de les pensions, propòsit que a dia d'avui ha aconseguit, peti qui peti.

I té tot el país al carrer, dia sí i dia també. Al carrer per reclamar i protestar contra aquesta reforma, per reclamar una alternativa o, encara que sigui, prendre part de la política que es dugui a terme. Que la política es basi en la participació activa del poble.

I és que quelcom no funciona com cal, quan l'aprovació de la reforma es dóna dies després de la cinquena vaga general. Quelcom no va bé. I parlo de França com podria parlar de l'Estat espanyol. L'únic que allà els sindicats els tenen més ben posats, sembla.

Es pot saber qui representa Sarkozy, quan, en realitat, la gran majoria de la població francesa està contra de la reforma que vol fer?

No n'hi ha prou amb anar a votar cada 4 anys i escollir un suposat representant, perquè això no garanteix una democràcia real. Si entenem la democràcia com un sistema polític on el poder de decisió estigui situat en els i les ciutadanes.

Que no ens enganyin amb democràcies fictícies.

Hem d'apostar per una democràcia directa, descentralitzada per barris i vil·les, on s'escolti la veu del ciutadà de forma propera i entenedora. On les decisions siguin preses en conjunt, amb diversitat d'opinions i visions, amb dret a opinar i votar.

Per cert, parlant d'això, la CUP de Barcelona el dia 6 de novembre enceta el procés participatiu per a elaborar el programa electoral per a les properes eleccions municipals. L'exemple d'una política diferent.

Independentistes hipòcrites

2010-10-18T22:17:00.005+02:00

Quedi clar de bon començament que ni comparteixo ni em semblen encertades les estratègies que estan duent a terme tant Reagrupament com Solidaritat. No crec que sigui necessari, ni bo, unir-nos tots els independentistes sota unes sigles concretes i deixem de banda tot el programa econòmic i social que puguem tenir. No crec que la qüestió nacional hagi de tapar i fer oblidar la qüestió social.

Però bé, tant Reagrupament com Solidaritat, s'han ventat durant els últims mesos de reunir el vot independentista de forma transversal i, alhora, d'aportar una regeneració democràtica a la política catalana. Molt bones paraules, molt bons propòsits.

Perdoneu-me que me'n rigui d'això últim, lo de la regeneració democràtica.

Mentre que aproximadament el 90% de la militància d'aquests dos partits, (no oblidem que els militants són els subjectes que articulen la democràcia) aposta per la unificació de les dues candidatures, els líders de les formacions, que no paren d'apuntar-se a regeneracions democràtiques i històries vàries, fan cas omís d'aquestes reivindicacions.

Ja em perdonareu, però això de democràtic no en té res. Bé, i ben mirat, la unificació del vot independentista tampoc l'han aconseguit. Per tant, ni unificació independentista, ni regeneració democràtica, llavors què volen aportar-nos, senyors?

No ho sé, tant Laporta i tant Carretero em cansa. Sobretot quan m'adono que l'únic que venen és fum.

Les llengües en la globalització i el món 2.0

2010-10-13T15:16:00.004+02:00

Interessant conferència de Vicent Pardal sobre "Les llengües en la globalització" dins del projecte Gipuzkoa 2.0 de la Diputació de Guipúscoa. Dóna les claus per adaptar-se a aquest món 2.0. Ens argumenta la importància que tota llengua aspiri a ser una llengua global. Aquest fet s'aconsegueix des de les noves tecnologies, malgrat això ens recorda que no s'ha de deixar de banda el porta a porta i l'ús de la llengua al carrer, car una llengua sense ús social és una llengua morta.

Qui ens havia de dir que l'islandès, amb 300.000 parlants, té l'índex més gran de digitalització mundial i la que millor està preparada per al món digital. La llengua catalana a Internet i el món digital està bastant ben posicionada al ser una de les 40 "llengües google" i la gran comunitat catalana darrere (en blocs, webs, .cat, viquipèdia). Tanmateix, també cal recordar que per culpa del cercador google sovint es primen webs d'altres llengües per sobre del que podria ser la teva llengua materna; malgrat aquest efecte és pot minimitzar i combatre'l, configurant-te'l i navegant en català.

Volem viure plenament en català!

Extret del bloc de'n Vicent Pardal "Les llengües en la globalització".

Ensorrem les seves mentides

2010-10-02T17:52:00.003+02:00

Els polítics porten dos dies argumentant la violència dels cossos policials, durant la jornada de vaga del dimecres, dient que només ho fan per evitar i prohibir les actituds violentes dels vaguistes i manifestants.

He trobat un vídeo que desmenteix aquesta mentida que ens volen vendre. Un vídeo que mostra les imatges de les càrregues policials a la ciutat de València durant el dimecres passat.

Que no ens enganyin.

Espai públic? Sí, però de debò!

2010-10-02T15:12:00.006+02:00

Un canvi de model. Això és el que molts reclamem per al nostre món. Però també per a la nosta ciutat. O almenys això penso jo. Un canvi de model, on el ciutadà sigui l'eix vertebrador al voltant del qual, la ciutat giri. Una ciutat adatapada a la persona que hi viu, i fomentant la convivència entre ciutadans i ciutadanes, fomentant la interacció entre els individus, lluny de l'actual model d'atomització i privatització que vivim.

En aquest context, demanem un espai públic per a les persones. Un espai públic que sigui el que el seu nom indica: públic. De les persones. Potser les reclames polítiques i socials de la no privatització de l'espai públic, la socialització dels espais, no s'entenen des de la majoria de sector de la societat. Però en el fons no estem demamant res de l'altre món.

Avui, he anat amb uns amics a una instal·lació esportiva, oberta a tothom, que hi ha prop de Gràcia, érem unes 30-40 persones gaudint plegats d'uns partits de futbol, un bon matí de dissabte. Catalans i extrangers, petits i grans, tots iguals, sense cap condició d'admissió.

Això, pot ser un exemple del que volem. Que el que és de tots, sigui de tots i per a tots.

Volem instal·lacions esportives obertes a tothom, volem poder gaudir de la cultura al carrer (perquè no se li poden posar traves a la cultura), volem poder fer assemblees al carrer, volem poder gaudir d'un vespre amb els amics asseguts a una plaça o un parc, volem acabar amb les traves legals per poder fer les nostres festes al carrer, volem fer actes a les places i carrers de les nostres vil·les, volem que l'espai públic no es privatitzi per a usar-lo uns pocs, volem un espai públic obert als ciutadans tot el dia (no com la Plaça de les Dones del 36, a Gràcia)...

En definitiva, volem que el que és nostre sigui, realment, per a nosaltres. I quan dic nosaltres no hi poso límits, no hi poso noms, no hi poso sigles. Tots.

Autogestionar l'espai públic, que siguin les persones que decideixin què fer-hi i què no fer-hi al nostre espai. Això, és el que volem.

29-S: Frases cèlebres (V)

2010-10-02T13:43:00.005+02:00

Crec que a gran part de l'opinió pública se'ls ha oblidat el que és una vaga i l'objectiu que persegueixen els vaguistes:

"Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions."

Francesc Layret i Foix (1880-1920)

-------------

No hi ha fruits sense sacrifici i lluita. Si no hi ha aquesta predisposició més val no fer res.

"Sense lluita no hi ha progrés. Aquells que diuen estar a favor de la llibertat però menyspreen l'agitació política són persones que volen collir sense haver sembrat, volen la pluja sense el llamp i el tro, volen l'oceà sense l'horrible estrèpit de les seves cabaloses aigües. "

Frederick Douglass (1818-1895)

Cites extretes de l'article del bloc de la Sàpiens "Vaga general, un moment històric" de Jose Manuel Rúa.

29 - S: Per la seva seguretat

2010-09-30T18:55:00.007+02:00

Des del novembre del 2008, totes les divisions dels mossos d'esquadra, com els antiavalots, estan obligats a dur el número d'identitat professional a la banda dreta dels seus uniformes, excepte, en el seu uniforme de gala. Tanmateix, això no es compleix mai i per cada 1 que el duu, 100 no el duen. En el cas dels antiavalots és missió impossible trobar-ne, perquè tots se'l treuen abans de sortir a fer allò que els fa trempar, que es carregar. Ahir no va ser cap excepció i després de fer-nos companyia com a gossos que són durant tot el piquet informatiu pels carrers de Barcelona, no va haver forma de veure'n cap ni un amb l'identificador visible.

Ells ens acusen d'infringir la llei però ells són els primers en no complir-la.

Ells tenen la potestat d'identificar-nos quan els plagui, però nosaltres no ho podem fer al infringir ells la llei. Si els hi demanes, se'n riuen de tu.

Ells poden auxiliar els seus companys, però quan un estudiant jeu a terra pels pals de la brutalitat policial se'ns aparta a cops de porra.

Ells també provoquen, però després se'ns acusa de ser els únics provocadors.

Ells ens poden denunciar, però nosaltres no podem diferenciar als mercenaris amb casc, porres i escut.

Però la resposta és fàcil, el vestit de gala dels antiavalots és l'uniforme amb el que es senten més còmodes, amb aquell que carreguen carreguen contra estudiants, okupes i classe obrera. I tal com diu la cançó d'Igitaia: "les osties us fan trempar, la sang us la posa dura i arribeu al orgasme total, quan practiqueu la tortura".

Tancat per vaga!

2010-09-29T00:03:00.002+02:00

Avui, aquest blog fa vaga. Demà tornarem amb més lluita bloguil.

Salut i revolució!

Rere la cortina

2010-09-28T20:21:00.005+02:00

Tothom diu que els polítics són uns mentiders i que no es mereixen ser votats, però al final guanyen els de sempre.

Tothom diu que els bancs són uns lladres, que no fan més que robar als ciutadans. Però tothom té la seva llibreta al banc.

Tothom crida que els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) no representen els treballadors i que venen els seus interessos al millor postor. Però, a Catalunya, el 90% dels treballadors, que ho estan, estan afiliats a aquests dos sindicats.

Tothom clama al cel contra les reformes socials aplicades per Zapatero. Però després tots cauen al seu "voto útil".

Tothom sap que les reformes venen imposades des de la Unió Europea. Però quan dius que la solució seria sortir-ne, et titllen d'antisistema.

Tothom enten que la reforma laboral és un atac als treballadors. Però busquen mil i una excuses per demà no fer vaga.

Tothom voldria que el dret a l'habitatge fós un dret real i palpable. Però a la que poden, treuen benefici propi amb l'habitatge.

Tothom es queixa que la classe política està allunyada de la ciutadania. Però quan hi ha exemples de democràcia real, hi van els quatre de sempre.

Tothom es queixa del preu del transport públic a Barcelona. Però a la manifestació de gener no vam arribar ni a les 2000 persones.

Tothom parla, parla i parla. Però a l'hora de la veritat, ningú es mou del seu lloc. Fàcil i gratuït és obrir la boca per protestar. Parlar, parlar i parlar; actuar? Els antisistema de sempre, oi?

Okupen un edifici per a promoure la vaga del 29-S

2010-09-27T10:00:00.000+02:00

Brutal l'acció d'ahir dels de l'Assemblea de Barcelona! No podia imaginar millor manera de promoure la vaga del proper dimecres!

Al final de la manifestació convocada per aquella tarda, es va okupar l'antic edifici del Banco de Crédito Español, situat al bell mig de la Plaça Catalunya. Un nou espai alliberat que vol esdevenir el centre logísitic de la dinamització de la vaga del 29-S.

Ho estem aconseguint, estem començant a donar-li la volta a aquesta vaga, estem fent-la nostra. I l'edfici okupat en plena Plaça Catalunya és una de les millors maneres de deixar-se veure i deixar clar què es vol i què es reivindica. Que tothom vegi que volem una vaga dels treballadors, no dels 2 sindicats que firmen els acords amb el Govern.

Un 10 per l'acció! Sí, senyor!

En català a Kobenhavn!

2010-09-26T21:33:00.004+02:00

Arribar a l'aeroport de Kobenhavn (Copenhagen), anar cap a una de les màquines d'auto-check in per a imprimir els bitllets del vol de tornada a casa, i trobar-te amb aquesta imatge no té preu. De debò que no té preu!

Em trec el barret davant de SAS (Scandinavian Airlines System) per utilitzar el català. Me'l trec!

Espero que dintre d'uns anyets aquesta imatge no em sorprengui gens ;) Bé, ja posats, que el meu bitllet tingui com a destinació: Barcelona (Catalunya), no?

Ah, per cert, si canviaves la companyia i triaves Iberia (que és espanyola, sí), no et donava l'opció del català... Ben estrany, no? Amb la patxoca que fa la senyera allà enmig!

El socialisme del segle XXI, reflexionem-hi (I)

2010-09-22T10:00:00.002+02:00

Aquests dies m'estic llegint el llibre "El socialisme del segle XXI" d'Heinz Dieterich. Un llibre prou interessant que intenta posar les bases del que hauria de ser la transició des de l'actual sistema capitalista cap a un nou sistema socialista. Tot això, basant-se en l'experiència que s'està visquent a Veneçuela.

El capítol més interessant d'aquest llibre es titula: "El socialisme del segle XXI en preguntes i respostes". En aquest capítol l'autor intenta desenvolupar els principals eixos del que hauria de ser la readequació del socialisme al nou segle, en un format interessant de pregunta-resposta.

Aniré comentant fragments d'aquest llibre que em puguin semblar interessants, per fomentar una mica de visió crítica i reflexió (i qui sap si fer-ne d'aquest bloc un espai petit de reflexió entre els pocs lectors que tenim ;)).

Una d'aquestes preguntes - resposta que em va semblar remarcable és aquesta:

"22. L'equivalència: garantia de justícia econòmica?

(...) La segona reflexió fa referència al problema del treball simple i treball complex. Marx entenia per treball complex un treball que requeria major coneixement productiu i educació formal que un treball simple. Seria vàlid per al treball d'un enginyer comparat amb el d'un tècnic. En els països del socialisme històric es tracta de resoldre aquest problema i es paga pel treball complex més que pel senzill, posem 1.000 dòlars per tècnic i 1.300 per l'enginyer. Una solució d'aquest tipus seria inevitable també per al socialisme del segle XXI en les seves primeres fases.

(...) Aquesta diferència d'ingrés d'un director de banc i la persona de la neteja del banc, la justifiquen am la seva major preparació (estudis) i aquesta suposada capacitat en el treball. Recentment, un alt funcionari veneçolà va dir que com era possible demanar que un neurocirurgià guanyés el mateix per 40 hores de trebal que una persona encarregada de la neteja. Doncs sí, és possible, i no només possible sinó raonable, si tenim present que a part de la formació professional, hi ha altres característiques a tenir present com la perillositat, la responsabilitat, la duresa del treball i la utilitat per a la societat.

Suposem que a Caracas hi ha 50 neurocirurgians que salven uns centenars de vides cada any amb les seves intervencions; però quantes vides salven el personal de neteja a Caracas anualment, en impedir amb el seu dur i perillós treball amb materials tòxics i patògens que hi hagi epidèmies a la ciutat? O, per què un docent universitari ha de guanyar més diners que un miner que arrisca la seva vida tots els dies de la seva vida en una feina extremadament dura i perillosa en el trenc? (...)"

És evident que millora la situació actual de distribució de sous, on uns guanyen més del que mereixen i altres menys del que haurien de rebre, però, és realment una retribució justa aquest model que proposa l'autor? Es pot basar un sou només tenint en compte el nombre d'hores necessitades per a fer el treball? No hem de tenir en compte la formació anterior, necessària per accedir a la feina retribuïda? Seria possible que els treballadors acceptessin aquest model avui en dia?

Reflexionem-hi!

"Salvados" no podrà anar a Veneçuela

2010-09-21T14:07:00.003+02:00

Perquè cal dir-ho tot.

No m'amagaré d'estar totalment a favor del canvi que s'està duent a terme a Veneçuela, sóc el primer en dir-ho ben alt. I seré el primer que denunciarà les campanyes d'intoxicació i desprestigi de la revolució bolivariana, sobretot aquí a l'Estat espanyol.

Però també cal denunciar, i així ho faré, totes les actituds denunciables del govern veneçolà. I avui m'he trobat amb aquesta notícia.

En resum, que el Follonero volia gravar un programa de "Salvados" a Veneçuela, i se li ha denegat l'entrada amb l'argument de la necessitat d'un visat, que des del primer moment els van dir que no era necessari.

Desconec com funcionen els tràmits que calen fer per a gravar un programa a Veneçuela, però segons explica la productora "El Terrat", tot indica que, o bé hi ha hagut un malentès, o que al Govern veneçolà no li interessava que "Salvados" gravés al seu territori.

Espero que tot acabi bé, i "Salvados" pugui anar a gravar a Veneçuela perfectament.

Sinó, compte senyor Chávez, no sigui que estiguem traint els principis de la Revolució. I això, és totalment denunciable.

Reutlització de diaris i revistes al metro

2010-09-21T13:23:00.002+02:00

A vegades, fins i tot a TMB tenen bones idees :)

No valen excuses, el 29-S a la vaga!

2010-09-20T23:55:00.003+02:00

Sí, jo també penso que els sindicats majoritaris han deixat d'actuar per les treballadores.

Sí, jo també crec que els sindicats s'han convertit en una institució més de l'aparell polític de l'Estat. Sí, crec que han perdut aquell caràcter reivindicatiu que havien de tenir.
També crec que s'han allunyat del que hauria de ser el seu lloc, prop de la classe treballadora.
Crec, també, que el fet de rebre importants subvencions del Govern els hi treu credibilitat.
Que repetides vegades han venut els interessos de la classe treballadora al més bon postor, també ho penso.
Que han fet aquesta vaga general tard, i per netejar la seva imatge de cara enfora, sí, també.

Però la vaga del dia 29-S va més enllà. Hem de mirar més enllà dels sindicats., és la classe treballadora la que ha de sortir al carrer, la que ha de prendre els carrers per reclamar el que ha de ser seu. Hem de valorar i encarar aquesta vaga com un pols treballador-Estat, democràcia participativa-decret, treballadors-patronal, drets socials-injustícia social, justícia social-abús del capital...

Hem de ser capaços d'actuar a banda d'UGT i CCOO. Hem d'aconseguir autogestionar una lluita contra la reforma laboral, contra les retallades, contra la injustícia socials i laboral. Hem de ser capaços i apostar per fer-ho.

No valen excuses. Tenim l'alternativa de canviar-ho, de donar-li la volta. Podem i volem ser els protagonistes d'aquesta vaga general. Podem tombar la reforma laboral, si és el que volem. Només cal sacrifici i actitud.

Fem de la vaga general, el primer punt d'un calendari. Un calendari de les treballadores i per a les treballadores.

Un calendari anticapitalista.

Té collons la cosa

2010-09-20T19:28:00.004+02:00

Fa uns dies, el Govern aprovava una llei que pretenia regular el nivell de català dels professors universitaris que demanessin plaça fixa a alguna de les universitats catalanes arreu del principat. Una mesura que equiparava legalment la situació del català i castellà a la universitat.

Ho feia enmig d'un clima d'agressions a la llengua, que va tenir el seu punt àlgid amb la sentència de l'Estatut. I, com no podia ser d'altra forma, les veus espanyolistes i conformistes van osar el crit al cel contra aquest atac a la llibertat personal, a que no ells no farien cap examen, etc etc etc.

Doncs avui, senyors, a la universitat, tot just començar la classe que em tocava, el professor se'ns ha comentat el següent:

"Com ja passa a vegades a la universitat, aquest quatrimestre tenim en aquest grup a un alumne alemany i m'ha demanat si podria, d'avui en endavant, fer la classe en castellà per a que pugui entendre bé el que explico. Per tant, a partir d'avui, farem la classe en castellà."

Instantàniament, se m'han anat formulant preguntes al cap.

Si jo vaig a Alemanya d'Erasmus, no tinc el deure d'aprendre l'alemany, ni que sigui per entendre el que em diuen?
Si jo anés a la Catalunya Nord a la universitat i demanés al professor que m'imparteixi la classe en català, ho faria o passaria de mi?
Té dret un sol estudiant a canviar l'idioma de tota una classe sencera?
No sabia, aquest alumne, que venia a un país que té llengua pròpia ique, per tant, ha d'aprendre per anar a la universitat en condicions?
He d'aguantar tota una assignatura en castellà perquè un noi alemany no li dóna la gana d'aprendre el català?
A un professor que imparteixi en castellà les seves classes, podria dir-li que no entenc el castellà i que es passés al català? No em prendrien per un separatista i poc considerat amb la resta de l'alumnat?
No lloaven tant la llibertat de càtedra els professors universitaris? Per què canvien de llengua per un sol alumne, llavors?

Perdoneu, però jo ja no entenc res. O potser entenc massa, vés a saber.

Ah, i jo em canviaré de grup, és clar. A la universitat, en català!

29-S, vaga general? Vegem-ho!

2010-09-15T23:15:00.002+02:00

Contra les agressions del capital, el 29-S VAGA GENERAL!

La CUP a l'Ajuntament de Barcelona

2010-09-15T22:45:00.002+02:00

La CUP de Barcelona es presentarà a les eleccions municipals de l'any vinent. Aquesta va ser l'excel·lent notícia que van donar els membres de la candidatura de la capital catalana la setmana passada. L'aposta per un model de ciutat alternatiu, lluny de la ciutat-aparador que és ara, optarà a entrar a l'Ajuntament a les eleccions de l'any que ve.

La fita és ben complicada, no ens enganyarem, ja que fan falta un 5% dels vots per entrar al consistori, xifra que suposa un gran nombre de sufragis, i és ara quan cal treballar per a extendre l'aposta de la CUP a totes les barcelonines, i fer-ne partíceps d'elles.

En els propers mesos, la CUP de Barcelona durà a terme l'elaboració del seu programa marc propi per a les eleccions de l'any que ve. Un procés d'elaboració obert a tots els ciutadans que vulguin col·laborar-hi, de manera horitzontal i participativa.

Ja han sortit els primers cants de sirena per part de membres del consistori, en concret, d'ERC. Unes propostes que ja han estat rebutjades per part de la CUP, ja que creuen que ERC és còmplice del model de ciutat actual, al qual la CUP s'hi oposa frontalment.

És molta la feina a fer d'aquí al 22 de maig, dia de les eleccions. Però una cosa és ben clara: jo podré votar convençut.

Amunt la CUP de Barcelona!

Passos per a un procés irreversible!

2010-09-06T13:56:00.003+02:00

Ja fa unes setmanes, una declaració d'ETA sacsejava el panorama polític i social basc, així com el panorama polític de l'Estat espanyol. I és que l'organització armada declarava un alto-el-foc indefinit.

Una declaració emmarcada clarament, dins del procés iniciat ja fa gairebé un any per l'esquerra abertzale amb la declaració d'Alsasua, la declaració de Brusel·les i ratificades, ambdues, en l'acord estratègic entre l'esquerra abertzale i EA. Un procés obert a altres formacions i àmbits socials i sindicals, que preté obrir un procés democràtic per a Euskal Herria.

Les reaccions a la declaració d'alto-el-foc no es van fer esperar. I la majoria d'elles, com no podia ser d'altra manera, intentaven restar importància a la decisió de l'organització i remarcaven que allò no tenia cap mena de validesa. D'altra banda, sectors abertzales i, alhora, sectors de la comunitat internacional, no s'estaven de remarcar la importància d'aquesta decisió, que obre un nou escenari polític al País Basc.

Ara per ara, les coses estan clares. Com ja van dir en declaracions els portaveus de l'esquerra abertzale, la pilota és al terrat de l'Estat espanyol i encara no ha mogut un dit que favoreixi la resolució del conflicte i que obri un nou procés de diàleg.

Lluny d'això, com vam poder llegir ahir als diaris, continuen amb la seva política repressiva i agressiva contra tots els sectors abertzales. O com, el passat cap de setmana, l'Audiència Nacional va prohibir la manifestació pels drets civils i polítics bascs.

Sóc optimista, sí. El procés ja no té marxa enrere. Allò que començava fa un any com a un procés en potència, poc a poc, pas a pas, està passant a ser real. Els passos per ara els han donat només els d'una banda de la taula. L'altra segueix intentant treure partit del mateix pastís de sempre.

I malgrat tot, malgrat tot guanyarem!

Gràcia Decideix, seguim seguim!

2010-09-01T23:20:00.004+02:00

Amunt Gràcia Decideix, que ja falta menys, després de les vacances a tornar a la feina!

Cap a la unificació del jovent revolucionari

2010-09-01T22:53:00.003+02:00

La diada s'apropa i aquest any, davant del recull de cartells, convocatòries i manifestacions, m'he endut una grata sorpresa, en veure aquest cartell d'aquí dalt.

Per fi, sembla que està cada cop més a prop l'unificació del jovent de l'esquerra independentista. Personalment, sempre he vist una estupidesa la divisió que hi havia en l'àmbit juvenil de l'independentisme revolucionari, quan, en realitat, les actuacions, les reclamacions i els objectius eren, sinó totalment, majoritàriament compartits.

Cal doncs que el procés d'unificació segueixi l'exemple del jovent de Manresa on l'AJM-CAJEI i la local de Maulets van unificar-se sota les sigles de Jovent de l'Esquerra Independentista (JEI). Cal prendre aquesta direcció, i estic segur que els contactes i el treball va en aquesta direcció.

Amb la unificació de les dues organitzacions de l'esquerra independentista amb un referent juvenil clar, únic, amb més capacitat de convocatòria i em més força i presència.

Esperem que la convocatòria de la diada conjunta d'enguany sigui el primer pas per aquesta , almenys per mi, desitjada unificació.

Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català

2010-08-19T16:46:00.003+02:00

Nova estocada espanyolista al nostre país. L'enèssim atac ara va dirigit a la llengua catalana, en concret, a l'ús d'aquesta com a llengua d'acollida pels nouvinguts. La Defensora del Poble ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat (crec que podrien declarar els recursos d'inconstitucionalitat com a bé d'interès nacional, per les vegades que l'útilitzen) contra la Llei d'acollida de Catalunya. En particular, contra l'article 9 de la norma que determina que ha de ser el català la llengua usada en les activitats per als nouvinguts al nostre país.

I és que el titular d'ahir de la notícia a l'Avui deixava ben clar l'esperit anticatalà i espanyolista que destil·la aquest recurs presentat pel Defensor del Poble (té gràcia el nom), deia: "Cava del Llano: "La definició del català com a llengua pròpia, no en justifica l'ús preferent" ".

No sorprèn, amb tot això, descobrir quins són els orígens d'aquesta senyora i quin va ser el seu passat familiar.

Resulta doncs que en aquest Estat que vivim, quan en un nació existeix una llengua centenària, que és la que utilitzen majoritàriament els seus habitants, que té una tradició literària i cultural molt marcada, en definitiva té una llengua pròpia, figura que els que han de venir-hi de fora han d'aprendre una altra? Tornem com sempre al mateix de sempre, per desgràcia.

Tenim una llengua que s'està morint a causa d'un bilingüisme fals, que sempre favoreix, com en tot en aquesta vida, als més forts. Si no podem ni prioritzar la nostra llengua, la llengua catalana, davant d'altres estrangeres (no ho oblidem!), què ens queda?

Una vegada un va dir: "Ens la volen acorralar al reducte folklòric" i és que així és. No s'aturaran fins aconseguir ofegar el català, fins que vegin tota la Península monolíngüe (o no estan fent ja el mateix a Euskal Herria?). No podem tolerar (i espero que els polítics no ho facin) un nou atac tan flagrant cap als nostres drets com a poble.

L'opressió cap a la nostra llengua continua i continuarà, fins que no aconseguim un país lliure. On la nostra llengua, la llengua del meus pares, avis, besavis i rebesavis, ha de ser i sigui respectada com el que és: la llengua pròpia dels Països Catalans.

Gràcia decideix estrena web!

2010-08-13T10:00:00.000+02:00

Doncs sí! Gràcia decideix ha remodelat el web per començar les Festes de Gràcia amb bon peu. Com es pot veure hi ha hagut un salt qualitatiu en qüestió estètica que donen una nova cara a la plataforma. Les millores més remarcables del nou web són el nou apartat de notícies locals en portada, el poder seguir el nombre d'adhesions a temps real de la plataforma, la facilitat de poder-te adherir a la plataforma, el major relleu dels diferents canals de comunicació i difusió que disposa Gràcia decideix per acostar la consulta al gracienc (Facebook, Twitter, Flickr, Youtube), l'apartat per aportar noves idees a GD, la disponibilitat del web als diferents idiomes, entre d'altres. Déu fer una setmana i escaig, que GD llançava una aplicació per adherir-se des de la xarxa social Facebook a la plataforma, demostrant aquest desig de proximitat a la realitat social de les noves tecnologies.

Tot i així, esperem que no perdin de vista que la batalla real d'acostar la consulta al gracienc es troba al carrer, al plaça a plaça, al porta a porta; si es perd de vista aquesta via, el fracàs és assegurat. Una mostra de bones pràctiques serà la participació de GD a la Festa Major de Gràcia que tindrà un estand informatiu i marxandatge a Plaça Joanic durant totes les tardes-vespres mentre duri la festa. I no només això, s'encarregaran d'organitzar els actes de la plaça en un dels dies forts de Festes (divendres, 20 d'agost) amb un sopar popular que intentarem assistir-hi.

Lamento malgrat això, aquest ús i abús del taronja en tot, color identificador de la Coordinadora Nacional per les consultes, i que n'estava tan impregnat Barcelona decideix. Crec que aquesta unificació i absorció em fa entreveure una mica de dissolució de Gràcia decideix en BD. Cal recordar que BD va tenir un inici i segueix tenint un amiguisme (sectarisme), partidisme proper a ERC (encara que n'hagin sortit alguns cap a Solidaritat Catalana) i secretisme, que detesto. Encara estan a temps de rectificar i els

Finalment, acabaré felicitant a les 35 entitats gracienques adherides (entre elles algunes de les cabdals del districte), als 292 voluntaris i a les 698 persones adherides a Gràcia decideix que han fet un pas valent endavant i intentaran tenyir amb els colors de la democràcia (que Espanya ens priva) la nostra Vila.

Salut i bones Festes graciencs!

Frases cèlebres (IV)

2010-08-11T23:47:00.003+02:00

Avui fa 3 anys de la mort de Lluís Maria Xirinacs i el recordarem avui amb algunes de les seves frases cèl·lebres:

"Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya."

Lluís Maria Xirinacs

"Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers."

Lluís Maria Xirinacs

"Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Lluís Maria Xirinacs

Ha quedat clar, CiU, ha quedat clar

2010-08-11T12:38:00.003+02:00

CiU diu que no és independentista. Finalment han deixat de jugar a la puta i la Ramoneta i já s’han posicionat, amb ells que ningú esperi la independencia. Ep, però de momento, diuen. Es veu que encara no és el moment de ser independentista.

Jo, no puc arribar a entendre’ls. Quan els preguntes un per un, molts et diuen que sí que són independentistas, però quan s’uneixen es veu que perden el nord.

No entenc com un independentista català pot arribar a pactar amb el PP o el PSOE quan així els interessa. Perdoneu-me, però això no és ser independentista. Això és anar de guai per la vida i acabar baixant-se els pantalons davant els espanyols de sempre.

Tampoc entenc com volen portar-nos a la independência, d’aquí a uns anys, com diuen. Deuen pensar que si primer aconseguim el concert econòmic i anem guanyat més competències, un dia, de cop i volta, podrem demanar la independência a Madrid i ens la donaran. Permeteu-me que ho dubti. En un moment on l’auge independentista el reconeixen fins i tot, els nacionalistes espanyols, estan desaprofitan l’oportunitat única d’apostar clarament per l’autodeterminació.

Potser hi té alguna cosa a veure que faltin ben pocs mesos per les eleccions catalanes i vulguin tenir l’electorat (complet) content. I és clar, “dret a decidir” és l’expressió perfecta per acontentar-los a tots. Als que volen més, els prometen una mica. I als que no ho volen, no s’estiren del tot en les promeses. Chapeau! Una feina perfecta.

També em fa gràcia quan admeten i afirmen que la independència s'ha de negociar amb els espanyols. De debò sou tan ingenus de creure que us la donaran ells, quan el senyor Zapatero sortí fa poc a dir que les quotes d'autogovern de Catalunya havien arribat, ja, al seu màxim exponent? O no teniu ni idea de política o és que realment no voleu el que dieu.

Tan de bo guanyeu les eleccions i estigueu contents, que quan desperteu del vostre son autonomista, nosaltres ja fa temps que haurem fet la feina.

Sóc pobre i no envejo la vida del ric!

2010-08-10T18:40:00.003+02:00

“Prefereixes ser un país pobre o un capdavanter europeu?”

Aquest va ser l’argument que em va esgrimir un amic mentre reflexionàvem sobre polítiques socials i alternatives al sistema actual. És clar, ell defenia l’actual marc de relacions econòmiques i socials i jo, l’oposat.

I és que, per suposat, jo no vull un país pobre, jo vull un país just. “Però això comporta que molts hi perdin” em deia. Doncs sí. El que jo defenso farà caure a molts del seu núvol, del seu tron. Perquè no hi haurà justícia social sense que els forts d’ara hi perdin i els pobres d’ara hi guanyin. En un símil físic, l’energia ni es crea ni es destrueix, per tant als que els sobra energia i en tenen massa se’ls ha de prendre en virtut dels que no en tenen gens.

Però què passa? Ens hem parat a pensar una mica en això? És una catàstrofe mundial fer aquest canvi de mentalitat?

L’altre dia per la televisió sortien imatges de les barraques d’un país sud-americà, no recordo quin, i la gent que hi vivia. No tenien diners,però tots somreien. Igual que el somriure que et brinden els nens de l’Àfrica quan surten a la càmera. No tenen ni dos zeros en cap banc del país, però viuen tan feliços.

Què som en el fons? Persones o un compte corrent al banc? Prevalen les relacions humanes o les econòmiques? “Tanto eres, tanto vales” deia una cançó… Preval el dret a un sostre o el benefici que se’n tregui d’aquest “dret”?

Per tant, realment què hi perdem en aquest canvi de pensament? Que si ets president cobris igual que el treballador nou? Sí. Que els beneficis del banc no vagi a les butxaques d’una minoria i sigui benefici de tots? Sí. Que no es pugui especular amb el dret a viure? Sí. I tants altres canvis que volem molts.

A vegades oblido que els diners van néixer per substituir la permuta. Potser no estaria malament que durant uns dies, tornéssim a aquelles èpoques, i recordar que hi ha vida més enllà dels diners.

Vull un país on la riquesa no es mesuri amb el nombre de bancs que hi ha al territori, ni pel nombre de ceros que es té a la targeta de crèdit, ni pel % d’IVA, ni per la pujada de l’IPC, ni pel nombre de brillants als anells de les dones… Vull una riquesa social, on l’excel·lent sigui una societat justa i equitativa, de tots i per a tots.

De petit, a l'escola cantàvem: "sóc pobre i no envejo la vida del ric". Aprenem-ne una mica doncs.

Units sí, unificats no

2010-07-30T12:26:00.003+02:00

L'èxit de la manifestació del 10 de juliol i el seu marcat i majoritari to independentista, ha servit com a catalitzador per a l'aparició i la creació de tota mena de coalicions i partits polítics de caire i voluntat independentista, amb la intenció de canalitzar tots els vots independentistes a les properes eleccions catalanes (per cert, diuen que el 24 d'octubre).

Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana, Suma Independència, Conferència Nacional del Sobiranisme, Reagrupament, Pàtria i Dignitat... Carretero, Laporta, Uriel Bertran, López Tena, Espot, Candela... Els noms són múltiples i diversos, les intencions les mateixes, les posicions properes, però cadascú per la seva banda i fins el moment, sembla que no es posaran pas d'acord.

Però, personalment, crec que totes elles, o la gran majoria, equivocades.

Estem d'acord que cal canalitzar la voluntat del poble català cap a una ruptura amb l'Estat espanyol, sí. Però això ha de portar a renunciar a tota la ideologia pròpia en temes que no siguin el sentit nacional?

Posem el cas que Solidaritat Catalana s'acaba presentant com a candidatura transversal i unificadora, però no aconsegueix la majoria parlamentària necessària per a dur a terme el seu objectiu: la proclamació unilateral d'independència. Què farà durant els 4 anys de legislatura? Quines seran les seves polítiques socials i econòmiques? Com es posicionaran al llarg dels 4 anys de legislatura?

Durant la manifestació massiva del 10-J vaig poder veure una pancarta que, molt intel·ligentment deia: Units sí, unificats no! I crec que és el resum de la reflexió que volia fer.

Estem d'acord que cal unitat entre els independentistes, ja que sense unitat no s'aconseguirà res. Però cal que anem tots sota les mateixes sigles?

Cal, estem tots d'acord, una renovació del panorama polític, i la societat catalana necessita un partit que, des del centre-dreta, orfe d'opció nacionalista clara, canalitzi el vot independentista d'aquest sector.
Però quin problema hi hauria si els sectors nacionalistes de centre-dreta (representats pel proper partit de Laporta, per exemple), els sectors independentistes social-demòcrates (ERC) i els sectors independentistes d'esquerres (CUP) engeguessin un treball conjunt per aconseguir l'alliberament nacional?

Amb voluntat política, i sense ganes de lideratges i personalismes, no ens calen candidatures unificadores. Ens cal tenir les coses clares i ganes de treballar colze a colze cap a un objectiu comú.

I finalment, PROU!!

2010-07-30T11:40:00.003+02:00

Després d'un petit, o no tant, perpiple examenil-vacacional, ja tornem a ser per aquí. Per continuar comentant la situació del nostre país, que últimament, com ja és sabut, està força calenta.

I què millor que tornar amb una victòria. Una GRAN victòria. I és que s'han acabat per sempre més les corrides de toros a Catalunya.

Sí, senyors, després de mesos i mesos d'espera i treball, hem aconseguit el que ens vam proposar des del primer dia: que aquesta barbàrie acabés, com a mínim, a les nostres contrades, i ho hem aconseguit.

Fa gairebé un any i mig que va començar el procés de la ILP. Una ILP que havia d'eliminar l'excepció dels braus, a la llei contra el maltracte animal. Eliminar, en definitiva, la crueltat que es donava a les places de toros del nostre país (la Monumental, vaja). I així va començar tot. Recollida de signatures durant mesos i mesos.

Finalment, 180.000 firmes, i en necessitàvem 50.000! No era això una mostra que la societat catalana no està amb la "fiesta nacional"? Després de les signatures ja estava tot engegat, ja no tenia aturador. Només faltava esperar, i pregar, per a que els diputats estiguessin a l'alçada de la societat catalana. I per sort, no van fallar.

Majoria absoluta contra la tortura, contra la barbàrie, contra el maltracte, contra l'asssassinat. Una majoria que seria esperada a tots els racons del món, menys a l'Estat espanyol, on s'entesten en perpetuar una tradició cruel i sanginària.

Ara, però, el món és més just amb els animals. Una mica més just. Encara queda molta feina per fer, sí. Però els catalans hem aconseguit contribuir, a donar el nostre granet de sorra per la justícia animal i el respecte cap els animals.

Avui, el nostre país és més just amb els animals, que ja tocava, coi!

Tirem pel dret, INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

2010-07-09T22:55:00.003+02:00

Llegeixo els principals punts de l'Estatut reinterpretats pel totpoderós TC, i ho tinc més clar que mai. Només hi ha una sortida digna a aquesta situació i es diu independència.

Només falta una empenta, un últim esforç, els últims metres i ja ho tindrem a la mà! Som majoria, ja en som. Gràcies a l'Estatut que no volíem ja llavors, ara som majoria. Poden dir el que vulguin els polítics de fireta que tenim, que parlin, que nosaltres ja ho tenim tots clar. Som majoria. Només queda plasmar-la, al carrer, a les vil·les, als ajuntaments, a casa. Però el més difícil ja està fet.

Us explotarà a les mans tants anys d'opressió. Us explotarà i ja no podreu dir res més.

Perquè ja no serem vostres, serem lliures!

Frases cèlebres (III)

2010-06-15T13:41:00.002+02:00

"No només s'ha de mesurar la fortalesa d'ETA pel nombre de comandos operatius que disposa sinó pel nombre de referèndums d'autodeterminació que s'han produït a Catalunya"

Jaime Mayor Oreja (cap de files del PP a Europa)

Ni França, ni Espanya, PAïSOS CATALANS!

2010-06-14T19:40:00.004+02:00

Dissabte passat l'independentisme va sortir al carrer. Avis, fills, néts. Sense por, sense vergonya. Milers i milers van prendre els carrers de la capital catalana per cridar i mobilitzar-se per una terra lliure, per un país propi.

Centenars de pancartes recordaven les consultes celebrades a les seves vil·les. Desenes recordaven que les celebraran en breu. Altres repartien enganxines recordant que el 10 d'Abril és la pròpia capital catalana decidirà.

Veure la Via Laietana plena de gom a gom, des de plaça Urquinaona al mar, feia un goig que feia temps que no rememorava. I això, no cal oblidar de fer una mica d'autocrítica, amb una campanya de publicitat de la convocatòria realment pobra. Tanmateix milers de catalans van sortir al carrer, van fer-se'l seu durant unes hores per reclamar una única cosa: la democràcia vertadera.

Ara més que mai, independència!

Entre retallades i reformes

2010-06-14T18:45:00.003+02:00

Fa gràcia perquè ara ja no hi ha res a fer, diuen. I és possible que, ara, ja no hi hagi res a fer. Que anys i anys de malgastar i especular, ara ens esclatin a la cara. Que ara, quan l'accident ha estat prou bèstia, ens adonem que el que fèiem no tenia altre final que el que ha tingut.

La majoria l'anomena crisi. Li posen nom com si fós quelcom extraordinari, anormal i preocupant. Però no estem davant d'una cara més d'una mateixa moneda? No és aquesta situació una conseqüència inequívoca del que hem estat fent els últims anys? No deixa de ser, doncs, aquesta crisi, una continuació del mateix que teníem fa uns anys, quan les coses anaven millor?

I deia que és graciós perquè ara l'argument que esgrimen els de dalt és: "ara que ens ho hem trobat ja no podem fer-hi res, ens toca apretar-nos el cinturó!". I ho diuen convençuts que l'ús d'aquest pronom "-NOS", en primera persona, està ben utilitzat. Una primera persona que cobra un sou que no seria pas el d'un treballador mitjà-alt. Una primera persona que cobra, a part del seu sou, per assistir als plens, només per això, quan realment és la seva feina, pel que ja li paguen. Utilitzen aquesta primera persona per fer-nos creure que ells també s'estrenyen el cinturó, però que no ens enganyin, ells no porten cinturó, ells el que potser arriben a fer és apujar-se la cremallera dels pantalons (i ep! sense cordar eh!). No fotem!

Aquest és l'argument davant les retallades salarials, les retallades de pensions, les retallades a les inversions públiques... I ara és l'argument que sosté la nova reforma laboral, que sembla que no acontenta ni els sindicats oficials, imaginem-nos doncs, com deu ser! Ara, les treballadores han de patir les conseqüències dels excessos d'altres en èpoques darreres. Però clar, ara que ja ho tenim aquí, no podem fer-hi més!

Perquè les retallades i les reformes venen amb una dedicatòria especial: "Per a què el futur sigui millor!". El futur serà millor per a ells, no? O és que després de la crisi les desigualtats socials desapareixeran? Ara figura que tots hem d'arreglar el que alguns han produït perquè així podrem gaudir d'un futur pròsper, com havíem pogut tenir fins fa 3 anys. I després què? Continuarem com fins ara? Intentaran que estiguem contentets i al·lienats fins que la cosa torni a petar, oi? Doncs a mi, perdoneu-me no em serveix.

Quan un nen cau mentre fa el burro i es trenca el turmell, posar-li benes i enguixar -li la cama serveix, sí, perquè al cap de dos o tres mesos ja podrà tornar a caminar. Però si quan torna a caminar, continua fent el burro, acabarà tornant a trencar-se alguna cosa. Per tant, només el guix no servirà, se l'ha d'ensenyar a actuar d'una altra manera, perquè sinó continuarà caient.

Per tant, podem posar tots els pedaços que vulguem al sistema capitalista actual, que no deixarà de ser el mateix sistema que teníem abans.

Adeu, Espanya, oi?

2010-06-08T13:23:00.003+02:00

El passat dijous, i en prime time, la Televisió de Catalunya va emetre el documental de M. Dolors Genovès "Adeu, Espanya?". Un documental centrat en dos eixos principals: per una banda comparar la situació de les relacions entre Estat-Nació que es dóna al Quebec, Escòcia, Grenlàndia, amb la que es dóna a l'Estat espanyol. I per altra, visualitzar estadísticament i amb arguments econòmics la viabilitat d'una Catalunya independent (que no uns Països Catalans!).

Una de les qüestions més interessants del documental, des del meu punt de vista, va ser comprovar, com ja se sabia, que la qüestió independentista és a l'Estat espanyol l'únic lloc on es nega. Tant a Canadà, Anglaterra o Holanda, la qüestió i la sensibilitat independentista no només està respectada sinó que entra dins del joc democràtic del país, sense pressions ni discriminacions. Mentre aquí, la celebració d'un referèndum està vetada des de fa anys, a les altres nacions sense Estat, aquesta via és totalment viable i possible.

I com no podia ser d'altra manera, els dies anteriors i posteriors a l'emissió del documental, van sortir els nacionalistes espanyols (on hi incloc Ciutadans) per atacar la televisió pública catalana, la qual acusen de tractar temes que interessen poc o només a una minoria.

Uns (PP) acusaven d'inconstitucional un documental que no fa més que posar sobre la taula una opció totalment legítima a tot el món. Altres (PSC i C's) creien inadequat que la televisió pública ("pagada per tots" deien) emeti aquest tipus de documentals (com si a mi m'agradés que TV3 emeti el discurs del Rei, per exemple). Fins i tot, alguns progres del PSC, en un intent d'enganyar el personal, es queixaven de per què no en feien un de la solució federal.

Fa gràcia perquè justament són, en aquestes declaracions, on cauen en el parany que desemmascara el documental. Evidencien que el problema que té la suposada democràcia espanyola és el no-reconeixement de les realitats nacionals que la conformen i, en comptes d'intentar conciliar ambdues parts, només fan que intentar silenciar l'opció independentista. Unes posicions totalment antidemocràtiques, és clar.

Sigui com sigui, em sembla bo que la televisió pública catalana posi sobre la taula, per fi, l'opció de la independència (per mi, no del tot ben encarada al documental, però alguna cosa ja és). De fet, aquest dijous, al mateix programa, Sense ficció, s'emetran diverses entrevistes parlant sobre el tema de la independència i la relació Estat-nació.

Destacar també que aquest dissabte dia 12 de Juny, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació sota el lema "Autodeterminació és democràcia". Una marxa cap al Parlament per reclamar el dret a decidir el futur del poble català.

Contra les retallades socials, lluita social!

2010-06-08T12:30:00.003+02:00

Davant les retallades socials. Contra la reforma laboral i de pensions. Lluitem contra les retallades del Govern que ataquen a les classes populars!

Aprofitant la data de vaga convocada pel sector públic, recomano un article publicat ahir a l'ACCENT, on es fa un anàlisi sobre la situació econòmica actual i les conseqüències que tenen sobre les classes populars del nostre país.

Davant de la convocatòria de vaga dels sindicats grocs i espanyolistes CCOO i UGT, l'esquerra independentista (en la que m'hi incloc) ho té clar: Vaga General! Perquè no hi ha lloc al pacte amb les classes dominants, que no fan més que apretar més als treballadors. Cal una mostra de força, on la gent surti al carrer per reclamar el que es mereix, i aquest sistema li roba. Perquè la vaga general és la nostra millor mostra de força davant els atacs continuats per part del sistema.

Avui, els estudiants i el jovent han posat la primera pedra de la lluita contra les retallades. Talls de vies de ferrocarrils, crema de pneumàtics, talls de la Diagonal de Barcelona i d'altres accions que evidencien i assenyalen els culpables de la crisi i hi planten cara.

I avui a la tarda, tots a la convocatòria de manifestació de l'esquerra independentista. A les 19.00h a Jardinets de Gràcia, contra les retallades de drets socials!

Club Bilderberg: La política de les 5 estrelles

2010-06-03T21:10:00.006+02:00

Aquests dies les teories conspiratives giren al voltant de la nova reunió del Club Bilderberg. Una reunió privada i envoltada d'un gran sectretisme, que aquest any es celebra prop de casa nostra, a Sitges.

Un Club selectiu que es reuneix annualment en alguna ciutat del món, on només els membres més importants de la política internacional, del món de la banca i del món empresarial hi poden assistir. Una reunió privada on, segons les teories, es tracten tota mena de temàtiques: economia, política, seguretat... Això sí, sense que ningú més que ells sàpiga què és el que realment es parla o s'acorda (si és que s'acorda quelcom). Per tant, una reunió totalment opaca respecte les seves conclusions, que mai no surten a la llum.

Són moltes les veus que afirmen que és en aquestes reunions de membres que mouen els fils de la política i economia global, on es decideixen els que seran els futurs presidenciables dels països que s'hi reuneixen. En definitiva, una reunió on les elits mundials decideixen cap a on anirà el futur del planeta.

I és tot aquest circ muntat a Sitges el que em fa reflexionar sobre quina és la política actual. Sobre quina és la classe política que tenim.

Una política d'hotels de 5 estrelles. Una política opaca i fosca. Una política llunyana a la gent. Una política plena d'interessos, personals i partidistes. Una política excloent de classes populars. Una política, en definitiva, subordinada al nou ordre mundial, un ordre capitalista i , sobretot, injust.

Abans de fer aquest article, he buscat, novament, la definició que dóna el diccionari a la paraula "Democràcia", i és aquesta: "Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu."

No hi veig una participació igualitària en aquesta reunió del Club Bilderberg, jo no la veig.

No hi veig, en aquestes reunions, ni els funcionaris que ara els rebaixen el sou, ni pensionistes que opinin sobre les seves baixes pensions. Ni tampoc hi veig mestres i professors que puguin parlar de primera mà de l'educació, com tampoc estudiants, és clar. Tampoc hi veig mileuristes que les passen magres per arribar a final de mes. Tampoc hi veig gent que ha patit un desnonament perquè no ha pogut pagar la quota mensual de la hipoteca. No hi són tampoc palestins que viuen a Gaza, per explicar què és el que pateixen diàriament en aquell territori. Tampoc hi veig experts en medi ambient que puguin parlar, de primera mà, de la destrucció del nostre planeta.

Per tant, aquesta reunió selecta només significa un nou exemple del que és avui dia la política. Una política antidemocràtica, allunyada de les classes populars i dels que, en definitiva, són els que rebran les conseqüències directes de la política.

Una política, doncs, de 5 estrelles.

Tots som Palestina!

2010-05-31T18:27:00.004+02:00

L'exèrcit israelià ha atacat aquesta matinada la flota de sis vaixells organitzats per grups de solidaritat amb Palestina que s'adreçava a Gaza amb ajut humanitari. Ho ha fet en aigües internacionals i en l'atac ha mort un nombre de persones que les diverses fonts xifren entre deu i dinou, a més de desenes de ferits.

Es tracta d'una nova ofensiva de l'Estat d'Israel cap a la solidaritat amb la causa Palestina, en aquest cas sense cap pretext. Es tractava d'una missió amb l'única voluntat pacífica que proveir la zona de Gaza d'ajut humanitari.

Efectivament, com no pot ser d'altra manera, Israel ha argumentat la seva actuació dient que han estat els membres de la flota de vaixells solidaris els que els han atacat amb "ganivets i pals"... Sí, i també va ser ETA l'11-M, no? Sabem que això no deixa de ser l'argument que utilitzen per justificar l'injustificable: un atac despietat i terrorista. Pur terrorisme d'Estat.

I és que, segons el DIEC, la definició de terrorisme és:

"terrorisme :

m. [LC] [SO] [PO] Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió."

Ja em direu si no és pas això el que està duent a terme l'Estat d'Israel...

I m'agradaria acabar, avui més que mai, amb un vídeo d'una conferència d'en Norman Finkelstein, on amb una claredat sublim, explica quin és realment el fons de la qüestió i on es troba la solució del conflicte. Perquè les coses no són complicades, són ben simples:

Convocatòria de rebuig a l'atac i en solidaritat amb els afectats:

Avui, TOTS a Travessera de Gràcia, 21, Cambra de Comerç Espanya-Israel a les 19.00h!

Els dies de les vaques grasses han acabat!

2010-05-27T15:54:00.005+02:00

Avui voldria recomanar una pel·lícula alemanya que es diu Die fetten Jahre sind vorbei que ve a ser "Els dies de les vaques grasses han acabat". Possiblement és més coneguda pel títol de les traduccions en anglès i castellà, The Edukators o Los Edukadores. La pel·lícula protagonitzada per l'actor català, Daniel Brüll (protagonista de la pel·lícula Salvador), tracta de tres joves anticapitalistes que els uneix el desig de poder canviar l'estat de les coses. Dos d'ells tenen una manera curiosa de lluitar contra la dictadura del capital canalitzada en accions contra els rics, que es veu alterada per un incident.

No m'agradaria revel·lar gaires detalls més de la pel·lícula i el que succeeix, però crec que és molt recomanable que la veieu, perquè no crec que us deixi indiferents. Aquí us deixo un tall transcrit de la pel·lícula realment punyent i deixa a tots en el seu lloc.

Jule (anticapitalista): ¿Quant guanya a l'any?
Hardenberg (empresari): 200.000 més o menys.
Jule: 3,4 milions és el que vaig llegir.
Hardenberg: Ah...
[...]
Jule: ¿Quantes hores treballes normalment al dia?
Hardenberg: 13 o 14 hores fàcilment.
Jule: I, ¿que fa amb tot aquests diners? Acumular coses, coses grans i cares. Cotxes cars, mansions enormes, un iot. Un munt de coses que diguin: sóc un mascle de primera. No em ve al cap cap altre raó. Ni tant sols té temps lliure per a navegar en el seu iot. Però ¿per què sempre vols més?
Hardenberg: Vivim en una democràcia. No haig de justificar que posseeixo certes coses que he pagat amb els meus diners.
Jan (anticapitalista): S'equivoca. Vivim en una dictadora del capital.
Hardenberg: Mira.
Jan: Vostè ha robat tot el que posseeix.
Hardenberg: Puc permetrem tenir més coses perquè he treballat més que altres, perquè vaig tenir les idees acertades en el moment oportú. I a més, no sóc l'únic que ho ha fet.
Jule: Que maco.
Hardenberg: Molts tenen les mateixes oportunitats però no se'n adonen.
Jule: És un lluitador, oi? En el sud-est asiàtic moltes persones treballen 13 i 14 hores diàries però no viuen en mansions, guanyen 30€ al mes. Es probable que elles també tinguin grans idees, però no poden ni pagar-se un bitllet d'autobús fins al poble del costat.
Hardenberg: Perdònam per no haver nascut al sud-est asiàtic.
Jule: Però podria ajudar que la vida fos allà una mica més fàcil. El primer món hauria de perdonar el tercer món, renunciant només al 0,01% del Producte Interior Brut.
Hardenberg: Això provocaria l'enfonsament del sistema econòmic mundial.
Jule: Vostè el que vol és que siguin pobre. Aquesta és la raó, perquè així poden controlar-los millor. Fer que venguin les seves matèries primeres a preus ridículs.

Manche menschen andern sich nie!

La qüestió del mètode

2010-05-20T14:09:00.002+02:00

Aquesta és l'única estratègia de l'esquerra abertzale per la resolució del conflicte:

Aquesta, l'única que contempla el Govern:

Ara bé, els dolents continuen sent els de l'esquerra abertzale, perquè són ells els que no volen que acabi l'activitat d'ETA, no?

Jo, ho dubto, senyors, ho dubto.

Marinaleda, el somni que tots compartim

2010-05-20T09:05:00.003+02:00

(Podeu veure més vídeos aquí o aquí)

En aquest poble porten 30 anys en lluita. En defensa dels seus drets, construint un poble just, fent seu el que és seu, prioritzant el bé comú i sobretot, lluitant per aconseguir una utopia. Aquella utopia que molts compartim i que, en aquest petit poble andalús, Marinaleda, s'ha dut a terme.

Es demostra com el sistema de vivenda pot ser realment accessible a tothom quan no està en mans dels especuladors immobiliaris. Es demostra que la classe política humana i propera representa molt més i millor a la ciutadania. Es demostra que anteposant el bé social als beneficis personals, millora una societat. Es demostra que la terra ha de ser pels qui la treballen, no pels qui la compren. Es demostra que un model econòmic i social alternatiu és possible.

Es demostra, en definitiva, que una alternativa és possible i és millor. És millor per tu, per mi, per tots.

El misteri dels 80.000 s'esvaeix

2010-05-19T11:17:00.006+02:00

La CUP incia avui una campanya sobre el dret a l'habitatge i la situació de l'accés a la vivenda a la ciutat de Barcelona. Centrant la campanya en reclamar un cens real de pisos buits en tota la ciutat i en la problemàtica de l'accés a un habitatge digne, que actualment no s'està donant.

Per començar la campanya, han encartellat tota Barcelona amb els cartells on simplement s'hi podia llegir: "80.000", que tothom ha pogut veure per algun racó de Barcelona. Una acció que, combinada amb l'ús de les noves plataformes que ofereix la xarxa, ha aconseguit despertar l'interès i la curiositat de moltes barcelonines.

Seguirem informant!

La peculiar proposta d'Aznar per reduir dèficit

2010-05-19T10:00:00.001+02:00

L'altre dia, entre cerveses, comentava el tema del canvi climàtic i el model de sostenibilitat amb uns amics. La conversa va començar arran de la consulta de la diagonal, que va derivar en parlar sobre un model sostenible. Com ja he exposat en aquest bloc varis cops, vaig acabar argumentant que el problema acaba depenent de ple en el sistema, en la nula voluntat que es deriva del sistema per apostar per aquest canvi necessari.

Quan vaig arribar a casa, just després d'aquesta conversa, on vaig acabar, com és ja habitual, renegant del sistema i preguntant-me per què les coses no són més fàcils, vaig poder llegir les esplèndides receptes de l'expresident espanyol José Maria Aznar per paliar la crisi que assetja l'Estat espanyol i, de retruc, el nostre país.

D'entre les diferents aberracions que deixava anar, m'agradaria destacar-ne una en concret, enllaçant amb el que he explicat a l'inici de l'article.

La frase concreta d'on vaig extreure la informació deia:

"L'expresident espanyol també sosté que cal 'retallar els subsidis en fonts d'energia renovables ineficients' " (vilaweb) o bé, "El segundo ingrediente de la receta del presidente de honor del PP es dejar de subvencionar fuentes de energías renovables, poco eficientes para Aznar" (Público)

Per tant, les regles neoliberals, en aquest cas encarnades en la persona d'Aznar, dicten deixar de subvencionar fonts d'energia renovables, que segons el seu criteri no són suficientment eficients.

És a dir, subvencionar fonts d'energia renovables, que respectin el medi ambient, que no destrossin el territori i que no suposin un risc per la vida humana, és una despesa prescindible. Ara bé, les subvencions milionàries que reben el sistemes financers per evitar la seva bancarrota (provocada per ells mateixos) no ho són? Per tant, estem afirmant que es pot seguir atacant, com s'està fent, el medi ambient i el territori, sempre i quan no es toquin els beneficis i en tot cas, reduir despeses.

Actualment, veiem com encara hi ha gent que creu que és més important augmentar el benefici que salvar el nostre planeta del que se'ns ve a sobre. Perquè tingueu clara una cosa, ens estem carregant el nostre planeta, poc a poc, però sí. I amb gent com aquesta no aconseguirem salvar-lo.

En fi, fa uns dies, vaig penjar un vídeo d'en Chávez on en destacava la frase: "Si el clima fós un banc, ja l'haurien salvat". I aquestes declaracions de n'Aznar no fan més que reafirmar-me en aquesta posició: el problema del clima només té un nom, capitalisme.

Contrainformació!

2010-05-18T13:48:00.002+02:00

"Si no anem amb compte, els mitjans de comunicació faran que odiem els oprimits i estimem als opressors"

Una alternativa és possible!

2010-05-17T10:00:00.001+02:00

Els últims dies les portades dels diaris només tenen un tema a tractar: les grans retallades econòmiques del Govern espanyol.

I és que l'Estat espanyol no ha pogut escapar de les directrius imposades pel capitalisme mundial. Ja vam veure fa unes setmanes com Grècia queia en mans del FMI i del BCE, obligant el Govern grec a prendre unes dràstiques mesures econòmiques i socials. La societat grega veia com d'un dia a l'altre, els seus sous es disminuien, les pensions disminuien, els impostos dels productes s'incrementaven... En definitiva, el Govern grec (titella de l'economia financera i de mercat) atacava als més febles, retallant despesa pública i drets socials.

I l'Estat espanyol no ha estat menys. I les mesures, les de sempre, les que dicten els directors d'orquestra de l'Europa del capital. Unes mesures que sotmeten els països a l'hegemonia econòmica mundial, l'encadenen a les estructures que representen el sistema capitalista. Com deia una frase que vaig llegir l'altre dia, parlant de les mesures de Zapatero: són forts amb els febles, però febles amb els forts.

I és que aquesta és la dinàmica de l'economia global. Una crisi provocada pel capital, una crisi deguda a les extremes polítiques neoliberals, on els especuladors han pogut campar a la seva sense cap mena de restricció, i que ara han de pagar els ciutadans.

I és que ens venen que les mesures preses pel Govern són inamobibles, que és l'única forma que tenim d'evitar una catàstrofe econòmica. Però és realment així? És l'única solució que tenim a la crisi? Hem de pagar la crisi que han provocat els de sempre?

He trobat un article (si us plau, llegiu-lo!) molt interessant del diari Público on analitza la situació actual i aporten una alternativa a la reforma del Govern, una reforma realista amb l'origen de la crisi, una reforma que arriba a l'arrel del problema i no es limita a fer el més fàcil, que és fer pagar a tots el que han provocat uns pocs.

I és que tothom ho troba normal. Tothom troba normal que els que més guanyen, els que més malgasten, els que més reben, siguin després els que surten més il·lesos de les retallades econòmiques. Però no és lògic ni racional, no ho és! Qualsevol que s'ho pensi dues vegades veurà que és una injustícia i si s'ho pensa tres vegades, veurà que el problema no és temporal sinó sistemàtic. És el sistema el que cal erradicar, posar-hi pedaços no soluciona res.

No em cansaré de dir-ho i repetir-ho. Aquest sistema pot ser moltes coses, però sobretot, és injust i egoista. Injust i egoista cap als més dèbils, a nivell local, nacional i mundial.

Davant la crisi, ara més que mai, apostem pel socialisme!

La consulta de la vergonya

2010-05-14T12:26:00.004+02:00

La consulta sobre la reforma de la Diagonal està resultant ser un fracàs impressionant i estrepitós. I encara pot ser-ho més quan sabem els resultats definitius i la participació. En tres dies de votació, són molts ja els problemes que es van acumulant.

Primerament, segons sembla, la opció C que consisteix en deixar la Diagonal com està actualment, és la que desperta més complicitats entre els ciutadans barcelonins. Qüestió que suposaria un fracàs per al propi projecte i sobretot, per al PSC, que ha centrat molts esforços en aquesta consulta i, com ja és sabut, és una de les últimes opcions que té per seguir a l'ajuntament la propera legislatura.

D'altra banda, em pregunto quina serà l'actitud de l'Ajuntament si l'opció C és la que surti més votada. L'Ajuntament es venta de dir que aquesta consulta serà vinculant. Aleshores, es negarà a reformar la Diagonal? O buscarà una excusa per a seguir amb la seva voluntat? Se'm fa difícil creure que es negaran a tirar endavant aquest projecte. Alguna se n'empescaran, segur.

També hem vist que la votació com a tal està sent un autèntic desastre. La implantació del vot electrònic, que diria que és la primera vegada que es fa, està suposant problemes tècnics i, sobretot, problemes greus de suplantació d'identitat. Qualsevol que tingui un número de DNI i la data de naixement d'alguna persona, pot votar en el seu nom. Només cal veure el vídeo del moment que l'Hereu va intentar votar, on un problema tècnic li va impedir emetre el seu vot i ell va dissimular, alegant que ja havia votat

Un altre aspecte vergonyós és la participació de la consulta. Ahir la participació es trobava al voltant del 6%. Una consulta que ha gastat diversos milions en promocionar la consulta (uns diners que paguem entre tots) no pot ser que tingui només una participació d'un 6%. De fet, els que abans es dedicaven a criticar la participació de les consultes, ara busquen i rebusquen excuses per evitar parlar de la que, ara sí, està sent una participació ridícula. Aquesta votació no fa res més que legitimar les consultes sobre la independència i sobretot, deslegitimar les crítiques rebudes des dels sectors que ara reben la seva pròpia medicina.

Em fa vergonya veure com l'Ajuntament pot arribar a gastar-se una barbaritat de diners en promocionar una consulta que, d'altra banda, crec que no s'hauria d'haver dut a terme com s'ha fet. Baixem sous i reduim despesa pública, però seguim malgastant en temes que no són necessaris, i que acaben sent un desastre.

Vergonya barcelonina.

Crida a la Unitat Popular? Vegem-ho

2010-05-13T22:26:00.005+02:00

He rebut amb cert recel la notícia d'aquests últims dies sobre una possible candidatura per a les properes eleccions al Parlament. Una candidatura que sota el lema "Crida a la Unitat Popular" pretén buscar i trobar suports per a bastir una nova candidatura que reculli les reclamacions d'esquerra i independentistes.

I dic que l'he rebut amb certs recels perquè d'entrada m'estranya la decisió d'una part de l'esquerra independentista de decidir tirar endavant amb una opció que la CUP va desestimar en el seu moment. És sabut que la CUP és la candidatura que actualment representa les sensibilitats més proper al que podríem anomenar l'àmbit de la Unitat Popular. Per tant, l'aparició d'una nova candidatura que intenti representar i recollir el que ja suposa la CUP, i des de fa anys, em desperta certs dubtes.

La CUP va prendre la decisió de no fer el salt al Parlament jo crec que per falta de recursos i per la decisió ferma de seguir apostant per consolidar la seva presència al territori des de l'àmbit municipal. Consolidant la seva presència i alhora, extendre's a tot el territori (cal recordar que la CUP de Barcelona, està recent presentada en societat, en fase molt incial gosaria dir). Per tant, amb aquesta decisió, l'àmbit de la Unitat Popular, representat per la CUP arreu del territori, renunciava a aquest pas i el deixava, en tot cas, per a més endavant. Ara doncs, l'aparició d'aquesta nova opció se'm presenta, personalment, com una renúncia a aquella decisió que, tot i decebedora a nivell personal, crec que correcte a nivell polític. També cal veure com s'articularà aquesta candidatura nova per aquestes eleccions que venen, en només uns mesos.

Em sembla totalment legítim que persones a títol personal puguin impulsar aquesta candidatura. Però personalment, em sembla trair el camí marcat per la CUP des dels seus inicis.

Seguirem a veure com continua la cosa. Sobretot, atents a la posició que prengui la CUP a la proper Consell Polític ordinari del 29 de maig.

3a Trobada Jove de la Vila de Gràcia!

2010-05-06T14:48:00.004+02:00

Emmarcada en aquesta jornada, els joves sortirem al carrer per continuar reclamant un casal de joves autogestionat, un casal dels joves i pels joves. No un espai cedit pel districte i gestionat pel CJB, que no poden conèixer de la mateixa manera la realitat i les necessitats del barri com els propis joves de la Vila.

És per això que hi ha convocada una manifestació a les 19.30h del dissabte dia 8 de maig, a la Plaça de la Vila, per reclamar un espai propi pels joves de Gràcia.

Programa marc de la CUP: model urbà

2010-05-06T14:35:00.003+02:00

Aquest dissabte dia 8 de Maig, la CUP celebra la seva tercera jornada de treball-debat amb la voluntat de fer partícep a tota la ciutadania de l'elaboració del programa que presentaran a les eleccions municipals del 2011.

Celebrades ja les jornades dedicades al món rural i a la llengua i cultura catalanes, aquest diumenge se celebra la jornada sobre el món urbà.

"La jornada organitzada sota el títol Model urbà: Per unes viles i ciutats més afables i integrades a l’entorn, esta dividida en tres eixos temàtics: el món rural dins el món urbà, la mobilitat i el transport dins les zones urbanes iurbanisme, amb una xerrada i un posterior debat per cada un d’ells. Aquesta trobada pretenem que sigui un inici del treball a realitzar durant els propers mesos arreu del nostre país per tal d’elaborar un programa marc de la CUP de cara a les eleccions municipals de la primavera del 2011." [extret del bloc de la CUP]

La jornada es dividirà en els diversos eixos temàtics següents:

10.00h: Món Urbà vs Món Rural

Amb la participació de:

Joan Salabert, membre del CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius)

12.00 – 14.00: Mobilitat i transport

Amb la participació de:

Saturnino Mercader, membre de la CGT d’autobusos de Barcelona

Ricard Riol, president de PTP Vallès Occidental

Àngel Cebollada Frontera, professor de geografia a la UAB, membre del Grup de Geografia Aplicada i del Grup d'Estudis de Mobilitat, Transports i Territori.

16.00 – 18.00: Urbanisme (Ciutat compacta / ecourbanisme)

Amb la participació de:

Fabià Díaz, geògraf i membre de l'Esquerra Alternativa de Barberà (CAV)

Maties Serracant, geògraf-consultor en temes de territori, mobilitat i medi ambient

Lloc:
La Torna, Ateneu independentista i popular de la Vila de Gràcia

Per més informació: Programa PDF

1 + 1 sumen 11. Voluntariat!

2010-05-03T10:00:00.002+02:00

Acabo de veure el documental sobre el voluntariat 1+1 = 11 emès fa uns dies a TV3. Haig de dir que m'ha impressionat la tasca dels voluntaris del CEDRE amb els joves reclusos. Constatant el que jo sempre he cregut i és que aquests tallers ajuden més a la rehabilitació que 20 anys de condemna. És un parèntesi en la teva vida que n'has de treure un profit i quin millor que formar-se, aprendre en valors i el fi últim, assolir la reinserció com abans millor.

Com ja m'havien comentat també ha sortit breument el voluntariat que fan centenars de milers de voluntaris al món pel coneixement lliure i el creixement de Viquipèdia, com també la tasca del projecte Softcatalà que ens possibilita l'accés al programari en la nostra llengua. Aquests dos projectes també els considero una forma més de voluntariat i puc assegurar que el temps que hi aporto col·laborant a la Viquipèdia o l'associació Amical Viquipèdia en trec un fruit molt major. Ja sigui perquè estic aportant un gra de sorra al coneixement lliure, perquè algú darrere meu podrà consultar aquella informació que jo he dipositat i treure'n un profit, perquè al investigar per la creació d'un article n'he après molt més del que sabia abans o simplement, perquè em sento realitzat i em diverteixo fent-ho.

No cal dir res més, a banda de recomanar-vos que el vegeu tot:

Demà, tots a la Marxa per l'Ensenyament!

2010-04-27T12:01:00.009+02:00

Demà, vine a la Marxa per l'Ensenyament! Reclamem l'ensenyament que volem i desitgem!

A les 11.30h tots a la Plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet!

I si no podeu venir a la marxa, aneu a rebre-la a Plaça Universitat a les 15.00h, on se celebrarà l'acte polític i un dinar popular.

(cliqueu la imatge per llegir les reivindicacions)

Treballant en les comissions de Gràcia Decideix

2010-04-27T12:00:00.005+02:00

Des que es va celebrar la 2a Assemblea de Gràcia decideix i em vaig inscriuré a la Comissió de Comunicació ara farà més de 15 dies he pogut començar a veure com és la plataforma des de dins. He començat a treballar colze a colze amb d'altres graciencs de la comissió i he vist que les assemblees no són més que una forma d'exposar la feina feta a les altres comissions i a d'altres graciencs que encara no s'han avingut a donar un cop de mà. La consulta no és prepara amb una assemblea sinó és una feina del dia a dia ja sigui via e-mail com presencialment en reunions de les comissions.

Des que estic a la comissió he pogut constatar el volum de feina que comporta celebrar una consulta, encara que sigui a un any vista, si es vol assegurar les mínimes condicions d'èxit. Sobretot m'ha agradat el sentit crític de les comissions de Gràcia Decideix (GD) sobre els errors que està tenint Barcelona Decideix (BD) en qüestió d'organització i atenció als districtes, entre d'altres.

Puc explicar que s'està treballant en la Comissió de Comunicació en la dinamització de les noves tecnològies Twitter, Facebook i Web, per anar informant a tots els graciencs dels avenços de la consulta. També es pot dir que GraciaNet ha ofert el seu servidor als diferents districtes de Barcelona. També BD va posar sobre la taula alguns dels lemes que es podrien usar per animar a la participació, encara que segons la meva opinió són gens encertats ni bons; esperem que a les pròximes assemblees i comissions dels districtes se'n decideixin algunes de més creatives. També s'ha dut a terme la parada informativa el dia de Sant Jordi on es van apuntar una trentena de nous voluntaris que se sumen als ja inscrits i ja es planteja repetir l'experiència.

De moment es podria dir que Gràcia decideix està fent una feina quasi impecable i que Barcelona decideix molt deficient, així que necessita millorar. S'està demostrant que les coses des dels barris sortiran molt millor.

Endavant! Ací queda.

Bipolaritat convergent

2010-04-27T10:00:00.000+02:00

No deixa de meravellar-me la capacitat de canviar de careta constantment que tenen els convergents. És realment digne d'estudi aquest dot que els ha proporcionat la natura que tenen els dirigents de CiU per a poder canviar de discurs segons els interessa.

Suposo que deu ser la seva manera de situar-se al centre de la política catalana, al seva estratègia per representar la centralitat i la moderació. Un dia em proclamo obertament independentista i fins i tot, em deixo veure per mítings a favor de tal fí, i al dia següent considero les consultes i la independència un objectiu menor. Una de freda i una de calenta, o a l'inrevés.

Això sí, aconsegueixen el seu propòsit. A base de bipolaritat i oportunisme barat, aconsegueixen el màxim de vots per a poder seure a la poltrona el més aviat possible.

L'altre dia, el senyor Montilla, va demanar a Artur Mas, durant un míting del PSC, que aclarís la seva posició sobre la independència, en definitiva, que prengués una posició definitiva respecte el conflicte Estat espanyol-Catalunya. Que prenguin una posició clara i ferma, i que la defensin a tot arreu. Per mi, si no ho fan el que estan fent és pur populisme i electoralisme. Posar a cada moment la paraula que convé per acosneguir que l'audiència estigui contenta, sense que preocupi la incoherència de discurs ni la feblesa d'arguments.

De fet, fa pocs dies, l'expresident de la Generalitat, en Jordi Pujol, afirmava al programa matinal de Catalunya Ràdio que l'encaix de Catalunya al projecte espanyol no era viable. Corroborant així una de les tesis principals de l'independentisme, però acabava dient que s'ha de buscar vies per millorar tals relacions. No veieu que no hi ha res a fer? Que l'Estat espanyol no ens concedirà el més mínim autogovern? Que no ho veieu?

Mirant els comentaris d'un article a l'AVUI sobre les declaracions d'en Pujol, n'hi havia un que deia:

"Espanya ni ens ha entés, ni ens entén, ni ens entendrà mai, i ens ocupa militar, política i judicialment des de fa 300 anys... Tres segles d'insults i robatori per pagar els seus polítics, militars i funcionaris... L'únic camí és la independència."

I és que no hi ha res més a dir. Per tant, si realment sou conscients de tal incompressió i despreci cap als catalans, convergents, perquè no deixeu de jugar a la puta i la Ramoneta, i doneu el pas definitiu per a permetre als catalans poder ser nosaltres mateixos?

O mirem pel país o mirem per la poltrona... Les dues coses, no, gràcies.

La premsa del règim i les consultes

2010-04-26T12:38:00.004+02:00

La premsa del règim és molt intel·ligent. Saben que tenen el poder i l'aprofiten. Saben que la gent depèn d'ells, del que diuen i no diuen. Saben que la gent sap el que ells informen, i ignora el que ells callen.

Les consultes, no deixen de ser-ne un nou exemple.

Tant el 28F com aquest passat 25A, el silenci mediàtic previ a les consultes va ser total. Gairebé ni una notícia sobre un procés que està sent una de les mobilitzacions més importants dels últims anys. Diaris catalans obvien un procés que ja ha mobilitzat a mig milió de catalans i milers de voluntaris. Han obviat un procés que ha portat a Girona i Lleida, capitals de província, a les urnes. Han silenciat un procés que ha aconseguit que gairebé un de cada 4 persones voti a favor de la independència del país. Han callat davant de tot això.

Ara, a posteriori, omplen pàgines amb notícies tendencioses i subjectives sobre el resultat de les consultes. A El Periódico fins i tot li dediquen una editorial (!) on es dediquen a treure mèrit a tot el procés democràtic i a deslegitimar el resultat. Ara sí que són prou interessants les consultes com per dedicar-hi planes del seu diari? Abans eren testimonials i ara ens n'omplim la boca? El Periódico mateix, dedica avui el titular del seu diari i titula: "Pinchazo soberanista".

Per la seva banda, La Vanguardia troba més rellevant que "Francia también pone trabas a la ayuda a Grecia" que els resultats o la celebració de la consulta a 217 municipis catalans.

No pot la premsa catalana en conjunt evitar parlar d'un tema d'actualitat del nostre país. Bé, de fet, hem vist que sí que poden, això sí, deixarem de tenir una premsa per tots els catalans i tindrem el que tenim, una premsa tendenciosa i partidista.

A tots els mitjans que no ens hauran parit cas, a ells, els dedicaré la victòria.

Les xifres que deixen les consultes

2010-04-26T09:22:00.005+02:00

La tercera onada de consultes celebrada ahir dia 25 d'abril ja té dades definitives. El Sí ha guanyat amb un 92'6%, front el 4'8% del No i el 2'2% del vot en blanc. La participació ha quedat situat finalment al voltant del 20%.

La participació total, després de les diferents onades de consultes, està al voltant dels mig milió de votants, és a dir, 500.000 persones han participat d'aquest procés popular, amb un suport al SÍ del 92%, aproximadament. Per tant, 460.800 catalans són partidaris de la independència ja, celebrades les tres onades de votacions.

Estem parlant que el suport a la independència supera en vots al suport que tenen partits polítics de l'arc parlamentari com ICV, PP i ERC (282.693, 316.222 i 416.355). I això, quan encara queda el 63% (!) de catalans per votar. Únicament el 37% de la ciutadania catalana ha tingut la consulta popular al seu municipi, per tant, s'ha aconseguit que mig milió de catalans votin a favor de la independència, sense que ni la meitat dels catalans hagin encara dit la seva.

La participació conjunta de totes les consultes sobre la independència queden sobre el 22%. Valorar la dada fora de context, podria portar al pessimisme i a pensar que no s'ha aconseguit l'objectiu. Però s'ha de tenir en compte que, en les últimes eleccions al Parlament, la participació va ser del 56%.
És a dir, s'ha aconseguit la meitat de la participació que té unes eleccions al Parlament de Catalunya. Tenint en compte l'absència de mobilització del NO, podríem estar parlant que, en un escenari on la mobilització del NO fós activa, i amb una participació semblant a les del Parlament, els resultats serien propers al 50%-50%, entre el SÍ i el NO.

Cal destacar que, en aquesta onada de consultes, hi havia el gran repte de les ciutats més poblades. Girona, Lleida, Reus, Figueres, Granollers i Igualada suposaven un gran repte per a aquesta onada, i s'ha pogut solventar amb escreix. Amb participacions del 21% a Girona, per exemple, s'ha pogut aconseguir, en general, la consolidació d'una bona participació en aquest procés popular.

I cal recordar, que s'està aconseguint tot això sense el suport mediàtic dels mitjans de comunicació, sense el suport de les institucions (que, personalment, crec que no han de participar-hi), amb uns recursos econòmics limitats, amb atacs de partits polítics per a deslegitimar les consultes...

No ens estan regalant res, ni ens ho regalaran. Per tant, és necessari el treball des de la base popular i ciutadana per a fer que aquestes consultes surtin endavant.

Ningú ens ha dit que sigui fàcil. Però, malgrat tot, guanyarem!

Carta dels encausats i torturats l'any 92 per Baltasar Garzón

2010-04-25T18:26:00.003+02:00

Prevaricació, franquisme i antifranquisme de Garzón

Davant de la notícia sobre el delicte de prevaricació imputat al jutge Garzón en relació a la repressió franquista –no pas en les altres acusacions de prevaricació, cas Gurtel i cas Botín- i davant del moviment de suport que intenta identificar-lo com a defensor dels drets humans cal fer fer següents consideracions:

El jutge Garzón, poc abans dels jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, va aprovar la nostra incomunicació en dependències de la guàrdia civil. Els dies que vam romandre detinguts vam ser objecte de tortura, molts de nosaltres teníem nafres prou visibles que evidenciaven el tracte que havíem rebut. Tots nosaltres vam declarar davant el jutge Garzón sense que aquest fes absolutament res per saber l’origen de les lesions que presentàvem. Molts de nosaltres vam fer esment explícit del tracte rebut sense que el jutge s’immutés.

El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa. Les denúncies per tortura van ser arxivades totes, sense excepció. Ni ell com a jutge de l'Audiència Nacional, ni cap altra instància judicial espanyola, van fer cap mena d’investigació.

Van haver de passar dotze anys per a què el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.

El mateix jutge va ser el responsable judicial de la nostra detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil.

El jutge que va ser responsable de la nostra detenció i tortura és avui víctima de la seva pròpia medicina. Qui avui jutja el jutge Garzón forma part del mateix entramat jurídico-polític que ell, i si se’n surt, el jutge Garzón continuarà aplicant les lleis com sempre, i probablement la incomunicació i la tortura, continuarà formant part del seu decàleg i de la seva manera d'instruir.

La tortura i la impunitat és una constant sense solució de continuïtat des de la mort del dictador. Els sectors que van pactar l'anomenada transició van deixar intactes una part important de l’estructura de l’estat franquista. L’exemple més paradigmàtic n’és l’Audiència Nacional, hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, que ha exercit un paper especialment repressor contra l’independentisme català dels anys vuitanta i noranta, i que continua essent la fórmula triada per l’Estat per resoldre determinats conflictes polítics.

La impunitat que nosaltres vam viure, doncs, té arrels en el franquisme i part dels motius pels quals vam ser detinguts tenen també a veure amb aquell període i amb la manera com es va voler tancar.

Més de trenta anys després de la mort del dictador la tortura continua essent una xacra a l’Estat espanyol i malgrat els informes i les sentències internacionals l’aparell jurídico-polític de l’Estat espanyol continua negant la tortura. Cal apuntar que segons dades de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura a l'Estat espanyol la xifra de denúncies supera les sis mil des d’inicis de segle XXI.

Com a víctimes de la tortura, volem manifestar que no estem d’acord amb el fet que aquest jutge segui en el banc dels acusats a causa de la iniciativa que moltes associacions i persones anònimes estan tirant endavant des de fa anys en contra de la impunitat franquista i a favor de les víctimes de l’alçament feixista, associacions i persones que compten amb tot el nostre suport.

Com a víctimes de la tortura voldríem veure en el banc dels acusats els agents que ens van torturar i els seus responsables polítics i judicials. Com a víctimes de la tortura voldríem veure el jutge Garzón al banc dels acusats responent per la seva passivitat davant dels centenars de persones torturades que han passat davant d'ell.

Carles Buenaventura

David Martínez

Eduard López

Eduard Pomar

Esteve Comellas

Guillem de Pallejà

Jaume Oliveras

Joan Rocamora

Jordi Bardina

Josep Poveda

Marcel Dalmau

Oriol Martí

Pep Musté

Ramon López

Ramon Piqué

Vicent Conca

Xavier Ros

Encausats pel jutge Garzón l'estiu de 1992, poc abans dels Jocs Olímpics, en una macrooperació contra l'independentisme català.

No es pot dir d'altra manera

2010-04-22T10:55:00.004+02:00

Ahir va morir un feixista. No es pot dir d'altra manera. Pot haver fet el que vulgui en aquests últims 30 anys de democràcia a la espanyola, però va ser, és i serà un franquista.

Ara diuen els mitjans que va saber combinar perfectament esport i política, per emmascarar el seu passat feixista. No ens enganyaran, no es pot estar immers en el règim franquista, en la dictadura de Franco, si no és per voluntat pròpia. Després ja ha intentat amagar el seu passat, i la veritat és que ha aconseguit que la gent no li recordi el seu passat negre. Ara tothom canta meravelles de la seva feina per l'esport, sí.

Però jo em pregunto: què en pensen els familiars de les víctimes de la dictadura franquista? D'un personatge del règim com en Samaranch. On són ara els progres que es posen les mans al cap veient que posen una querella a Garzón per investigar el franquisme? O és que aquest no era pas franquista? Ara li canten glòries? Serà que anar contra la Falange queda perfecte i reconèixer el passat feixista de Samaranch seria mal vist...

Avui, a Barcelona, el Rei i els prínceps seran presents al funeral que es durà a terme a la catedral. Una mostra més de la falsa transició espanyola. Si hi hagués hagut una bona ruptura amb la dictadura franquista, ni el Rei seria aquesta tarda al funeral, ni la mort de Samaranch seria considerada tan important, ni molts polítics que es troben a les files de partits estatals podrien estar fent política... Però, senyors, això seria democràcia, i a l'Estat espanyol ja sabem que la paraula la tenen poc clara.

Us deixo una gravació d'una entrevista a Samaranch, on valora la mort de Franco i la seva feina:

Una persona que parla així d'un dictador i d'una dictadura, no es mereix el mínim respecte. Avui tenim un lligam menys amb el passat franquista, llàstima que encara en quedin tants.

25A, vota!

2010-04-21T10:45:00.001+02:00

Sí, aquest diumenge tenim la nova onada de consultes sobre la independència, la tercera. 170 municipis tindran el dret a dir la seva aquest 25A.

Una qüestió interessant d'aquesta onada de consultes és que 15 capitals de comarca decidiran en aquesta data: Valls, Figueres, la Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Reus, Olot, Girona, Balaguer, la Pobla de Segur, Sort, Mollerussa, Cervera, Lleida i Granollers. Serà molt important aconseguir uns bons resultats a aquests municipis. I sobretot, Lleida i Girona, capitals de província i les ciutats més poblades que celebraran aquesta consulta.

No dubto que la feina que s'ha fet per fer una bona consulta ha estat molt bona, ara cal que tots anem a votar, per fer-la excelent! No deixis passar l'oportunitat de decidir el teu futur!

Amunt!

La consulta a Barcelona, a debat: la data

2010-04-19T18:03:00.001+02:00

Com ja s'ha dit en aquest bloc, la data triada per la celebració de la consulta a Barcelona és el dia 10 d'Abril de l'any 2011. Una sèrie de consideracions sobre aquesta tria:

Crec que és l'opció que respecta millor la temporalitat del procés. És a dir, crec que és la millor opció per a dur a terme totes i cada una de les tasques necessàries per fer una bona consulta: recaptació de fons, recaptació de voluntaris, formació de les diferents assemblees de districtes (molts estan encara en fase prematura), treball de carrer, etc.
Crec que és una bona decisió tenint en compte la implicació de la gent. Evidentment, encara falta molt, però veient com està anant el procés, és l'opció que temporalment és més efectiva. Una opció a finals d'aquest any aprofitaria molt millor l'impuls de les onades de consultes d'aquests últims mesos, però crec que era inviable per logística i organització del procés. També cal tenir en compte que la implicació de la gent durant l'estiu és molt baixa, degut al període vacacional. Per tant, una consulta a finals d'any potser seria massa d'hora.
Alhora, també crec que té un clar inconvenient, està immersa (no legalment, però sí a nivell polític efectiu) en un cicle electoral. El dia 29 de maig de l'any que ve, hi ha eleccions municipals i crec que pot ser un fet que afecti a la consulta independentista, sobretot tenint en compte les ganes que tenen sempre partits polítics i presonalitats de fer-se seva la celebració de les consultes. Cal remarcar el caràcter popular i ciutadà que ha de tenir la consulta.
Una curiositat, el dia de la consulta coincidirà amb els 80 anys de les eleccions municipals que van servir per tombar la Monarquia espanyola, el dia 12 d'abril de 1931.

La data ja està triada, amb els seus pros i els seus contres. Ara toca treballar per atenuar els inconvenients i aprofitar els seus avantatges. Fer que la consulta a Barcelona sigui tot un èxit.

Endavant! Que hi ha feina!

La consulta a Barcelona, a debat: la pregunta

2010-04-19T11:36:00.006+02:00

El passat dia 10 d'abril, durant l'assemblea de Gràcia Decideix, va sorgir el debat sobre la formulació de la pregunta, un debat que també s'han donat per la xarxa i per sectors de l'independentisme. M'agradaria dir-hi la meva i intentar aportar arguments sòlids per a que tothom pugui entendre el que alguns defensem.

"Està d'acord que la Nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Aquesta és la pregunta que es formularà als barcelonins i barcelonines el dia 10 d'Abril que l'any que ve. Dos comentaris al respecte:

Em sembla, personalment, molt encertat el terme "Nació catalana". Crec que és la millor manera d'englobar tots els diferents sentiments que es troben al principat respecte la territorialitat. Crec que pot englobar perfectament tant els que creuen en la independència per el Principat, com els que volem uns Països Catalans independents. Un encert, sí.
Per altra banda, trobo un error la inclusió de l'afegitó "integrat a la Unió Europea" a la pregunta. Deixant de banda l'opinió subjectiva que pugui tenir respecte la UE, trobo que l'aparició d'aquesta part de la pregunta pot ser perjudicial per la consulta. Primerament, perquè a les consultes, s'hauria de preguntar única i exclusivament sobre la independència de la nació catalana, incloure una altra pregunta és un error. No es poden fer dues preguntes en una. Primer la independència, després ja decidirem el model que volem.
Aquest fet, alhora, pot fer que sectors de la societat que volen la independència, però es mostren totalment contraris a la UE, no es vegin representats amb aquesta pregunta, i, fins i tot, declinin l'opció d'anar a votar o votar negativament. Cal treballar per a que aquesta consulta representi totes les sensibilitats (com s'ha aconseguit amb el terme "nació catalana") i apostar per la tranversalitat. Lamentablement, no s'ha aconseguit que la gent reflexioni sobre aquest tema i la pregunta ja està tancada. Un error.

Cal fomentar la participació, que és el més important al final, i cal respectar i englobar totes les sensibilitats. S'ha de treballar en aquesta sentit i aconseguir que la consulta sigui un èxit.

La consulta a Barcelona, a debat: l'estructura

2010-04-18T22:19:00.004+02:00

Com ja he dit en l'article anterior, la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona ja té data. Una bona notícia que demostra que el procés de formació de Barcelona Decideix segueix el seu curs i que, finalment, com la resta de municipis i ciutats catalans, els barcelonins podran fer sentir la seva veu.

Tanmateix, m'agradaria remarcar una sèrie d'aspectes que han aixecat discussions, per la xarxa i també a la passada assemblea de Gràcia Decideix.

Com ja hem explicat, la data de la consulta, 10 d'Abril de 2011, ha estat triada per l'assemblea de Barcelona Decideix, una assemblea oberta a tothom però on el dret a vot està reservat a les entitats. Una estructura que desperta força recels en certs àmbits de la societat.

Cal recordar que el naixement de Barcelona Decideix es va donar bàsica i fonamentalment, fruit de l'impuls que van donar des de sectors molt propers a ERC, i gairebé de forma secreta. Arran d'aquest impuls, i aprofintant-lo, s'ha tirat endavant el procés. L'error ha estat, després de donar el primer impuls al procés, no delegar les responsabilitats i voler centralitzar totes les decisions al voltant d'una estructura molt concreta. A mi, com a persona implicada en el procés, però sense reprensentar cap entitat, m'ha vingut donada tant la pregunta a formular, com la data de la consulta, sense que jo pugui dir-hi la meva.

Caldria, per incrementar el caire popular de la consulta, que l'estructura es basés fonamentalment una distribució per districtes, és a dir, que les decisions anessin de districte a Barcelona, no a l'inrevés. Que la font de decisió fós cada districte per separat, fomentant la discussió i la reflexió, i posar en comú els temes principals amb la resta de districtes.

Barcelona Decideix hauria de servir, doncs, únicament com a posada en comú de decisions dels districtes i com a canalitzador d'aquestes decisions, per a res més. No ha de ser la font de les decisions, que després es transmetin als districtes.

S'hauria d'impulsar una estructura més horitzontal, fugint de partidismes i de personalismes, apropant el procés a la voluntat i decisió popular.

Tot i així, seguirem treballant!

La consulta a Barcelona ja té data!

2010-04-18T20:32:00.005+02:00

Ja hi ha data per la votació de la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona: serà el dia 10 d'Abril del 2011.

La decisió de la data es va prendre aquest dissabte passat a la 3a Assemblea de Barcelona Decideix. Aquesta opció es va acabar imposant a la que preferia fer la votació a finals d'aquest any, que van ser les dues opcions més votades.

Falta, per tant, un any exacte per a treballar i posar tots els esforços en la celebració d'aquest referèndum, i aconseguir que sigui una consulta popular on tots els barcelonins i barcelonines puguin dir-hi la seva. I sobretot, aconseguir una gran participació a la capital catalana, qüestió importantíssima per a la bona valoració dels resultats.

Ara cal que tots els districtes facin la seva feina d'organitzar la logística de la consulta als seus respectius barris. La majoria de districtes ja s'han constituït però encara hi ha algunes que es troben en fase prematura.

Aquesta és la data, i per aquesta data, a partir d'ara, treballarem.

OKUPA, crònica d'una lluita social

2010-04-15T20:25:00.001+02:00

OKUPA, crónica de una lucha social

Molt interessant el documental sobre l'okupació!

El cas d'en Jona, continua...

2010-04-15T10:26:00.004+02:00

Carta dels companys del Grup de suport d'en Jona i d'Alerta Solidària, sobre el cas d'en Jona:

Amics i amigues,

Comencem aquesta carta donant-vos de nou les gràcies per haver-vos solidaritzat amb en Jona i per haver-nos fet confiança a nosaltres, el grup de suport, en les tasques realitzades per tal de cloure satisfactòriament el procés judicial en marxa.

És en conseqüència del vostre suport, que vàrem adquirir el compromís de tenir-vos informades dels diferents esdeveniments que s'anessin produint i per aquest motiu us adrecem aquestes ratlles. Lamentem no haver estat mai del tot eficaces en la tasca comunicativa però sabem que podeu comprendre l'esforç que ens suposa a totes nosaltres mantenir el contacte amb les més de 100 entitats que ens heu fet arribar el vostre recolzament.

En el darrer any, i a proposta dels jutjats de Barcelona, vàrem iniciar un procés de mediació entre l'Ajuntament de la ciutat i en Jona. Vàrem decidir participar activament en aquest procés amb l'objectiu de retrobar en el diàleg la via adequada per resoldre tot conflicte i, sempre amb el convenciment, compartit amb vosaltres, que els càrrecs atribuïts a en Jona (manifestació il•lícita, danys i atemptat) són del tot absurds, podríem assolir l'acord amb l'Ajuntament per tal de que fos retirada la seva acusació particular del cas.

Som conscients que la retirada de l'Ajuntament de Barcelona com acusació particular pot suposar un gran pas endavant en l'absolució del nostre company. Alhora, representa una bona oportunitat per al consistori per situar-se dins de la racionalitat del principi jurídic de proporcionalitat i finalment, reparar part del mal infringit a en Jona des que s'inicià aquest procés el ja llunyà 13 d'octubre del 2006.

Doncs bé, ahir, 13 d'abril, vàrem tenir la darrera sessió del procés de mediació i hem de comunicar-vos que les representants de l'Ajuntament ens van assegurar que no retirarien l'acusació particular contra en Jona.

És un cop molt dur per a totes nosaltres, que veiem com hem estat perdent el temps en un procés, anomenat de mediació, en el que l'Ajuntament no hi assistia amb cap voluntat real d'assolir cap mena d'acord. Hem allargat un any més el patiment del nostre company que ara es troba decebut i enganyat. Estat d'ànim compartit per totes nosaltres. Només la senyora Assumpta Escarp, regidora de l'Eixample i regidora de mobilitat i seguretat, deu estar satisfeta d'haver-nos tingut un llarg any confiades i sobretot, callades.

Amb la decepció al cor, ens dirigim de nou a vosaltres, ara coneixedores de tot el que ha succeït per tal de posar-nos a la vostra disposició per donar-vos tots els detalls d'aquest nou engany i, alhora, per demanar-vos que transmeteu a tothom que pugueu la negativa de l'Ajuntament a deixar l'acusació. El proper pas serà el tancament de la instrucció i l'obertura del procés per a la celebració del judici. Esperem que en el temps que hagi de passar encara fins a veure el nostre company Jona a la sala de vistes, la pressió renovada faci efecte i aconseguim fer entrar en raons la senyora Escarp i l'Ajuntament de Barcelona.

Fins llavors, us seguirem informant del cas i us convidarem a participar de les mobilitzacions que creguem oportunes. Vosaltres, com sabem que fareu, seguiu al nostre costat. Ha estat el vostre suport el que ens ha permès no defallir i seguir traient hores de voluntarisme per una causa doble i justa: aconseguir l'absolució del nostre company i retornar a la nostra ciutat certes dosis d'humanitat que l'urbanisme salvatge, contra el que en Jona es va manifestar, vol devorar.

Rebeu una calorosa abraçada de part de totes nosaltres,
Fins ben aviat,

Grup de suport d'en Jona.
Alerta Solidària

De nou, veiem que la política de repressió cap als moviments socials i actius del jovent continua essent la principal actitud de la classe política, i en concret de l'ajuntament de Barcelona.

Continuarem atents!

Marxa per l'ensenyament!

2010-04-15T09:22:00.004+02:00

El 28 d'Abril movem-nos per una universitat pública, popular, de qualitat i en català! El 28 d'Abril la Marxa per l'ensenyament necessita de tothom per reclamar un ensenyament que volem!

Aprofitem la unitat d'acció estudiantil (AEP, AES, CAU, CGT, EIP, Estudiants en lluita, GEUP, Revolta global- EA, USTEC•STEs (IAC), SEPC, Assemblea PAS-PDI, Estudiants de la Coordinadora d’Assemblees de Santa Coloma de Gramenet (CAEGB), Assemblea ETSE) per fer una mobilització important per reclamar l'ensenyament que volem.

"Si el clima fós un banc, ja l'haurien salvat!"

2010-04-14T21:32:00.000+02:00

Chavez à Copenhague 1/2 Sous-titré fr

Chavez à Copenhague 2/2 Sous-titré fr

Estic segur que el 90% de la gent quan comença a escoltar repetidament paraules com: "capitalisme", "socialisme", "imperialisme", acaba canviant de canal o no escoltant res més del discurs en qüestió. I sobretot, si aquestes paraules vénen d'Hugo Chávez. Ara bé, sovint, cal escoltar i raonar a partir d'aquestes paraules.

Aquest vídeo del discurs que va fer Hugo Chávez a la cimera de Copenhaguen, mostra claramanet que, en el fons, tots aquests termes estan íntimament relacionats amb els termes que poden canviar el curs del planeta en els propers anys: "canvi climàtic". I no ho dic jo, que em poden acusar de no ser objectiu referent a temes polítics, crec que respon a un raonament lògic al que qualsevol persona pot arribar si s'informa una mica. I també, veient com van succeir-se els fets a la cimera de Copenhaguen.

El propi sistema actual (sí, el sistema capitalista, com explica en Chávez) està subjecte a un creixement infinit i irracional, aquesta és la seva gènesi. Per tant, és el sistema, el model capitalista, el que comporta una destrucció del territori i una agressió al clima. És en vistes del benefici econòmic i la reducció de despeses, el que porta als països més rics a negar-se a convenis que els comporti una reducció de les emissions, a prendre un compromís ferm pel respecte a la natura. Perquè això els comporta canviar el seu sistema a redefinir el capitalisme, és a dir, reduir beneficis, i és això el que volen evitar.

Ha de ser compromís, com diu Chávez, dels principals països emisors, dels països més poderosos els que han de prendre part activa en el que se'ns ve a sobre. Tanmateix, són ells els que defugen de tals responsabilitats. Són els països que es reuneixen periòdicament als G-8, G-20 els que defugen de compromisos davant del canvi climàtic, com ho fan per erradicar la pobresa o per reduir la violència bèl·lica internacional.

Copenhaguen va ser un nou fracàs. Potser és que en el sistema actual, la solució no s'hi pot trobar. No tornaré a repetir el de sempre, però potser si ens ho prenguéssim més seriosament en trauríem millors conclusions.

Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid

2010-04-14T16:37:00.001+02:00

"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid" amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil Almanzour

Arbres com cauen, màquines de combat

2010-04-14T10:49:00.004+02:00

MAT, projectes urbanístics, camps de golf, costes plenes d'hotels, pla Caufec, urbanitzacions enormes que destrossen pobles...

Tots tenen dos punts en comú: la destrucció del territori i la seva subordinació a les demandes capitalistes. Posant el territori al servei de la voluntat dels especuladors, només aconseguirem destruir-lo. No esperem que siguin ells els que s'adaptin a la realitat del territori, que respectin el paisatge, perquè no ho faran, per ells el benefici propi està per sobre de tota mena de respecte.

Si nosaltres no lluitem per la nostra terra, pel nostre territori, pel nostre paisatge. Si no plantem cara a les agressions capitalistes al nostre país... qui ho farà?

O volem destruir el territori així?

Frases cèlebres (II)

2010-04-14T01:24:00.002+02:00

"Joan Massià no sé como se las arreglaba pero nunca estaba de lado de la enseñanza oficial de la iglesia católica, y siempre estaba en la trinchera den frente cosa que en fin, pasa por desgracia con bastantes miembros de la compañía de Jesús, y luego encima para terminarlo de arreglar, escribía en catalán lo cual tenía sus ventajas, y era que no le leía casi nadie."

- Cesar Vidal, a EsRadio.

Sentències i més sentències....

2010-04-13T22:47:00.002+02:00

Avui, llegint el 20minutos per internet, m'ha sorprès veure aquesta foto en un article.

M'esperava que parlessin d'un nou estudi sobre l'independentisme català o quelcom de similar, però no. L'article es titulava: "Las claves del nuevo Estatut de Catalunya". I us he de confessar que m'ha fet somriure.

Sembla que a l'Estat tenen més clar que els propis catalans això de la independència. I és que aquí, fins i tot els que s'autodeclaren independentistes, continuen esperant la sentència del TC, muntant manifestacions per protestar contra la sentència, n'hi ha que encara diuen que el nostre full de ruta el marca l'estatut, que si després de la sentència es necessita unitat... blablabla!

És realment trist que a Espanya s'ho creguin més que aquí. Desperteu catalans!

Sort que alguns tenen les coses una mica més clares!

La violència policial, el pa de cada dia

2010-04-13T14:45:00.010+02:00

Fins on pot arribar la violència policial? Fins a quin límit està permesa? Poden quedar impunnes actituds violentes dels cossos policials? Queden impunnes l'ús de les armes il·legals per part dels cossos policials?

Preguntes que em faig veient les actuacions dels cossos policials, siguin estatals, autonòmics o municipals, que es donen al nostre país. De fet, són preguntes amb una resposta clara. Només cal llegir cròniques periodístiques de manifestacions, desallotjaments i concentracions, o dedicar uns moments a buscar vídeos sobre actuacions policials dels últims dies. Demostracions que la violència policial està totalment permesa i emparada en el sistema actual. No només això, sinó que a part d'emparats pel sistema, són els propis governants els que usen la violència policial segons els seus interessos polítics i mirant pel benefici partidista i propi.

Exemples, ens en sobren.

L'Alfonso està ara mateix a presó condemnat per una agressió l'any 2007. Durant una manifestació a favor dels espais alliberats, els Mossos d'Esquadra van carregar contra la manifestació usant una arma il·legal, el kubotan. L'Alfonso està condemnat per agressió contra l'autoritat quan es defensava de les càrregues dels mossos. Ell, a preso. Els mossos no han estat ni investigats per l'ús del kubotan en aquella manifestació.

Al Cabanyal, la violència policial ha estat la tònica dels últims dies. Per defensar la seva política especulactiva, PP i PSOE han disposat dels cossos policials per reprimir qualsevol mena de protesta contra els enderrocs del barri valencià. Policia municipal, nacionals, tots són útils per a fer callar el poble. Cadascú amb el seu uniforme, però compartint violència.

Ahir al matí, durant un desallotjament d'una casa okupada (vídeo), un home va quedar inconscient al terra, mentre els Mossos d'Esquadra desallotjaven els joves okupes. De nou un desplegament impressionant per a dur a terme el desallotjament i una violència policial desmesurada.

I tants d'altres exemples que es donen repetidament al nostre país. Demostracions que la violència policial és el pa de cada dia al nostre país i que queda totalment impunne, mentre els manifestants en reben les conseqüències.

Tot això sense entrar a parlar de les tortures que encara perduren a l'Estat espanyol.

I després diuen que tenim un cos policial de proximitat i confiança... Prou brutalitat policial!

Sí, aquesta és la seva democràcia

2010-04-13T12:38:00.005+02:00

"Aquesta és la seva democràcia!"

Una frase que es proclama repetidament a sectors de l'EI i moviments socials, qüestionant el rerefons poc democràtic de l'actual "jo democràtic" espanyol.
Paral·lelament, són molts els que ens acusen de mentiders, i recorren a la frase de "tu no has viscut amb Franco". Efectivament, jo no vaig viure en aquella època, i per suposat, no es poden ni comparar. Ara bé, és l'actual model realment democràtic? Ens venen la transició espanyola com a garant que la democràcia real es va instaurar a tot l'Estat, deixant enrere dictadures i imposicions. Però com molts s'encarreguen a denunciar, aquest pas no deixa de ser una farsa. Malauradament, són els que aleshores van lluitar contra aquella dictadura espanyola i per la instauració de la democràcia, els que ara es miren la realitat còmodes des del sofà, com si tot estigués fet. I no està tot fer, senyors, ni molt menys, no en aquest Estat espanyol.

Sinó no puc entendre com es poden donar casos com el de l'Egunkaria.

El tancament de tot un diari, amb els suposats motius d'una suposada pertinença a ETA, i la detenció i acusació de tots els seus directius de rebre ordres d'ETA i de posar el diari a disposició de les voluntats de la banda armada. Tot això, per la SUPOSADA pertinença a la banda armada (el jutge deia concretament que "«`Egunkaria' ha sido creada, financiada y dirigida por ETA, teniendo su lugar en las estructuras de la banda y unos enlaces determinados para recibir las directrices de la misma y poder remitir información»"). Un supòsit carregat de prejudicis i basat, com queda clar després de conèixer tot el procés, en la voluntat d'eliminar l'únic diari íntegrament en euskera del moment.

I no acaba aquí la cosa, perquè juntament amb tot això estan les denuncies de tortures per part dels detinguts durant el procés. Unes denúncies a les quals el jutge es limita a dir que "«no puede llegar a conclusiones jurídico penalmente relevantes, salvo constatar que no hubo un control judicial suficiente y eficiente de las condiciones de la incomunicación»".

No ho negaré, avui és un gran dia i una gran notícia saber que han estat absolts, com, altrament, no podia ser d'una altra manera. M'alegra veure que encara queda un bri de justícia en aquest país.

Però hi ha una cosa que no podran tornar per molts judicis que es facin. Són els 7 anys que han passat els directius d'Egunkaria, les tortures i sobretot, no podran tornar a tots els bascos l'essència del diari. Qui retornarà tot això 7 anys després? No, els diners no retornaran res de tot això.

Poden dir-me el que vulguin, que a mi no m'enganyaran més. L'Estat espanyol censura, tortura, veta, prohibeix i menteix. I el més greu és que ho fa conscientment.

"Sí, aquesta és la seva democràcia!"

La feina ben feta, Igualada!

2010-04-12T18:19:00.003+02:00

Perquè Internet i les noves tecnologies ens ofereixen molts avantatges, i a Igualada Decidim els han sabut aprofitar. Un nou bon exemple de feina ben feta!

Bons vídeos, bona feina i sort!

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

2010-04-11T23:03:00.004+02:00

Guillem Agulló, assassinat fa 17 anys per pensar diferent, per lluitar per la seva terra, per la llibertat. Feixistes espanyols l'assassinaren brutalment, i en quedaren impunes després de 4 miserables anys a la presó.

Perquè és el seu record el que ens reafirma en la lluita. No oblidem qui van ser els que el varen matar, ni quins van ser els seus motius. Uns motius que segueixen ben vius al país veí i que ens atien el somni, les ganes de llibertat, de justícia.

Seguirem la seva lluita i la de molts altres.

Visca la terra!

Desallotgen l'Espai Social Magdalenes!

2010-04-10T12:00:00.001+02:00

Ells ens desallotjen. Nosaltres els deshotelem from Espai Social Magdalenes on Vimeo.

El passat dijous dia 8 van acabar desallotjant l'Espai Social Magdalenes. Han desallotjat un nou espai popular de reflexió, activitats i justícia social. Queda clar que les paraules del districte no deixen de ser això, paraules. A l'hora de la veritat segueixen promocionant la propietat privada enfront d'espais alliberats i populars on tothom pot dir la seva.

El proper dilluns 12 d'abril, s'ha convocat a una casserolada a les 19h davant la seu del districte de Ciutat Vella, a la plaça Bonsucces.

Contra els desallotjaments, per un espai popular de tots!

Guerra bruta del segle XXI

2010-04-10T10:00:00.000+02:00

Se sent molt a parlar últimament de Jon Anza, i hi ha gent que encara s'indigna quan alguns afirmem que la seva mort té molt a veure amb els cossos de seguretat de l'Estat. Avui recordaré una història que va passar no fa pas tant.

Fa uns 24 anys, una situació molt semblant a la d'en Jon Anza va succeir, en aquell cas, el que en va rebre les conseqüències va ser Mikel Zabala.

Mikel Zabala va ser detingut el dia 25 de novembre de l'any 1985. Detingut per la ja típica possible vinculació a ETA, va passar a mans dels cossos de forces de seguretat de l'Estat. Al cap d'uns dies, les autoritats informaven que el detingut havia escapat i que s'havia llençat al riu Bidassoa, emmanillat com estava i sense que els guàrdies civils puguessin fer-hi res. Després de 20 dies de desaparició, la Guàrdia Civil va trobar el seu cos sense vida al propi riu Bidassoa.

La versió oficial era doncs, que després de la detenció el pres i durant un trajecte a reconèixer un suposat zulo d'ETA, que mai m'és se'n va saber res, en Mikel Zabala es va donar a la fuga llançant-se al riu Bidassoa. Una versió que ningú es va creure a Euskal Herria.

Durant dies, la Creu Roja va rastrejar el riu en búsqueda del cos sense vida del basc, però no van tenir èxit. Tanmateix, l'endemà de desistir en la búsqueda, la Guàrdia Civil va trobar el cos d'en Mikel Zabala, mort al riu, a un punt que havia estat ja recorregut pels bussos de la Creu Roja. Sense signes de violència i amb aigua del Bidassoa als pulmons, la versió oficial semblava que era la correcta. Però, varis aspectes encara trontollaven. Com havia aconseguit escapar de la Guàrdia Civil? Per què no havien disparat en la seva fuga? Per què no es trobaven organismes propis del riu als pulmons del basc mort?

Quasi 20 anys més tard dels successos, va sortir a la llum una cinta amb la grabació d'una conversa entre Guàrdies Civils on un explicava a l'altre l'assassinat d'en Mikel Zabala. El basc havia mort durant la tortura de la "banyera" (consistent en summergir els detinguts en aigua impedint-los la respiració durant llargues estones) a la caserna d'Intxaurrondo. Per camuflar l'assassinat, havien injectat aigua del riu Bidassoa als pulmons del mort per donar credibilitat a la quartada oficial.

El més greu és que les autoritats del Govern tenien els informes que documenta el succeït a la caserna de Intxaurrondo. Tanmateix, no van sortir mai a la llum, serà que no els interessava.

Ara, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que els que ara afirmem que Jon Anza ha estat assassinat seran objectiu de querelles judicials... potser és que en tenim motius senyor Rubalcaba!
Faran el mateix ara amb en Jon Anza? I ens assabentarem d'aquí 20 anys del que realment va passar?

Fàstic la democràcia espanyola. Fàstic.

II Assemblea de Gràcia Decideix

2010-04-09T12:32:00.004+02:00

Aquest dissabte 10 d'Abril a les 10h del matí, als Lluïsos de Gràcia, II Assemblea de Gràcia Decideix.

Amunt graciencs! Tots a participar!

I recordeu:

Per confirmar l'assistència a l'assemblea del dissabte, aquí
Per apuntar-te com a voluntari del procés, aquí
Fes-te amic del perfil de Gràcia Decideix al facebook per estar al corrent de les novetats, aquí
Si voleu enllaçar des del vostre web, aquí
O inscribiu-vos al butlletí per rebre les novetats via mail, aquí

Què fàcil és donar lliçons...

2010-04-09T12:25:00.003+02:00

Mirem una mica el que passa a casa nostra abans d'anar de germanes de la caritat i de bons de cara l'exterior.

Hipocresia espanyola, de nou.

Catalunya maltractada

2010-04-09T10:08:00.003+02:00

"Van començar a sortir ja fa molts anys. Ella des del principi no ho tenia clar, però es deixava portar per la voluntad d'ell. Les coses semblava que al principi anaven prou bé; ell la respectava i li prometia regals molt bonics. Tot semblava que anés bé, fins que un dia, durant una discussió, ell la va pegar. Potser no va aconseguir fer-li mal, però la intenció va ser-hi. Ràpidament, però, va afanyar-se a demanar-li perdó, que no sabia què li havia passat, que ho sentia molt, que no tornaria a passar... ella ja havia començat a despertar.

Els dies següents, de cara als amics, semblava que no hagués passat res, que s'hagués oblidat tota la discussió de la nit anterior. Tanmateix, ella encara ho tenia molt present. Allò va ser el despertar de moltes coses. Ara veia que realment tot no era tan bonic com ella sempre havia pensat. Ell sempre tenia dues cares: quan estaven amb altra gent semblava el millor home del món, però tot canviava quan arribaven a casa. Quan estaven sols tot eren males cares, crits, obligacions i discussions.

Al cap d'un mes de la primera agressió, aquestes ja s'havien convertit en una costum. A cada discussió, ell acabava cridant-li i fent-li mal. Argumentava que s'ho mereixia perquè tot era culpa seva, que ella era pitjor per ser com era, que discutien per culpa seva...

La situació era inaguantable. Ella veia que amb ell, la relació no havia d'anar més enllà, que s'estava fent mal a ella mateixa, que es mereixia quelcom millor. Ell estava encantat, mostrava la seva superioritat davant d'ella, però mostrava un rostre fals de cara al públic per evitar crítiques externes.

Ella només veia una solució, trencar amb ell, oblidar-se'n per sempre, que no tornés a aparèixer en la seva vida mai més. Tanmateix, mai acabava de donar el pas, tenia por de sentir-se sola. Potser era això el que es mereixia, pensava. Potser, al ser com sóc, em mereixo el que tinc, reflexionava.
Això era exactament el que pretenia ell, que l'esperit de la noia desaparegués, que deixés de ser ella mateixa i es convertís en una part d'ell, que sense ell, pensés que no és ningú."

Ella es diu Catalunya.
Ell, Estat espanyol.

Aquesta història és la que sempre em ve al cap quan sento parlar d'autonomisme, federalisme i qualsevol mena de subordinació a l'Estat espanyol.

L'autonomisme és la situació perfecte per a l'Estat espanyol. De cara a fora, mostra una falsa democràcia i argumenta, contra les reivindicacions nacionalistes, que cedeix a les autonomies prou autonomia per a satisfer aquest delit d'autogovern.

Encara hi ha catalans que somnien en el federalisme. No ens enganyem, és impossible i irrealitzable. Si Catalunya té voluntat de major autodecisió, no optarà per un federalisme, perquè si vol més autogovern és perquè s'ha adonat que la situació de l'autonomisme és inaguantable, i el federalisme no soluciona aquesta voluntat. Però sobretot és irrealitzable per la voluntat de l'Estat espanyol que, com la del maltractador, vol impedir, com sigui, que ella pugui aconseguir més llibertat.

Ara, toca decidir. És l'hora que la Catalunya maltractada decideixi si vol seguir consentint els maltractes de l'Estat, o creu que ja és hora de ser lliure.

"Un dia, durant una nova discussió, ell no va controlar la seva força, i va acabar matant-la. Ara, ella ja no pot fer-se enrere. Ja és massa tard."

Independència o mort

Frases cèlebres (I)

2010-04-08T22:49:00.003+02:00

"Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan"

Bisbe de Tenerife

Aquest és el jovent d'avui dia, senyors!

2010-04-08T20:41:00.006+02:00

Mare meva...

Si jo fós el pare d'una d'aquestes noies em cauria la cara de vergonya al veure aquest vídeo...

Aquest és el jovent que estem formant? Un jovent que només es preocupa de si els Tokio Hotel toquen a Madrid, que si em compro aquest conjunt em quedarà bé, de si m'he de maquillar per anar a la disco... Això és el que volem per la societat del futur? Què en sortirà de noies i nois que pensen que Franco va guanyar 5 eleccions? Aquests han de ser el nostre futur? Doncs ho veig magre, senyors, molt magre.

Em comença a preocupar, ja no que l'interès per la política sigui baix, sinó que el nivell de cultura i de coneixement històric dels joves d'avui dia, està sota mínims, si és que n'arriben a tenir. Que no coneguin qui va ser Franco i què va fer, ja no és un problema d'educació (dubto que ensenyin a les escoles que Franco es presentava a eleccions), és un problema de mentalitat, un problema de principis propi i un problema de valors. Un problema que els nois i noies d'avui no tenen ni el més mínim interès en res.

Em fa pena, en serio ho dic, veure com el jovent (i no tan jovent) es desentén de la política, li importa un rabe la història i que no es preocupa per res que sigui més trascendental que el "com em queda la faldilla/pantalons" o si "la discoteca està oberta o no". M'avergonyeix que el jovent de la meva societat es mogui en aquests paràmetres. Efectivament, la classe política, allunyant-se cada cop més de la gent, ha generat aquest rebuig en la societat, i més en els joves. Però una cosa és allunyar-se i l'altre és no mostrar-hi cap mena d'interès. Què faran aquests mateixos joves quan es trobin davant d'una urna i amb dret a votar? No anar a votar? Votar el que diguin els papes? M'horroritza pensar-hi.

Jo, sincerament, espero saber educar els meus fills correctament, o almenys intentar evitar el que s'està produint ara. Educar-los en la voluntat de saber, en la curiositat de coneixement. Motivar-los a entendre la seva història, d'on vénen, quines són les seves arrels; en el fons, entendre per què són com són. Que entenguin la importància de la cultura, del coneixement, del saber. Que el saber els farà lliures.

Nacionalisme lingüístic, sí, l'espanyol

2010-04-07T13:02:00.005+02:00

Comparteixo una interessantíssima entrevista del eldebat.cat al catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid (sí, de Madrid) Juan Carlos Moreno Cabrera. Autor del llibre "El nacionalismo lingüístico", afirma que l'únic nacionalisme lingüístic és l'espanyol. Immersió lingüística, bilingüisme, nacionalisme lingüístic, són termes que tracta l'autor en aquest llibre.

ENTREVISTA

Us deixo i us recomano un vídeo d'una conferència del propi Juan Carlos Moreno Cabrera sobre el tema de la lingüística i el nacionalisme lingüístic (una miqueta llarg, però val molt la pena observar com un lingüista destrueix tots els arguments més coneguts del nacionalisme lingüístic espanyol):

És sempre interessant sentir, de boca dels que habitualment neguen la realitat, que realment és l'espanyol el que s'està imposant a tot el territori, cosa que no té altre nom que nacionalisme lingüístic. I sobretot sentir-ho de persones enteses en la matèria i que saben el que es diuen.

Molt interessant, sí.

Aberri Eguna 2010

2010-04-07T11:17:00.006+02:00

Irun. Pluja, intermitent. Ikurriñes onejant al vent. L'avinguda a vessar de gent. Converses, nervioses per començar. Paraigües amunt i avall. Cafès ben calents per combatre el fred. Crits sonors desperten els veïns. Una txapela. Una altra. L'àvia amb els ulls brillants. Un català, avui, basc. Una banda de música. Euskera, molt euskera. Txupinazo, comença!

Caminar. Crits. Independentzia, i més independentzia. Kurdistan, també. Estelada. Ikurriñes, moltes. Converses entre companys. Joves. Avis. Pares. Néts. Tots. Més euskera. Despistats, parlen català. Presos. Caminar. Pluja. Paraigües. Alegria, molta. Rostres d'il·lusió. País. Trucades als absents. Plors d'un nen. Política, sí, política. Arracades. Euskal Herria, sempre. Palestins. Cartells. Més banderes. Caminar.

Hendaia brama. Caminen. Criden. Ikurriña gegant. Somriures. Unió. Iparralde. Bidassoa. Més pluja. Indepentistak. Pancartes. Cigarrets. Crits. Junts. Somriures. Molts somriures. Esperança. Lluita. Gent. Gentada. Coneguts. Companys de lluita. Unitat.

Parlaments. Escenari. Euskera. Euskal Herria. Askatasuna. Independentzia. Presoak. Etxerat. Feminisme. Música. Solidaritat. Internacioanlisme. Sol. Més euskera. Ikurriña enorme. Justícia social. Nació. País. Aplaudiments, sincers. Sentiments. Esperança, molta esperança. Somriures. Reflexió. Abraçades. Ganes de victòria. Ganes de ser. Família. Llibertat. Eusko Gudariak.

Final.

Principi.

ABERRI EGUNA 2010

El software lliure a la universitat pública

2010-04-07T09:30:00.003+02:00

M'agradaria començar evidenciant que Universitat pública i software no lliure són antagònics. El problema, i nosaltres mateixos en som els culpables, és que hem permès l'entrada a les nostres universitats d'aquest software de propietat (o privatiu) al servei dels interessos d'empreses multinacionals. Per aquesta raó i fruit del creixement de la conscienciació. Per aquells que no sàpiguen el que ofereix el software lliure i quines raons justifiquen el seu ús davant del privatiu, podem llegir un post anterior meu on tractava el tema.

Tal i com estan fent moltes universitats s'està avançant per la implantació dual d'alguna distribució Linux, convivint així amb Windows. Aquests són només els primers passos pel que crec que haurien de fer les universitats per reconvertir-se en universitats públiques que funcionessin amb software lliure. Tot i que s'han donat els primers passos encara estem molt lluny d'aconseguir-ho. És molt trist que la mateixa Facultat d'Informàtica de la UPC encara imparteixi docència a través de programes privatius. Per exemple, el primer dia de laboratori d'Introducció els computadors vaig preguntar si existia alguna alternativa lliure del programa privatiu Logicworks per a windows; la resposta que vaig rebre va ser més o menys això: "No. A vegades, hem d'usar Windows." És vergonyós que una universitat que pretén formar futurs desenvolupadors de software imparteixi amb un programa que no ofereix les 4 llibertats ni ofereix el seu codi font.

L'altre problema de l'ús dels programes privatius tant en impartir la docència com a nivell d'administració. Per exemple, és molt macabre que els nostres coneixements i fa que els nostres interessos hagin d'estar lligats a interès empresarials i a empreses que potser d'aquí 2-3 anys pot deixar de millorar aquell software privatiu i no oferir-te la possibilitat d'adaptar-lo a les teves noves necessitats. Un dels altres problemes d'usar software privatiu a les universitats és la quantitats de milers d'euros que s'han de gastar anualment en tenir llicències windows quan podrien tenir únicament alguna distribució linux i si faltés algun programa per aquesta distribució apostar pel seu desenvolupament i evitar la dependència a l'empresa. És lògic que les grans empreses de software vulguin que les universitats imparteixin amb els seus programes, car hi ha un gran nombre de compradors potencials (o obligats) que hauran de comprar llicències, com a particulars que són, per a poder estudiar. A més a més, existeix un interès encara més clau i és assegurar-se que aquells ciutadans que estan entrant en el món laboral només sàpiguen satisfer les seves necessitats en els seus llocs de treball amb aquells programes privatius, car asseguren el pagament de noves llicències a gran escala.

Crec fermament que hauríem de fer com una universitat de Brasil que ja és lliure totalment de software privatiu tant a nivell de docència com a nivell d'administració. Quan decidiren fer el pas, es van trobar que encara hi havien uns quants a programes que encara no tenien una alternatives en Linux i amb el que s'estalviaren durant uns pocs mesos en pagar llicències de programes privatius pagaven a desenvolupadors perquè els creessin adequant-se a les seves necessitats. La gent no s'arriba a qüestionar la quantitat de diners que paguen les Universitat públiques, l'administració de l'estat i escoles d'ensenyança pública anualment en llicències de software no lliure.

Un exemple clau és el pagament inútil de la llicència del paquet de Microsoft Office quan existeix una alternativa com l'Openoffice que permet fer perfectament els informes, presentacions i fulls de càlcul. El que encara és més trist que a les escola ens ensenyessin com usar els diferents programes Microsoft Office dins de l'assignatura d'informàtica quan s'havia d'ensenyar simplement el "processament de textos" o "programes de presentacions".

Aquí us deixo dos enllaços que hauríeu de mirar: un és una breu notícia del diari Público que parla sobre la necessitat d'usar Software lliure a l'Administració pública i l'altre, és un molt interessant, detallat i extens article sobre la posició que hauria de tenir el software lliure a la universitat.

La gran diferència!

Salvem el Cabanyal!

2010-04-06T18:26:00.011+02:00

Avui han començat els enderrocaments al Cabanyal. Coincidint amb l'entrada en vigor de la llei que declara que els enderrocaments “no perjudica, daña o deteriora la protección del conjunto histórico de la ciudad", el PP de València ha decidit que, sense fer cas al Ministeri de Cultura, la Plataforma Salvem el Cabanyal i obviant els resultats de molts estudis fets, ja tocava començar, i avui a primera hora ha enviat les grues al barri mariner de València i ha començat l'espectacle. De fet, ahir a la nit, es van començar a senyalitzar les zones a les quals aquest matí es produiria l'enderrocament, parofitant que la majoria de la gent de la ciutat tornava de vacances i així, evitant protestes més ben organitzades, ja que la gent estava enfeinada en plena operació retorn.

Sembla clar que tan sí com no, l'únic que volen els populars valencians és acabar amb aquest barri sigui com sigui.

El Cabanyal, un barri declarat Bé d'Interès Cultural fa més de 17 anys, que forma part de la història de la ciutat valenciana, i que sembla que els populars no els tremola la mà per enderrocar.

Per la seva banda, la Plataforma Salvem el Cabanyal porta 12 anys lluitant per evitar la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez. Una prolongació de l'avinguda que provocaria la destrucció d'un gran nombre de cases (1.652 vivendes), algunes d'elles de la zona declarada com a Bé d'Interès Cultural. Edificis de 5 o 6 alçades substituiran les acutals vivendes que formen la típica trama reticular del barri valencià. Un destrucció que provocarà que moltes persones hagin de quedar-se fora del que ha estat sempre casa seva i amb l'obligació d'haver d'anar a viure a algun altre lloc. A banda de l'impacte personal pels veïns desallotjats, el projecte de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez provocaria una divisió del barri mariner bestial. Com es veu al gràfic contigu, l'avinguda dividiria brutalment el barri en dos parts trencant totalment el barri i destruint un barri històric.

Sense fer cas a les protestes dels valencians i les valencianes, doncs, avui han començat a destruir el barri. I això no és tot, perquè el PP valencià no només no escolta les protestes veïnals i ciutadanes, sinó que obvien també les resolucions del Ministeri de Cultura on afirma que la llei del PP que permet els enderrocaments suposa un expoli del Conjunt Històric del Cabanyal. Una demostració de força del PP de València que repta al Govern amb la seva decisió de començar amb els enderrocaments, això sí, amb aquesta decisió li plouen les crítiques pertot arreu. Tanmateix, aconsegueixen que es parli més d'això que no pas de la publicació del sumari del cas Gürtel.

A més, els enderrocaments d'avui han estat marcat per les protestes dels veïns i de diferents polítics, que, per variar, han rebut la brutalitat policial. Unes protestes sufocades a cops de porra com, altrament, ja ens tenen acostumats. La policia s'ha encarregat de deixar via lliure a les grues i excavadores, repartint cops de porra als veïns de les cases enderrocades! Aquí us deixo una mostra:

El Cabanyal, una mostra que l'especulació no té límits. Que és ben igual tenir tota una ciutat en contra i, fins i tot, el Govern en contra, que no importa pas. Una mostra que el benefici propi està sempre per sobre de les reclamacions colectives i de la justícia social.

La lluita, però, continua. Els valencians no es quedaran de braços plegats davant aquest atac a les seves vides. La ministra de Justícia ja ha declarat que s'han de prohibir més enderrocaments. La lluita veïnal i dels moviments socials aconseguirà acabar amb aquesta injustícia.

SALVEM EL CABANYAL!

Salvem el Roser!

2010-04-06T13:52:00.005+02:00

L'alte dia es va posar la primera pedra del que futurament serà un nou parador nacional a la ciutat de Lleida. Un parador que es constuirà al Roser, edifici històric símbol de la lluita antifranquista i de alt valor històric i sentimental català. Icona de la lluita contra l'ocupació espanyola, el Roser és un edifici històric de Lleida i ara el volen convertir en un hotel de cinc estrelles, un parador nacional (carregat com tenen tots els paradors del rerefons franquista).

L'altre dia es va dipositar la primera pedra d'un projecte que no està exempt de polèmica a la ciutat. La Plataforma Salvem el Roser (vídeo explicatiu) porta dos anys reclamant que s'aturi el projecte i que es respecti el Roser com a símbol històric de Lleida, tanmateix, no els han fet cas i han tirat endavant amb la construcció del parador.

No només neix la polèmica únicament de l'oposició de gran part dels moviments socials i dels ciutadans i ciutadanes. La repressió ha estat un dels pals de paller de les autoritats per a silenciar les protestes de Salvem el Roser. Us deixo un vídeo que explica els fets que es van dur a terme durant la diada de l'11 de setembre del 2008 a Lleida:

Com es pot veure al vídeo, el jove detingut no fa absolutament res, més enllà de cridar. L'únic punible que es pot veure al vídeo és l'actitud arrogant i violenta del mosso d'esquadra cap al jove detingut, una violència desmesurada i sense arguments que el vídeo demostra clarament.

Estem davant d'una nova detenció il·legal i que es fa, única i exclusivament, amb l'objectiu de mostrar als que protesten, què és el que els pot passar si reivindiquen el que és seu. Un exemple de tants que n'hi ha de com els moviments socials pateixen la repressió dels cossos policials amb l'objectiu d'espantar i de buscar sempre un cap de turc.

Cal denunciar la repressió que pateixen els moviments socials del nostre país. Mostres innegable de detencions il·legals com les del vídeo són absolutament denunciables i, malauradament, són el pa de cada dia al nostre país. Que tinguin clar que la repressió no ens aturarà, que no ens farà callar!

Volem que el Roser segueixi sent del poble, de la gent! No volem que s'elititzi un símbol del nostre país com aquest i que se'l converteixi en un parador nacional! Perquè reclamar això no és cap delicte, Gerard Absolució!

La feina ben feta, Girona!

2010-04-06T10:30:00.002+02:00

Trobo un acte esplèndid per a fomentar la participació ciutadana a les consultes i per donar volada mediàtica a les consultes del 25-A. Alhora que és important per a reclamar i reivindicar la unitat de tot territori català, de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, amb la presència de les diferents personalitats dels diferents territoris de parla catalana.

Un 10 per la CUP de Girona, i sort!

Quan la paraula democràcia perd el significat

2010-04-03T19:22:00.000+02:00

Un nou pas cap a la resolució, un nou pas cap a la repressió. Un nou pas cap al diàleg, una nova onada policial. Una nova via política, una nova mesura privativa. Una nova iniciativa, una nova prohibició.

Aquesta és la dialèctica que des de fa molts anys es dóna repetidament a Euskal Herria. Una situació que supera totes les lògiques polítiques i socials. Una situació que provoca fets tan inversemblants com l'entesa entre PP i PSOE, o que porta a polítics a desitjar la mort d'altres companys de professió. Situacions que surten de tota lògica política i ètica, però que a Euskal Herria, són el pa de cada dia.

I és que és aquí, a Euskal Herria, on hi ha milers i milers de persones que porten uns 10 anys sense dret a vot. Un vot que els ha estat segrestat una i altra vegada, sense que ningú alci la veu, i si ho fa, que se'l faci callar fàcilment. Amb l'excusa perfecte del "tot és ETA" o de l'"entorn d'ETA" han pogut fer mans i mànigues per evitar i callar les veus dissidents d'Euskal Herria.

Els últims mesos però, alguna cosa s'està movent a Euskal Herria. Quelcom de nou es mou pel territori, una voluntat de resolucio, una voluntat majoritària de normalitat política i democràtica. Una voluntat, des de la democràcia, el diàleg i la participació ciutadana de fer un pas decidit per la resolució i per la pau. Una iniciativa que engresca a molts, entre els que m'incloc. Una iniciativa que es pot descriure de moltes maneres, però per damunt de tot, és una inicitiva que fa por. Molta por. Moltíssima por.

Tanta por té l'Estat espanyol davant d'aquesta voluntat popular basca que no té més arguments que la privació, la repressió i la negació. Una estratègia que fa anys que perdura i que, alhora, fa anys que és permesa amb total impunitat. Ara doncs, que l'esquerra abertzale ha donat un pas endavant, que ha alçat la veu i ha ensenyat la cara. Ara que la negació d'aquesta voluntat era impossible. L'Estat espanyol s'ha tret una nova carta de la màniga. I cada cop se'ls està veient més el llautó. Cada vegada està quedant més al descobert que la voluntat de l'Estat no és la de instaurar una democràcia verdadera, sinó que aquesta no sigui possible. Reduir la voluntat d'una gran part de la població basca a una voluntat residual d'una minoria ciutadana.

Una vegada, el ministre d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, proposava a l'esquerra abertzale una elecció : "Bombas o votos?". L'esquerra abertzale ha decidit clara i fermament el que vol, VOTS. I no només vol vots, vol vots i democràcia popular i real, on tots hi puguin ser representats. És per això que han endegat aquest nou procés amb un aire renovat i amb una voluntat cada cop més ferma. I la resposta del Govern és la de la por. La por que els obliga a renovar de la Llei de Partits i no sé quina llei més, perquè és l'únic argument que tenen. Saben millor que ningú que no poden combatre amb les paraules, saben que no tenen arguments per negar l'innegable, no saben com aturar, amb les normes del joc democràtic, una realitat basca que va a l'alça.

I em fa molta gràcia el que diu la Llei de Partits, i la seva cara renovada. Diu que qualsevol càrrec electe ha de condemnar la violència, però no parlen pas d'una violència de forma genèrica, sinó única i exclusivament de la violència d'ETA. És divertit com prohibeixen l'ús de la violència per part d'uns i permeten la violència que ells mateixos utilitzen. O és que no és violència la guerra d'Irak? O que no és violència la presència de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan? O no és violència l'assassinat d'en Guillem Agulló? O no és violència homenatjar franquistes i nazis? O no és violència torturar? O no és violència el GAL?

Ben fàcil és parlar de la violència d'ETA i oblidar-se de tota la resta. Ben fàcil és parlar de democràcia i oblidar-se del significat real de la paraula.

D'entre bombes i vots, l'esquerra abertzale ha decidit vots. D'entre prohibició i vots, l'Estat ha escollit prohibir.

Els que no volen solucionar el conflicte quedar clar quins són, no?

"El día que Aznar se volvió loco" (o com es destapa la hipocresia espanyola)

2010-04-03T17:18:00.006+02:00

"EL DÍA QUE AZNAR SE VOLVIÓ LOCO

Y todo por una rueda de prensa selebrada en Colombia a la que asistian periodistas españoels y colombianos. "Lo he dicho por activa y pasiva y lo reitero: no se puede dialogar con quiene tienen sus manos manchadas de sangre...". "¡Pero Presidente! -objeta un periodista colombiano- ¿y entonces? ¿No ha venido usted a este país a mediar, a hacer posible la vía del diálogo entre la guerrilla y el Gobierno?". "Sí... Bueno, yo me refiero al País Vasco... Porque en este país es urgente y necesario poner fina la violencia y propiciar el necesaria diálogo que haga posible la paz...". "¿Se refiere al País Vasco?", pregunta un periodista español un tanto confundido. "No... ahora me refiero a Colombia... Allí todos van a ir presos, porque no podemos dialogar con los que matan por matar, con los que han hecho dle secuestro de inocentes una costumbre...". "¿Se refiere usted al senador y a los 6 alcaldes y a los 100 militares que tiene secuestrada acutalmente la guerrilla colombiana?", pregunta ingenuament otro periodista. "No... ahora me refiero otra vez al País Vasco... Cierto es que durante muchos años la viollencia terrorista ha provcado miles de muertos y ha llevado el dolor por igual a unos y a otros, pero hay que intentar el diálogo porque la paz sólo puede ser consecuencia del entendimiento y la concertación...". "Ahora sí que usted se esta refirienda al País Vasco ¿verdad Presiendte?", pregunta otro corresponsal. "No... ahora me refiero precisamente a Colombia, donde el gobierno que presido, al igual que en otras partes conflictivas del mundo, está desempeñando sus buenos oficios como gestor de la paz y el diálogo para poner término a la violencia terrorista...". "A la violencia terrorista... del País Vasco...¿Verdad Presidente?". "No, ahora sigo refiriendome a Colombia, porque no podemos dialgoar, ni llegar a entendimientos con los intolerantes que recurren a la violencia de sus bombas...". "¿Y entonces, qué hace en Colombia, señor Presidente?". "No... ahora estoy hablando de nuevo de País Vasco. Colombia es diferente. Irlanda es diferente. Kosovo es diferente. Yugoslavia es diferente. Irak es diferente. Chechenia es diferente. Los utus y los tutsis son diferentes. El mundo es diferente. Yo, también soy diferente". "

Koldo Sagaseta, periodista d'El Nacional (Republica Dominicana), publicat a Euskadi Informacion, 18 d'Octubre del 1998

He trobat aquest article de fa uns 12 anys amb motiu de la visita del nostre estimat senyor Aznar a Colombia, per mediar en el conflicte entre les guerrilles colombianes i el Govern. Un exemple que l'actitud de l'espanyolisme perdura amb els anys.

Aquest article mostra, a banda d'una falta de lògica en el discurs del senyor Aznar i una total incoherència de les seves paraules, la reiterada actitud del nacionalisme espanyol més ranci i conservador davant els conflictes que afecten el seu territori. Una actitud basada en la negació de la realitat existent i articulada mitjançant la repressió i la mentida.

Una actitud que, tanmateix, no reparen en canviar totalment quan el conflicte a solucionar es troba fora de les seves (imposades) fronteres. Veiem com reiteradament, els espanyols s'embarquen en causes (que, altrament, poden ser totalment legítimes) però que a l'hora de transportar-les a l'Estat espanyol, desapareixen.

Conegut és l'exemple, no fa gaire temps, del posicionament del Govern espanyol i de gran part de la societat espanyola sobre el conflicte i al situació del Sàhara Occidental. Vam poder observar com des de gairebé tots els àmbits de la societat civil i des de la classe política s'afirmaven i es reconeixien els drets del poble sharaui a l'autodeterminació. Ara bé, quan pregunten sobre els Països Catalans o Euskal Herria, tot canvia... i canvia cap a dolent.

Aquesta és la seva manera d'actuar, aquesta és la seva lògica.

Aquesta és la hipocresia espanyola.

El català a la Franja? Sí, però...

2010-04-02T16:20:00.008+02:00

El passat 30 de gener va entrar en vigor una nova llei a l'Aragó, la llei de Llengúes d'Aragó. Després de molt de temps esperant una regularització de la situació del català i l'aragonès, per fi, els ciutadans d'Aragó tenen una llei que regula i accepta aquesta pluralitat lingüística, i dóna certs recursos per a que aquesta persisteixi en el territori.

Tanmateix, tot i ser un avenç prou important per l'aragonès i, en concret destacable, pel català, la nova norma porta amb sí mateixa certs aspectes que segueixien provocant discòrdia pels que reclamen que el català sigui llengua oficial d'Aragó. Perquè, efectivament, la nova llei promulgada pel Govern del PSOE accepta i reconeix únicament com a oficial el castellà, relegant el català i l'aragonès a llengües pròpies i tradicionals del territori però sense que siguin considerades oficials, ni tan sols a les parts del territori on són les llengües predominants.

La nova llei preveu la creació del Consell Superior de les Llengües d'Aragó, encarregat de vetllar per la bona aplicació de la llei i d'elaborar un mapa trilengüe adequat a la realitat lingüsítica del territori. A les zones catalanoparlants, la nova llei aporta als ciutadans el dret a rebre l'educació en català i a dirigir-se a les administracions en aquesta llengua, sempre deixant clara la voluntarietat de la persona per decidir l'idioma a usar. Per part de les administracions, l'idioma oficial sempre serà el castellà i per tant, els ciutadans podràn adreçar-s'hi en català però les respostes sempre seran en castellà.

De nou, arran d'aquesta nova llei, hem pogut veure com l'espanyolisme més conservador i estúpid torna a atacar a la realitat lingüística catalana. Fruit d'aquesta llei, el PP, i també el PAR, han engegat una campanya enganyant a la ciutadania, tot fent creure que la nova llei atempta al dret de les persones a escollir la llengua dels seus fills i que és una imposició del català al territori aragonès. Bàsicament, això és el que estan fent ells, o almenys volen, és imposar el castellà a zones on no és la llengua tradicional ni més parlada. Són ells els que volen una imposició de l'espanyol arreu de l'Estat espanyol, trepitjant les altres llengües, obviant la diversitat lingüística existent des de temps immemorials. Ara, després de la votació de la llei, pretenen portar-la al Tribunal Constitucional. Una estratègia que no sé per què però m'és coneguda prop de casa meva. Però el que em sembla més greu no és que la portin al Constitucional, que ja és tradició i deu estar marcat als estatuts del partit, el que m'amoïna és la situació del català a la Franja i, alhora, la campanya anticatalà que s'ha està portant a terme a territori aragonès. Campanyes tant agresives i discriminatòries com la falca de ràdio que van crear i promocionar els populars aragonesos fa uns mesos o iniciatives ciutadanes (que no deixen de ser promogudes pels partits espanyolistes) com l'anomenada No Hablamos Catalán que no fa més que manifestar-se i concentrar-se per escenificar el gran rebuig cap a la nova llengua i, no ens enganyem cap al català directament. Unes iniciatives totalment repugnants, que curiosament sempre venen del mateix bàndol.

És doncs aquesta nova llei, alhora que una petita victòria, una nova decepció pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la franja de ponent. Queda clar doncs, que les famílies i persones de la franja no gaudiran d'una normalitat lingüística, on el català sigui al lloc que li pertoca, fins que formin part d'uns Països catalans lliures i sobirans. I el que és més greu, es torna a demostrar que Espanya no accepta el català com a llengua, i per tant, estem-nos de romanços, si no ens hi volen diguem-los adéu, que ja n'hem tingut prou. Construim un futur sense ells, no els necessitem, potser el que passa és que ells ens necessiten massa...

La feina ben feta, Valls!

2010-04-01T10:00:00.000+02:00

Versió de Valls Decideix de l'anunci d'Estrella Damm per animar a la participació a la consulta del 25 d'abril a Valls.

Em sembla un anunci molt treballat i que vull compartir a tots. Un 10, vallenques i vallencs, i sort!

Apa! Ací queda!

Un carril per a vianants, ja!

2010-03-29T22:05:00.004+02:00

Sí, sí, això vull. Reclamo un carril per a vianants com déu mana, amb les seves línies blanques, molts dibuixets amb el símbol de vianants per remarcar que és per vianants a l'asfalt, i que quedi clar, un carril només per vianants. Que hi hagin carrils per a vianants unidireccionals i no bidireccionals com les voreres. I perquè no crear línies continues i discontinues perquè els vianants puguin fer avançaments als vianants més lents, ja que alguns van més lents perquè els falta una bona revisió al mecànic. I més endavant, qui sap si reclamaré també la creació d'aparcaments per a vianants i tot! Qui sap si també hauran de portar casc com a mesura de protecció per protegir-los dels mals ciclistes. Hom pot pensar que estic ben foll, però no és res més que donar visibilitat a aquells vianants que tenen el complexe bicicleta.

Un clar exemple d'aquest complexe són els corredors de la Diagonal que es creuen una bicicleta més, quan corren pel carril bici quan només tenen 8 metres de vorera per a vianants. Seran les ralles blanques que els recorden a les línies d'una pista d'atletisme? Jo no ho sé, però quan vas amb bicicleta és molt molest anar fent ziga-zaga als corredors, envaint l'altre carril o aprofitant aquells 8 metres que ells desaprofiten.

Encara és més divertit el cas amo-gos del Passeig de Sant Joan on l'amo té el complexe bicicleta estacionada, car es planten en mig del carril bici perquè el gos faci les seves necessitats i tu ja et mouràs no vagi ser que el gos es desconcentri. Eh! La culpa no és del gos, sinó de l'acomplexat que l'acompanya.

També hi han els vianants que apareixen del no-res i passen per davant teu i has de menjar-te'ls o menjar-te l'arbre de la dreta. En aquest cas també existeix la variant d'aquells que travessen el carril bici sense mirar si venen bicis. I després et criden mil improperis per haver-los esquivat tant ràpid. Quant entendran que en el carril bicis i circulen bicis?

He arribat a pensar que en les voreres que hi ha carril bicicleta el millor és anar per la banda dels vianants que segur que trobes menys vianants que si vas pel de bici.

Us deixo amb aquest vídeo de com no ha de ser un carril bici a Barcelona: